"Els soldats voluntaris
A Fulleda trobem l’Anton Prats Sanahuja, un soldat que segurament participà a la Guerra d’Àfrica.
El coneixem indirectament, a través d’un préstec que es va fer a partir dels diners procedents
del seu enganche de soldado.
L’11 de setembre de 18594 Josep Prats Pons i Pere Amenós Cantó van prestar 1.920 rals de
billó a Joan Domènech Vallverdú. Aquest capital, del qual en feien constar la procedència, el
deixavenper un termini de vuit anys, o bé fins que l’Anton Prats obtingués la llicència absoluta del
servei militar, o en el cas que desertés fins que la caixa de quintos provincial en demanés el seu
reemplaçament. Joan Domènech havia de pagar 120 rals de billó, que li representava un 6,25%
d’interès. Havia de portar els diners cada deu d’agost a la casa dels creditors o al lloc acordat de
Fulleda. Com a garantia, hipotecava un tros de terra de Fulleda, a la partida de la Font d’un jornal
i mig d’olivers.
Possiblement el 1859 l’Anton Prats va ser un soldat voluntari a Fulleda. La normativa vigent
del moment era la Ley de reemplazos5 de 1856. Ja en el primer capítol i article contemplava que
l’exèrcit es nodria dels nois de vint a trenta anys que se enganchen o reenganchen de manera
voluntaria, mediante retribución pecuniaria.
El llistat anual de soldats de cada poble s’encapçalava amb els voluntaris, que pressuposem
ho feien a canvi de la paga que rebrien. La llei contemplava pagar 6.000 rals de billó als soldats
voluntaris i 2.000 als que ho feien com a soldats designats per sorteig. Per comprendre l’opció
del soldat voluntari caldria conèixer totes les circumstàncies personals de cada noi. Quan el fulledenc
es va oferir voluntari encara no s’havia iniciat el conflicte militar. L’Anton Prats6 havia nascut
el 21 de gener de 1839 a Fulleda, per això sabem que comptava 20 anys quan es va allistar, l’edat
mínima obligatòria. Era el tercer fill, d’un total de sis germans, del matrimoni format per Josep
Prats Llobera i Francisca Sanahuja Paulet de Tarrés. El seu pare degué morir jove, al voltant de la
quarantena anys, entre el 1847, any en el qual nasqué el seu germà més petit i el 4 de febrer de
1853, quan la seva mare es va tornar a casar perquè ja era vídua. A finals de l’any següent, del
1854, naixia un altre germà de l’Anton, fruit del segon matrimoni de la seva mare.
Abans d’entrar a la caixa provincial de reclutament, l’Anton degué fer dipositari dels diners
rebuts al seu cosí Josep Prats Pons, fill d’un germà del seu pare i al seu padrastre Pere Amenós
Cantó.
L’Anton tingué la mateixa sort que la majoria de soldats que participaren a la guerra. Va morir
el 31 d’agost de 1862, als vint-i-tres anys a Málaga, quan encara complia el servei militar. Veiem
doncs, que no va morir directament a la guerra; va ser un temps més tard i podríem pensar que
potser fou com a conseqüència d’alguna malaltia contreta a l’Àfrica."
"NOTES ENTORN A LES QUINTES DURANT LA PRIMERA GUERRA D’ÀFRICA A LES GARRIGUES"
Ernestina Vallverdú Briansó
"5. Actes de visites d’inspectors d’ensenyament
El 26-5-1911, don Juan López Tamayo, visita l’escola ordinària i destaca la “irregular asistencia
de los alumnos, la escasez de material y el estado de desorganización y indisciplina” i demana a
l’ajuntament que inclogui al pressupost assignació per material fix o mobiliari.
A l’any 1915, inspector Juan Llarena repeteix: “poca asistencia, escasez de material, desorganización
y indisciplina” i fa la mateixa demanda a l’ajuntament.
Al 1919 el mateix inspector demana material, diu que falten taules, proposa que cada any facin
una festa escolar, exàmens i premis, “aunque sean de poco coste, a fin y efecto de estimular a los
niños y niñas para que tomen cariño a la escuela y a la enseñanza”. També diu que s’ha de blanquejar
l’escola cada any “para aseo y salubridad de la misma y para higiene de los que a ella asisten”. Per altra
part, demana que s’implanti a l’escola la Mutualidad Escolar, per ensenyar als alumnes a estalviar.
A partir de l’any 1921, l’inspector Don Àngel Bonet i Abelló diu que hi ha poc material pedagògic,
i insisteix que cal dotar de material fix, mobiliari i premis i es comença a parlar de la construcció
d’un nou edifici per a l’escola.
En acta del 30-1-1933, quan es reuneixen per verificar les condicions i equipament de la nova
escola, l’inspector de torn manifesta que “reune suficientes condiciones pedagógicas y que el
material es suficiente para el funcionamiento de la escuela”. El metge i el paleta també en certifiquen
les condicions de salubritat i higiene i seguretat, respectivament."
"LES ESCOLES DE FULLEDA ABANS DE LA GUERRA CIVIL"
Montse i Núria Arbós
"- Joan (1577)
Pastor gascó del fulledenc Jaume Cantó que té contacte amb el bandoler Joan Marcelli, a qui
havia comprat un pedrenyal, formant part de la seva quadrilla durant un parell de mesos (Gual
2003: 361).
- Joan Marcelli (1577)
Pagès gascó de 24 anys que fa de bandoler des de fa un parell d’anys, natural de “Buret”,
bisbat de Tolosa, −potser de Muret, Alta Garona− capturat a Fulleda l’agost de 1577 quan havia
anat a cobrar un deute pendent per la venda d’un pedrenyal. Havia actuat pels contorns (Tarrés,
Vinaixa, Omellons, Espluga Calba, Pobla de Cérvoles). El tribunal de Poblet el va condemnar a ser
desorellat i penjat de la forca a Vimbodí (Gual 2003: 360-366)."
"APUNTS SOBRE ELS ESTRANGERS A LES GARRIGUES ORIENTALS (XVI-XVII)"
Santi Arbós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada