Barrots
d'acer t'empresonen l'alè,
grillons
moderns per si et vols escapar,
cel·la
que es clou ofegant un per què,
s'endú
la clau el que un dia et jutjà.
Parles
de pau a qui amb porra a la mà
sap
alçar el braç per no haver de dir re,
i
el que és captiu del bon seure al sofà,
lliure
i dempeus, el veus fals i obscè.
Qui
estovarà la destral del botxí?
Potser
amb el temps el rovell l'oscarà.
Qui
et tornarà tots els dies robats?
Potser
els teus fills te'ls sabran agrair.
Qui
ens darà tremp quan vulguem recular?
No
ens conformem amb rebaixes ni empats.
Rosa M. Anglès
Aquest magnífic sonet de l'espluguenca Rosa M. Anglès va ser inspirat -segons ens explica l'autora- en veure el Jordi en el concert de Meritxell Gené de la Setmana Cultural i pensant en tots els represaliats pel règim del 78 espanyol.
Aquest magnífic sonet de l'espluguenca Rosa M. Anglès va ser inspirat -segons ens explica l'autora- en veure el Jordi en el concert de Meritxell Gené de la Setmana Cultural i pensant en tots els represaliats pel règim del 78 espanyol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada