Roig, el mas [lo marròtx]
“Més ella matexa (“la viuda de Johan Roig”) té un mas al camj de Vinaxa” (Capbreu de 1526: 40); “al
mas de Roig” (L12a: 1569); “Masroig” (Libro de Apeo , s. XIX: 71).
Restes d’un edifici que es diu que va ser hostal a la partida de la Carretera. Dóna nom a algun
tros que li és proper.
Tot i que a primera vista sembla que el determinatiu Roig hagi estat originalment el nom d’un color,
la documentació ens indica clarament que es tracta d’un cognom. L’evolució possible hauria estat *lo
mas d’en Roig> lo mas de Roig> lo mas Roig. Una evolució totalment irregular en la toponímia de
Fulleda, on no trobem cap altre cas d’elisió de la preposició de després de so consonàntic. Sens dubte,
l’eliminació de la preposició ha de tenir a veure amb la caiguda de l’article personal en, motivada
pel context fonètic, i la posterior assimilació de Roig a un nom de color. Així, s’hauria passat de lo
mas de Roig, que no té un sentit nítid en el català de Fulleda, a lo mas Roig, amb un significat molt
més clar o, com a mínim, amb una estructura sintàctica més d’acord amb el parlar local.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada