Ami: Cançó (4min)
Vio: (Bucle gràcies)
Ami: Vio, Vio! La presentació…
Vio: Ah! Que ens hem de presentar, clar… Em… La Mamma!
Ami: La Blanca
Vio: La Blanca Treig.
Ami: La Blanca Treig Martinez.
Violeta: Antropòloga.
Ami: Estudia els humans.
Violeta: Ens estudia a nosaltres.
Ami: Ens observa quan dinem.
Violeta: Ens observa quan no dinem.
Ami: Ens observa quan no som nosaltres.
Violeta: El Miquel.
Ami: Miquel Toha.
Violeta: Amb H intercalada.
Ami: T-O-H-À
Violeta: Matemàtic i informàtic.
Ami: Fa números.
Violeta: Fa programes.
Ami: Fa sumes que no acaben.
Violeta: Fa restes que no comencen.
Ami: És pare de l’Ariadna.
Violeta: I company de la Blanca.
Ami: També tenim la Joana.
Vio: Que no hi és.
Ami: La germana gran.
Violeta: Mestra de primària.
Ami: Ensenya als nens.
Violeta: Ensenya a sumar i a llegir.
Ami: Ensenya a callar.
Violeta: La Rita.
Ami: Artista plàstica.
Violeta: Pintora.
Ami: Un dia va pintar una taula.
Violeta: I la taula va desaparèixer.
Ami: Des d’aleshores mengem de peu. I tu.
Violeta: Jo, Violeta.
Ami: La tercera.
Violeta: Sempre tercera. Porque a la tercera va la vencida!
Ami: Fa tot el que es proposa!
Violeta: L’Ariadna.
Ami: Ariadna Tohà.
Vio: Filla del Miquel Tohà.
Ami: Científica.
Violeta: Mira pel microscopi.
Ami: El microscopi la mira a ella.
Violeta: Analitza les molècules.
Ami: Les molècules l’analitzen a ella.
Vio: I jo.
Ami: Tia aquesta frase em tocava a mi
Vio: A mi? Ah! Ami. Tu. L’Ami.
Ami: L’última.
Violeta: La més petita.
Ami: Estudio teatre.
Violeta: Fa papers que no existeixen.
Ami: Faig escenes que no estan escrites.
Violeta: Fa família fent teatre.
Ami: I la Canela.
Violeta: La gosseta.
Ami: És una galga.
Violeta: La van adoptar fa dos anys.
Ami: No borda.
Violeta: S’escapa.
Ami: Sempre s’escapa.
Violeta: I sempre torna.
Ami: O no torna.
Violeta: Per això la busquem.
Ami: Per això som família.
Violeta: Per això mengem de peu.
Ami: Crec que això no s’acaba d’entendre.
Vio: Per això mengem… Confeti?
(La Rita tira confeti)
Vio: No, Rita! Era quan al final diguessim confeti!
(La Rita tira confeti)
Vio: Que ara no era el con-! (L’Ami li tapa la mà, la Rita està preparada per llançar-ne més)
Ami: Val, val. Canviem de paraula clau. Serà… Festa major!
Rita: Festa major?
Ami: Sí, festa major!
(La Rita tira confeti)
Vio: RITA!
Ami: VIO! Parlem del poble!
Vio: El poble! Poble, poble, poble…
Ami: Sí, el poble…
Vio: The village, the village, the village…
Ami: Sí..? M’enrecordo quan la mama ens va dir: Hem comprat una casa a Fulleda!
Vio: Nosaltres pensant; Fulleda? S’arriba en metro o com?
Ami: T’en recordes quan vau venir tu i la Rita per primera vegada?
Vio: ANÈCDOTA BUS
Ami: Un poble molt bonic, i sobretot amb gent molt bonica. La primera vegada que vaig venir
a la festa major, en concret tornant del correkintos, amb restes de flam a la samarreta, em
preguntava en quin moment havia acabat aqui. I ara, no ho canviaria per res. No només
pels bons moments que he passat aqui, entre xerrades noctures a les roques o
innombrables hores al bar, sinó per les moltes oportunitats que aquest poble m’ha ofert.
L’estiu passat vaig poder fer un concert i aquest any he pogut portar un musical de la meva
companyia, fent d’aquell dia un dels dies més especials de l’any.
Pels que ens dediquem al món del teatre és molt enriquidor veure com tot un poble
s’interessa per la cultura i la recolza. Actualment si ets actor o actriu majoritàriament és per
amor, ja us dic que no és pels diners… I us dono les gràcies a totes per posar el vostre
granet de sorra fent que el teatre i la cultura pugui arribar aquí, ja sigui organitzant-ho o
venint de públic, i que sapigueu que fulleda sempre serà el lloc on més m’emocioni i me
n’orgulleixi actuar.
A tot això, és un poble petit,, però té de tot; dos cellers.
Vio: Piscina
Ami: Padel
Vio: Biblioteca
Ami: La ràtio més alta d’associacions per habitant de les Garrigues
Vio: La sala
Ami: El xiri
Vio: Les festes i activitats, com la setmana cultural, la setmana jove, l'heroica, les
caminades...
Ami: Caminades amb compte, perquè ojo els caçadors, que no sabiem on eren i tu vas
caminant i PUM… Es que clar, on es la serra del penjat? Sabiem que no havíem d’anar però
no sabiem on era…
Mama: (3 min mama)
Bé, després d’aquesta primera part d’actuació a mi em toca posar la nota seriosa.
El cas és que quan ens van proposar ser els pregoners de la festa major d’enguany vam tenir molts dubtes perquè no ho vèiem gens clar. Els nostres predecessors havien deixat el llistó molt alt i és clar, nosaltres havíem de poder estar a l’alçada. A l’alçada de les pregoneres i dels pregoners anteriors i a l’alçada de Fulleda i de la seva gent.
Perquè és ben bé que això nostre amb Fulleda va ser un amor a primera vista, un crush que se’n diu ara oi?
Vam arribar aquí per casualitat i immediatament vam quedar prendats d’aquesta magnífica terra de secà i marinada. Del poble, dels seus carrers i les seves cases. De les fonts. De la boira i dels molins. De les cabretes! Del cel, el cel de Fulleda ras o ennuvolat tan se val, un cel que no te l’acabes. Prendats de la serra, dels boscos, dels fondos, de les eres i els corrals i les cabanes de pedra seca.
Tanmateix res de tot això valdria ni un ral sense vosaltres, la gent de Fulleda: les padrines i els padrins, la millor versió del xatgpt que trobareu mai enlloc; la canalla, la més eixerida i audaç de tot Catalunya; el jovent, que empeny empeny i empeny; i les dones i els homes, que persisteixen persisteixen i persisteixen.
El poble de Fulleda ens va acollir i ens va integrar des del primer moment i per a nosaltres ha estat un gran honor fer aquest pregó. Esperem que ens considereu autèntics fulledencs ben aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada