Diario de Lérida, 1892 maig 17.
Aquesta gossa
al pobre de l'Antoni
la carn destrossa
i ben rabent escapa
l'ànima del dimoni!
Dictamina el batlle:
grossa és la mossegada,
la carn marcada,
que el governador parli
i la resta que calli!
i així continua la intel·ligència artificial:
El governador, solemne,
diu que cal fer memòria:
"Que aquesta història,
d’una gossa tan ferma,
es recordi en la glòria!"
El poble murmurava,
es parlava a cau d’orella:
“Fulleda, la més bella,
té ara un cas d’escàndol
que la fama li roba l’estrella!”
Mentre l’Antoni patia,
la ferida l’enervava,
el remei que esperava
era l’esperança viva
que la malaltia no arribava.
La gossa fou cercada,
arreu del terme buscada,
“Rabiosa, condemnada!”
Cridava la gent, indignada,
mentre el sol l’ombra allargava.
El mas del Masgoret,
de nit, silenciava el crit,
l’Antoni, adolorit,
esperava que l’endemà
li portés un final beneït.
Fulleda, peti qui peti,
aquest cas guardarà,
com a llegenda quedarà,
de com la gossa fera
al bon home va mossegar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada