dilluns, 31 de març del 2025

AVUI FA 150 ANYS DE L'ENFRONTAMENT BÈL·LIC DE #FULLEDA DURANT LA TERCERA GUERRA CARLINA!!!


Segons publicava la Gaceta de Madrid[1], el governador militar de Lleida informava que el comandant militar de les Borges Blanques[2] amb la seva tropa, la matinada del 31 de març de 1875, va sorprendre a Fulleda la “facción del cabecilla Masgoré (sic)” composta de 100 homes. Després d’un “nutrido fuego” la partida fou desallotjada de la població i dispersada, tot provocant-li tres morts, inclòs un oficial, dos ferits i 45 presoners. Les tropes governamentals van tenir dos ferits, un soldat i un voluntari. Masgoret va aconseguir fugir, segons algunes fonts, per ser fill del poble i haver estat avisat anteriorment, sense que ell fes el mateix amb la resta de la partida.[3]

El Diario de Avisos de Zaragoza (2-04-1875, p. 7), en una crònica datada a “Borjas de Urgel” dona més dades. Especifica que els 45 presoners carlins van entrar a les Borges Blanques a les deu del matí del dia 31 de març, amb tres càrregues d’armes i municions, boines, mantes, motxilles, cornetes i el cavall del capitost Masgoret. La tropa borgenca era comandada per Francesc Camarasa i l’acció va tenir lloc a les quatre de la matinada. També es fa constar que entre els presoners, mitjanament uniformats, però d’aspecte desacurat, n’hi havia alguns de les Borges, un oficial, tres sergents i “según se dice” un individu que va intervenir en l’assassinat del coronel Maturana. El corresponsal del diari qualifica aquest fet militar esdevingut a Fulleda com “seguramente el mejor que ha tenido lugar en esta provincia, por las circunstancias que le acompañan”. Tot i així, nomes ens consta una defunció en el llibre parroquial d’òbits, la de Gabino Oses, mort a les quatre de la matinada del 31 de març, que era tinent i passava de Navarra al Maestrat.[4] Molt probablement era de la zona navarresa de Peralta.[5]

El cavall del “cabecilla carlista Masgoret”, que s’especificava que era un “caballo entero, castaño 10 años, 6 cuartos y 9 dedos”, i la muntura van restar a càrrec de la Comissaria de Guerra de Lleida que va ordenar subhastar-los el 7 de juny de 1875.[6] 


[1] 1-04-1875, tom II, p. 1. La notícia es reprodueix en diversos mitjans: Boletín de Comercio (3-04-1875, p. 2), BOP de Lugo (6-04-1875, p. 1)... Fins i tot sobrepassa els Pirineus i apareix al Journal des Débats Politiques et Littéraires (8-04-1875) o al txec Brünner Zeitung (17-04-1875).

[2] El año militar español, p. 231, informa erròniament que el comandant era el de les Borges del Camp.

[3] Diario de Tarragona (1-04-1875).

[5] Segons informacions genealògiques de Geneanet i FamilySearch.

[6] BOP Lleida (31-05-1875, p. 4).