Fa 4 dies
dimarts, 17 de desembre del 2013
dilluns, 16 de desembre del 2013
ALGUNES DE LES ELABORACIONS DEL CURS
Totes les elaboracions -delicioses!- van poder ser tastades per tothom i gairebé podem assegurar que més d'un no li devia caler sopar!!! Diumenge que ve, més...
diumenge, 15 de desembre del 2013
dissabte, 14 de desembre del 2013
EL CELLER MATALLONGA DE #FULLEDA S'HA ADHERIT AL SISTEMA DE VENDA DE PROXIMITAT
Concretament, el celler fulledenc ho ha fet en les modalitats de venda directa i venda en circuit curt. A hores d'ara ja es poden trobar alguns dels seus productes a la nova botiga de Shalom a Lleida, a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer.
NECROLÒGICA
Avui ha mort Ermengol Josa Elies de ca l'Ermengol o cal Josepet del Ventosa, a l'edat de 93 anys. L'enterrament serà demà diumenge a dos quarts de cinc de la tarda a Fulleda. El nostre condol per a familiars i amics. Descansi en pau.
divendres, 13 de desembre del 2013
#ESPANYACONTRACATALUNYA, #ESPANYACONTRAFULLEDA, PODRÍEM FER UN SIMPOSI PERÒ US EN POSEM UN EXEMPLE
Resulta que l'abril de 1940, el Grupo de Acción Católica Femenina Española del Vilet (Urgell) volia representar tres obres de teatre a Fulleda i el Vilet, per tal de "ofrecer un honesto recreo y evitar otras diversiones menos morales". Tot i així, com que aquestes tres obretes (Roser de sang, La casa dels sorolls i Far maleït) eren en llengua catalana, lo sinyor governador civil va decidir de no autoritzar-les.
No es tracta de viure en el passat, fent sempre els ploramiques, però davant d'aquesta colla d'unionistes negacionistes de la realitat històrica que surten de sota les pedres, s'ha de dir: PROU!!!
El 9-11-2014 a votar: SÍ+SÍ
dijous, 12 de desembre del 2013
NOTÍCIA D'AVUI, EN ANGLÈS, JA A LA WIKIPEDIA
On 12 December 2013, the Government of Catalonia announced that the date for the referendum on independence will be set for 9 November 2014. The question will be: "Do you want Catalonia to become a State?" and "If yes, should Catalonia be an Independent State?".[
dimecres, 11 de desembre del 2013
RENOVACIÓ DE CÀRRECS A LA JUNTA ANC-GARRIGUES
| |||
dimarts, 10 de desembre del 2013
dilluns, 9 de desembre del 2013
ENTREVISTA A L'ALCALDE DE #FULLEDA JORDI ARBÓS
A partir del minut 15,50, aproximadament. Abans hi ha la intervenció de l'alcalde Tarrés, Ramon M. Arbós.
ENTREVISTA A L'ALCALDE DE #FULLEDA, JORDI ARBÓS, AVUI A RÀDIO LLEIDA
Serà avui dilluns al migdia, a partir de les 13,30 h quan s'emetrà una part de l'entrevista. La podreu escoltar al 93.4 de la FM o després al web http://www.radiolleida.cat/
diumenge, 8 de desembre del 2013
dissabte, 7 de desembre del 2013
NOTA DE TAST DEL VI ESCORÇA 2012 DEL CELLER MATALLONGA DE FULLEDA
NOTA DE TAST DEL VI ESCORÇA 2012
Escorça 2012
Elaborat per: Celler Matallonga ( Fulleda ).
Denominació d' Origen: DO Costers del Segre ( subzona Garrigues ).
Sòl : franc, argilós i altament calcari.
Altitud: 650 m.
Clima : Continental.
Varietat: Macabeu 95% i Chardonnay 5% , de les finques propies de la Granada i Matallonga.
Elaboració: macerat en les seves pells durant 12 hores. Fermentació en Dipòsits d'acer inoxidable de 30 Hl. Estabilització natural.
Grau: 13 º.
Criança : criança reductiva amb lies fins durant 8 mesos.
Tipus de viticultura: sostenible.
Presentació: en ampolla Borgonya, color fulla morta.
Color: vi blanc amb tons verdosos, que marquen la seva joventut.
En nas: presenta una aroma de fruita fresca, madura amb tocs de fruita blanca i pinya.
En boca: ens sedueix el seu caràcter exclusiu i expressiu. S'ha assolit un molt bon equilibri entre la densitat, l' estructura malalta, l' atac nerviós i el seu gran volum Final al fons del paladar i als laterals de la llengua, fresc i agradablement àcid, que fa salivar i convida a una segona copa.
Un vi amb ànima, per gaudir-lo amb la gent a qui et sents més arrelat .
dijous, 5 de desembre del 2013
SOM UNA MICA PORCS... A #FULLEDA TAMBÉ!
Segons les dades de l'Agència Catalana de Residus, la comarca de les Garrigues es troba a la cua en reciclatge ja que només separa el 22,09 % dels residus. Fulleda fa si fa no fa el mateix i aconseguim separar només el 22,16 %. No ens estranyen aquests resultats i hem d'aconseguir millorar-los començant per menjars i festes comunitàries on el cost de temps per llançar al contenidor correcte plàstic i matèria orgànica no seria cap disbarat. Diria que pel que fa al vidre, som bastant més curosos.
PETICIÓ PER LA MILLORA DE LA N-240
Com que és una via important per al poble de Fulleda, us demanem que llegiu la següent entrada del blog de Tarrés:
dimecres, 4 de desembre del 2013
QUINA ERA AQUESTA TERRA DE L'ESGLÉSIA DE #FULLEDA QUE VA SORTIR A SUBHASTA EL 1844?
S'havien de subhastar el 20 d'agost de 1844 i formaven part dels anomenats béns nacionals del clergat secular.
POCA TERRA DE L'ESGLÉSIA A FULLEDA...
De la Iglesia al Estado : las desamortizaciones de bienes eclesiásticos en Francia, España y América Latina
| Bernard Bodinier; Rosa Congost i Colomer; Pablo F Luna | |
| Prensas Universitarias de Zaragoza, 2009. |
Cal llegir també:
http://fulleda-pqp.blogspot.com.es/2011/12/la-terra-de-lesglesia-fulleda-el-1763.html
dimarts, 3 de desembre del 2013
#FULLEDA EN UN MAPA DE LA PROVÍNCIA DE LLEIDA DE 1847
Fragment. Podeu trobar el mapa sencer a:
http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/2467/rec/7
dilluns, 2 de desembre del 2013
NOTES SOBRE LA CONFRARIA DE SANT ESTEVE DE FULLEDA
NOTES SOBRE LA CONFRARIA
DE
[Publicat originalment dins la revista Peti Qui Peti, número especial, 2012]
El 18 de desembre de 1734, Josep Brusi, vicari general i
oficial de l'arquebisbat de Tarragona, atorga llicència a la congregació dels
fadrins de Fulleda per tal de constituir una confraria sota l’advocació de Sant
Esteve. A principis de l’any següent, el 20 de gener, té lloc la reunió d'una
sèrie de fadrins com a vocals a l'església, amb presència de Josep Josa (batlle),
Pere Joan Cantó dit del carrer del Forn (regidor), Salvador Ventosa (regidor) i
Macià Ballester (vicari) per fundar efectivament la confraria de Sant Esteve,
que és aprovada el 6 de febrer següent per l’esmentat Josep Brusi.
Ordinacions
La confraria es regia per unes ordinacions que constaven
d’onze articles que resumits són:
1)
Tots els nois solters a partir
dels 14 anys havien de pertànyer a la confraria.
2)
El 26 de desembre, Sant Esteve, se
celebraria una festa religiosa solemne.
3)
Elecció dels majorals de la
confraria mitjançant el vot secret i obligatori de cada confrare, el mateix dia
de Sant Esteve.
4)
Els majorals que deixen el càrrec
han de presentar els comptes del seu mandat davant del vicari i del batlle en
el termini de vuit dies des de Sant Esteve.
5)
Quota de dos sous anuals per cada
confrare a pagar el 15 d’agost.
6)
Tots els confrares tenen
l’obligació d’anar un parell de dies a fer formiguers a l’eixermada que cultiva
l’entitat. En cas que no hi puguin o no hi vulguin anar, els majorals llogaran un
home que els substitueixi i els confrares absents els pagaran el jornal.
7)
Els confrares serviran en els
oficis religiosos de l’església en les diades solemnes segons les instruccions
dels majorals.
8)
En cas de malaltia greu d’un
confrare, uns altres dos l’han de vetllar, de nit i de dia, i si convé han
d’anar a buscar el metge, el cirurgià o els medicaments necessaris.
9)
En cas de mort d’un confrare, tots
els altres han d’assistir a l’enterrament i a una missa d’aniversari al dia
següent.
10)
Els fadrins forasters que s’estableixin
a Fulleda podran formar part de la confraria amb les mateixes condicions que els
naturals del poble.
11)
Obligació d’anotar en el llibre de
la confraria una llista dels confrares, els comptes detallats de l’entitat i el
nom dels majorals. També s’haurà de fer un calaix amb dos panys i claus, una en
poder del vicari i l’altra del majoral major, per dipositar-hi els ingressos
mensuals.
L’incompliment d’alguns d’aquests preceptes (3, 6, 7, 8 i 9)
comportava el pagament de mitja lliura (200 grams ) de cera
obrada.
Administració
Generalment, la confraria estava
dirigida per dos majorals, el major i el menor. Durant el segle XVIII s’observa
que molts cops el majoral menor és elegit majoral major al cap d’uns quants
anys (de dos a sis). A partir de 1851, el majoral menor d’un any es convertia
en major de l’any següent.
Sembla que el segle XVIII i
principis del XIX és una època d’estabilitat en el govern de la institució i
els conflictes són mínims i es resolen adequadament. Així, el 1752, els dos
majorals dimiteixen per desavinences i són substituïts; el 1760, el majoral major es casa i també és
substituït; i el 1782, mor el majoral major, ocupa el seu lloc el menor i se
n’escull un altre de menor.
El segle XIX, a partir del tercer
decenni, és un període convuls en la vida de l’entitat. El 1822, s’escullen dos
majorals, però el pare del menor es nega que el fill serveixi, els confrares no
volen repetir l’elecció i la confraria es queda sense direcció; el 1824, el
majoral menor elegit no vol ocupar el càrrec i se n’escull un altre; el 1833,
per absència o desaparició del majoral major, el menor passà a major i
s'escollí un altre de menor. La crisi sembla que s’agreuja a partir de 1860,
quan només ens consta un majoral, igual com en els períodes 1862-64, 1887-88 i
1892-98. A
més, el 1861 no sembla haver-hi elecció; el 1869, el majoral major s’absenta i
sembla que hi havia un menor que es va casar i va sortir de la confraria; el 1889,
no es documenta cap majoral; el 1890, dimiteixen els dos majorals i es substitueixen
per altres dos; el 1898, el majoral fuig a França...
El segle XX representa l’agonia
definitiva de l’associació. En el període 1900-08 només hi ha documentat un sol
majoral anual i el 1909-10 la confraria es pot donar pràcticament per desapareguda.
Tot i així, aconsegueix reviure a partir de l’any 1911, sota la direcció de dos
majorals (llevat del 1912), fins al 1920. Els anys 1921-24, no hi ha majorals,
la confraria és dirigida pel capellà i la seva activitat és mínima. Les
darreres anotacions són de gener de 1924.
Posteriorment, l’any 1947, hi va
haver un intent de refundació de l’entitat que no va tirar endavant.
Vida econòmica
Dels comptes de la confraria donats
anualment i generalment en forma detallada, llistem una sèrie de partides que
apareixen en un moment o altre de la història de l’entitat:
-Ingressos: quota dels confrares, captiri (del pa, del blat, del basí, del tabal,
dels ous de la Quaresma, del majoral major, del majoral menor), venda (de blat
o préstec amb interès, de llobins, de palla, de ciris, de formiguers), esquellots,
ball a la Plaça el dia de Sant Esteve o de la Mona, sortejos (mones, conills,
llebre, mocador...), pena del batlle a favor de la confraria, cant de goigs (Sant
Antoni Abat, Sant Esteve)...
-Despeses: cera (ciris, atxes), eixermada (llavor, sembrar, cremar formiguers,
llaurar, segar, batre, anar a vendre blat, lloguer d'un ruc), bandera (compra,
soga, ramellet), tabal (compra, reparació), músics, material pirotècnic
(pólvora, coets, trons), refresc del dia del sant i de l’eixarmada (vi,
aiguardent, garnatxa, mistela), oficis religiosos (Sant Esteve, aniversaris
dels confrares difunts, portar el Sant a la processó), conill per a l'ofertori,
passar comptes, estovalles i roba (comprar, crespar, planxar, rentar, sabó),
llàntia (compra, reparació, oli, blenera), fuster (banc, caixeta, dau i
caragola, tarima, golfos, canastró, claus, pany), torrons, coques de torrons,
teies per il·luminar, paner...
Annex: Darrers Majorals
(1900-20)
1900: Josep Gavarró Cuadrat; 1901: Francisco
Josa Domènech; 1902: Joan Moragues
Queralt; 1903: Francisco Besora Mir;
1904: Pau Arbós Farré; 1905: Narcís Gili Setó; 1906: Lluís Serra Romeu; 1907: Mateu Romeu Elies; 1908: Josep Bonet; 1911: Ramon Setó i Lluís Roca; 1912:
Lluís Roca; 1913: Josep Elies Prats i Jaume Gavarró Ventosa; 1914: Jaume Gavarró Ventosa i Josep
Gassull Codines; 1915: Josep Gassull
Codines i Josep Codines Prats; 1916: Josep
Codines Prats i Josep Romeu Prats; 1917:
Isidre Saragossa Romeu i Josep Minguella Solé; 1918: Josep Minguella Solé i Abel Gassull Codines; 1919: Abel Gassull Codines i Salvador
Gili; 1920: Salvador Gili i Ramon
Pasqual.
[1] Aquest
treball ha estat elaborat a partir de la consulta del Llibre de la confraria del Prothomàrtir
St. Esteve fundada en la parròchia y Iglésia de Fulleda sufragànea de la Paral.
de la Espluga Calba (Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona).
diumenge, 1 de desembre del 2013
JA PODEU VEURE A LA CARTA EL CELLER MATALLONGA DE #FULLEDA AL PROGRAMA 'ENTRE VINYES'
Podeu veure el programa a
i la intervenció del Joan Penella -Joan Matallonga, quan surt per la tele...- a partir del minut 16, aproximadament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
