Tal dia com avui, Dimecres Sant, fins als anys setanta del segle XX hi havia el costum que els capellà beneís les cases del poble tot esperxant-les amb aigua barrejada amb sal. Els escolans que l'acompanyaven trucaven a les portes dient: Salious! I les mestresses de casa els obsequiaven amb ous, o diners, destinats a fer una mona. En els darrers temps, però, els ous aconseguits es venien i els cèntims es repartien entre els escolans.
Una altra tradició perduda que en altres llocs és anomenada salpàs.
3 comentaris:
Deu ser semblant a les caramelles que fem al meu poble; mentre els cantaires entonen les cançons, d'altres passen per les cases i la gent hi posa ous, diners... al cistell.
Les caramelles són diumenge.
Sí, lo que passe és que a Fulleda no cantem gaire. Abans diuen que cantaven mès i tamé ploie mès...
Tot se perd!
Qui ho diu que no cantem gaire? Que li preguntin als que venen a actuar per festa major o per Sant Joan o per la cloenda de la Setmana Cultural de l'Associació ... Si acaben el concert més adalt de l'escenari que abaix!
Publica un comentari a l'entrada