dimarts, 29 d’agost del 2017

FESTA MAJOR DE #FULLEDA: DIVENDRES, PREGÓ DE MANEL NAVARRO




 Públic que m'escolteu: alcalde, regidors, comissió de festes, família i amics.

 Començaré aquest Pregó de la Festa Major d'enguany explicant com ha estat la vinculació meva i de la meva família al poble de Fulleda i aniré fent algunes consideracions que giren a l'entorn d'aquest arrelament.

 Ara fa trenta anys que vam aparèixer per Fulleda buscant un lloc per passar l'estiu. Volíem un lloc tranquil on es pogués descansar i alhora,  l'Elena, la meva dona, redactés la seva tesi doctoral. Ens vam instal·lar a tocar de la carretera a ca la Irene,  avui casa de l'Hermín. Vam ser-hi dos estius fins que la casa va canviar d'amo. 

 De veïns hi teníem la família Arbós, amb el padrí dels qual mantenia llargues converses de temes diversos aprofitant que cada matí baixava l'escala de casa seva, amb gran dificultat i s'estava al pedrís una bona part del dia, fins que tornava a pujar lentament l'escala.

 A l'altre costat hi teníem un solar amb una roca de grans dimensions, avui desapareguda, que havia servit de racó habitual de joc per a incomptables generacions d'infants del poble.

 Encara hi havia una mula, de nom Castanya, que al vespre quan tornava del tros, qui la menava, home pacient, deixava que les criatures s'enfilessin al carro  per anar al lloc on la tancava, no cal dir que amb l'alegria general dels menuts entre ells els meus dos fills. En aquella casa per cert era on anàvem a telefonar.

 Anys aquells sense aigua corrent al poble, el subministre es feia en camions cubes que omplien el dipòsit de la torre i des d'allí es distribuïa a les cases per la xarxa, a preus astronòmics, recordo. Sí, sí, fa 30 anys no hi havia ni aigua ni telèfon fàcil a Fulleda. Increïble per als més joves, oi? 

 La Festa Major es feia a l'envelat que es muntava a la plaça cada any per fer-hi els balls i l'escala en HiFi de nenes i nens. El pregó de Festa Major acostumava a ser mordaç i recollia algun punt crític de la vida municipal; un cop acabat els joves feien girar les campanes de l'església en un repic esbojarrat que avisava a tothom dels dies que venien.

 Si volies anar a la piscina havies d'agafar el cotxe, al principi anàvem a Vimbodí després era a Tarrés i més tard ja va ser a Fulleda, però haurien de passar encara alguns anys. Això sí, aquestes piscines que freqüentàvem no eren d'aigua  salada com ara, que atrau als banyistes de pobles veïns.

 Passats aquests dos primers estius a Fulleda vam voltar per altres llocs de Catalunya: primer a la Garrotxa, a la Vall de'n Bas, on no parava de ploure cada tarda, s'entén que rebi el malnom d'orinal de Catalunya, a fe de Déu que el té ben guanyat!!!, però per a nosaltres era massa pluja.

 Vist el panorama vam decidir canviar de lloc i vam provar Platja d'Aro i, a l'Empordà, Viladamat. Noi! Aquí no  plovia, però és que anaves igualment xop tot lo dia, ara de suor, per culpa de la xafogor pròpia del clima de la costa, vaja que si el que volies era suar no et calia sortir de Barcelona i anar a l'Empordà. Ja els planyo als de la platja que hi  passen tot l'estiu. Res, no trobàvem el que buscàvem... sense saber-ho, potser enyoràvem Fulleda?

 I va arribar l'estiu del 93!!! Vam dir-nos "i si tornem a Fulleda, que hi vam estar tan bé i que hi fa una calor seca de dia que no et fa suar gens i que a la nit pots dormir de tan fresquet com s'està?” I vam decidir de venir-hi de nou.

 Aquí hem d'agrair l'entusiasme de l'Enric Gabarró i família que sempre parlaven  tan bé de Fulleda. És una cosa que hem comprovat, en general us agrada acollir a qui ve al poble, de seguida li feu saber, ja sigui particularment o de forma organitzada com feia l'associacio dels Fills i Amics de Fulleda:  les fonts del terme, el bo del clima, les virtuts de l'aigua de les fonts, la qualitat de l'oli, del vi... del Banya, del pa... del Mauriç, etc. No deixeu mai de fer-ho perquè aquest entusiasme s'encomana i es transmet als forasters.

 Com deia, vam llogar cal  Gabarró, aquells pisos immensos que tenen davant de l'església, quin luxe d'espai!!! Nosaltres ja érem cinc de família doncs acabàvem de tenir la nostra tercera filla i volíem disposar novament d'un lloc tranquil per descansar, tant els grans com els petits, però amb tant d'espai com teníem sempre hi havia convidats, de fet dèiem que obríem la fonda! S’instal·laven uns darrere els altres: els pares, els amics, els germans, etc.

 Van ser cinc anys que ens va permetre el retrobament de la gent, participar en els actes del poble i continuar la descoberta de la comarca, fent-la nostra, perquè ens agrada recórrer els racons més amagats del territori, fins a dia d'avui no hem parat de fer-ho i encara no ens l'hem acabat...

 Parlant de racons..., quina idea més bona té qui cuida les flors que hi ha al voltant de la construcció militar que et trobes a la dreta de la carretera anant cap a l 'Espluga Calba; llocs com aquests mereixen ser recordats i honorats per l'esforç inhumà que van haver de fer, als anys tràgics de la guerra, les persones represaliades que els van construir com a mà d'obra forçada.

 Aturo aquí el relat dels anys passat per dir que la vitalitat de Fulleda, aquestes ganes de fer coses: setmana cultural, calçotades al tros, castanyades, sopars al carrer, gambades, carboneres, caminades a les eres o pel terme, festa major, reixos d'Orient, filmació de pel·lícules, club de lectura, casa kintos..., fa de Fulleda un lloc especial, i això no ve d'ara, ja fa temps que l'Associació de Dones Marinada -que hi col·labora- porta una marxa que no se l'acaba, i que duri!!!

 Al principi em sortia de referir-me a les dones de l'associació la Marinada com "les agustines", sé que no els agradava gaire o gens que els ho digués. Jo no ho deia amb to burleta, creia que aquesta forma d'adjectivar-les recollia plenament el sentit que per mi té la figura històrica de l'Agustina Saragossa. Que més enllà del mite va ser una dona del lloc, malgrat néixer a Barcelona; una dona amb coratge, determinació i empenta, que va entomar la seva vida tal com se li va presentar i que en circumstàncies extremes no es va quedar acoquinada per l'adversitat. 

 Aquesta resposta decidida d'algú que se sent protagonista no l'atribueixo només a la força del seu caràcter, sinó també a l'educació rebuda des de petita, en un model d'aprenentatge habitual de la zona rural que no venia de l'escola sinó que es transmetia de mares a filles, o que per ser més exacte de les padrines a les nétes.

 La néta enganxada a la faldilla de la padrina tot lo dia rebia a tothora instruccions, ordres, consells, qui sap si algun clatellot de tant en tant i, sobretot l'aprovació o no del que acaba de fer. Se li inculcava un seguit de responsabilitats i d'obligacions diàries tan importants per a la vida familiar com podia ser baixar a busca l'aigua a la font o d'altres feines, doncs aquesta formació els havia de servir tota la vida!!!

 Jo reconeixia en aquelles dones de l'associació aquests valors que ben segur eren els que van configurar el caràcter de tantes dones i també de l'Agustina Saragossa, figura feliçment recuperada del tot en la festa anual de l'Heroica, a celebrar el proper 17 de setembre, en la seva quarta edició.

 Si m'he referit a les agustines, ara, altrament vull parlar dels agustins!!! Agustins? Qui són aquests? Temps enrere hi hagué el grupet dels AGUSTINS, inicials que volen dir: Associació de Gent Ubicada Sense Tros i Necessitada de Sarau.....Malauradament avui ja no hi som tots!!! Vagi un record emocionat per al Genar!  Els Agustins va ser un intent il·lusionat d'intervenir amb dinàmiques i iniciatives engrescadores per implicar-nos en la vida activa de Fulleda, en un moment de forta polarització al poble, per cert  avui encara no superada del tot. Us animo a tots plegats a treballar en aquest sentit, jo modestament, és el que intento fer.

 Vaig acabant el meu relat de com ens vam anar implicant més i més a Fulleda. De la plaça vam passar a la Raval. Interessant el canvi, ni que sembli que no pot ser, si canvies de carrer vius un canvi de persones amb qui et trobes sovint que fa diferent l'estada al poble.

 Fa vint anys vam comprar ca la Berta, avui rebatejada com a cal Manel, i més tard el pati del darrere igualment rebatejat com el pati de l'Elena. Aquest any ens l'hem arreglada; per qui no la situï és on estava plantada una grua durant tot  l'hivern, que va sortir fotografiada al Peti Qui Peti, acompanyada d'un inspirat poema haiku.

 Crec que he explicat que a Fulleda hem trobat tranquil·litat, gent acollidora i amable, amb una cosmovisió del món adaptada a la terra, que malgrat els canvis evidents perviu en el temps i deixeu-m'ho tornar a dir, una fresqueta als vespres d'estiu que  val totes les pessetes, -perdoneu aquesta expressió tan superada, espero!

 Us confesso que sovint m'he refugiat quan per raons de la meva feina de professor havia de corregir exàmens de cinc o sis grups; perquè la feina del professor no es limita a les hores de l'aula amb alumnes, com molt bé sabeu els que sou professors o mestres, què us he dir?, si n'hi ha tants entre nosaltres. Com n'era d'agradable tancar-me a casa, posar música, i anar fent feina hores i hores fins a completar tota la correcció. Això sí, agafant-me moments de desconnexió amb alguna que altra caminada, passejada en bicicleta o darrerament en moto. La meva mare solia dir-me que tenia el despatx una mica lluny!!!

 Us he resumit com una família de Barcelona sense vincles directes ha trobat arrelament entre vosaltres fins al punt de sentir-nos molt de Fulleda. Igualment com passa amb altres famílies que sense tenir-hi arrels ni obligacions s'estan instal·lant per venir-hi a refer-se del dia a dia de la ciutat. Perquè potser hi naixeran poques criatures, com va esbombar la premsa,  però no hi ha perill de despoblament mentre continuem incorporant noves famílies entre nosaltres!!!

 Ara sí que acabo, quan la Comissió de Festes em va proposar de fer el Pregó d'enguany no vaig trigar gens a dir-los que ho faria amb molt de gust, oferiment que em van fer a la piscina un dia del mes de juliol. Vull agrair-los ara públicament de donar-me la possibilitat d'adreçar-me a tots vosaltres. Ha estat un gran HONOR fer el pregó de la Festa Major 2017 . 

Bona Festa Major!!!


Manel Navarro Ferreté