A cal notari
Diumenge
tenim feina, molta feina. Potser alguns ja colliu, però per una estona deixeu
bancs i borrasses que hem d’anar a cal notari. Hem d’anar a donar fe que
aquesta terra que ja conreaven els nostres repadrins és nostra. És nostra amb
tots els rengs d’olivers, les eixides de ceps, les parades d’ametllers, els
hortets del fondo i els bancals que s’arrapen raconada amunt, els boscos i la
garriga, les serres i els turons, les fonts i les basses... I no en som
usufructuaris, com alguns ens volen fer creure pel seu benefici descarat, d’un
propietari suprem es digui monarca, tribunal o constitució. Som propietaris i
fa segles que paguem censals i hipoteques injustes a un amo que només ho és,
segons les temporades, o bé per la força de les armes o bé per l’ofec
demogràfic d’una pseudodemocràcia que ens avergonyeix.
Armem-nos
un altre cop de paciència perquè és probable que a cal notari diumenge hi hagi
molta gent. Una simple papereta donarà fe del nostre dret a la terra, però no
hi anem pas a fer cap escriptura perquè tot el que volem ja és nostre encara
que algú ens ho hagi segrestat. Hi anirem pels que ja no hi poden anar i pels
nostres fills.
Prou
de ser serfs de la gleva, masovers, rabassaires... la terra és nostra, i els
olivers, les olives i l’oli! Nou de novembre, som-hi!!!
4 comentaris:
Santi , jo no hauria explicat millor, jejje ho dic amb ironia, m' has fet caure aguna llagrimeta escatosera. Es tant gran el desig!!
Bé, és potser el que capto en l'ambient, almenys en segons quins ambients. Bon diumenge, bona votació i una abraçada!
Gracies Santi, no es pot expresar millor el nostre sentiment!!
Gràcies Martí, avui ens toca fer història!!*!!
Publica un comentari a l'entrada