300 DIES D'INJUSTÍCIA ESPANYOLA!!!

Estimadíssim fulledenc, estimadíssima fulledenca, Dilluns vaig poder treure les primeres tasses del forn; la ceràmica i la meditació m’ajuden a mantenir-me en pau i connectat, així com viure la presó amb felicitat i plenitud. Avui, 12 d’agost, fa 300 dies que som a la presó amb en Jordi Sánchez i us vull donar de nou 300 milions de gràcies per ser-hi. Lideratges, confiança i coratge: no hi ha presons - ni exili - per aturar tanta democràcia. La lluita antirepressiva representa un dels principals fronts unitaris del sobiranisme: un dels instruments bàsics per seguir avançant en el procés d’alliberament nacional. Sempre vam dir que res ens seria regalat. I ara coneixem millor els límits de l’Estat, fins on son capaços de rebregar el seu sistema jurídic i de dret en nom de la unitat d’Espanya. Per tant, necessitem enriquir lideratges i assolir els grans consensos que tants resultats han donat sempre. I per fer-ho, necessitem també lideratges a les institucions i a peu de carrer. Gestionar el mentrestant amb respostes socials, com a la pobresa energètica i habitacional, sense abandonar les conquestes assolides. Per què si vàrem gosar lluitar, no vàrem gosar vèncer?, em preguntava Manuel Delgado. No tinc la resposta exacta i sóc incapaç de fer cap retret, però l’afirmació “hem de ser més i més determinats” de l’Eduard Voltas és punt de partida important. Els límits de la perseverança i resistència no poden ser la presó ni podem perdre un llençol a cada bugada debilitant majories essencials per reforçar la legitimitat de les decisions preses. Per tant, no només crec que podem vèncer sinó que ja estem vencent. El judici que afrontem no és només contra un govern legítimament escollit a les urnes, sinó també contra representants d’entitats socials: un cas únic de repressió ideològica i cultural dins la Unió Europea. Avui, només equiparable a Turquia o Rússia. Reivindiquem l’afirmació de K. Liebknecht: “Je suis ici pour accuser, non pour me défendre”. Aquesta ha de ser la nostra actitud: no pas defensar-nos sinó acusar l’Estat de vulneració flagrant dels nostres drets fonamentals i, alhora, interpel·lar al conjunt de l’opinió pública davant el retrocés democràtic que vivim. No blanquejar la barbaritat jurídica d’acusacions desproporcionades i sense fonament. Ho ha dit la justícia d’Alemanya i hauria passat el mateix a Suïssa, Bèlgica i Escòcia. Durant cadascun dels 300 dies a la presó, lluny de debilitar-me, he anat enfortint les meves conviccions democràtiques: ja fa mesos que no hi ha condemna que em faci doblegar. Convençut que, amb el pas dels anys, les nostres condemnes els pesaran molt més a ells que a nosaltres. I que el diàleg honest i sense condicions prèvies serà l’única solució de resolució del conflicte polític. Mentrestant, nosaltres continuarem amb la dignitat intacta, la dels qui mai ens deixarem robar el somriure ni les ganes boges de viure. Salut, tendresa, entesa i República. Jordi Cuixart 10è President d’Òmnium Presó de Lledoners, 12 d’agost del 2018