Com a éssers humans, som intrínsecament culturals, i aquesta cultura es desenvolupa en els entorns que habitem. Això explica les diferències entre la tranquil·litat dels nòrdics europeus i la vivacitat dels habitants del Mediterrani.
Fulleda, amb el seu terreny pedregós i el clima extrem, dominat per bàsicament dos vents: el serè i la marinada, és un lloc que exigeix resiliència. Les plantes que hi arrelen han hagut d'adaptar-se a aquestes condicions adverses, igual que els habitants que han forjat la seva cultura en la resistència.
La Rosita és un testimoni d'aquesta resistència. Com la terra mateixa, les plantes que la nodreixen i la gent que l’ha cuidat, ella ha abraçat aquesta força vital. Encara que no va treballar mai els camps de cal Po, el seu vincle amb la terra és profund, com els vents que caracteritzen Fulleda.
Com a supervivent que és, defensa amb fermesa allò que és seu i dels seus. Mostra una serietat impertorbable, expressant els seus sentiments a través dels seus actes més que de les paraules.
Mentre no es lamenta pel que no té, demana al cel que li brindi el que necessita, cercant sempre solucions en la terra. Generosa fins a l'últim alè, dona tot allò que pot als qui l'envolten.
Els seus fills, nets i besnets, criats en entorns més diversos, reconeixen en ella els valors fonamentals que han marcat la seva educació. Els veïns, molts d'ells també familiars seus, l'estimen i la respecten profundament.
Així doncs, avui és un dia per expressar el nostre profund agraïment a la Rosita de cal Po, per tot el que és i tot el que representa.
Que visqui molts anys més, i donem gràcies per totes les vivències compartides en aquest centenari que també és nostre.
Albert Salvadó Usach
16 d’abril de 2024
PER MOLTS ANYS!!!
1 comentari:
Per mooooolts anys, Rosita!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada