dimarts, 28 d’octubre de 2014

HOMENATGE AQUEST DIUMENGE PASSAT A #FULLEDA AL GENAR PASCUAL FIGUEROLA


 
En l'acte d'homenatge pel nostre company desaparegut enguany Genar Pascual que va tenir lloc diumenge al Sindicat de Fulleda va prendre la paraula Martí Santamaria, amic seu, que el va recordar aproximadament amb aquestes sentides paraules:
 
Per als que no sou de Fulleda, us diré que hi ha un blog que es diu Peti Qui Peti on es  pengen notícies relacionades amb Fulleda. Fa pocs dies, aquest blog anunciava l homenatge en  memòria  seva i es podien fer comentaris. Després de molta estona davant el PC  i amb la intenció d’escriure, només vaig aconseguir escriure:

“No estarem a l'altura del que tu mereixes, però ho farem el millor que sabrem”.

Estic segur que aquest acte no seria gaire del seu grat, ja que no li agradava ser protagonista en res i preferia passar a ser com un més, encara que sempre estava disposat a treballar.

En Genar no volia ser mai al  capdavant, com a exemple ús diré que en tantíssims quilòmetres que vàrem fer amb els clàssics, mai va anar al davant i ell amb el seu Alpine i jo amb un Mini... Vosaltres que també heu fet sortides, el recordeu alguna vegada al capdavant?

El seu record el tinc present diàriament, era una persona molt detallista, sempre tenia present els gustos i aficions dels altres, mireu fins a on arribava, que sabent la meva afició pel te, em va regalar un rellotge de sorra per poder controlar el temps i cada dia a l'esmorzar l'utilitzo i com aquest hi ha altres exemples.

Un altre característica era el seu caràcter, mai el vaig veure enfadat, ni una mala cara ni una crítica a ningú, sempre amb un somriure de complicitat. “Fins i tot la Maria ha dit, jo tampoc... Només en Francesc el seu germà ha dit: Jo si!!! I moltes vegades!!!”

Tenia costum de desdramatitzar les situacions i veure la part positiva a les coses, poques vegades prenia partit, crec que no volia decebre ni molestar ningú, el seu esperit conciliador no li permetia reaccions irades, encara que res se li escapava a la seva capacitat d’observació, era posseïdor d’una qualitat molt poc freqüent que es la “empatia”.
El trobem a faltar, molts dies amb la Montserrat ens vénen records de moments viscuts amb ell, va ser un exemple de com haurien de ser les persones en aquesta vida.
El seu record és present ja que “ningú morirem definitivament mentre hi hagi alguna persona que ens recordi”.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



1 comentari:

matagallerofulledenc ha dit...

Encara que ens ha deixat molt aviat, podem estar contents d'haver-lo conegut i haver fruit de la seva amistat.