La plaça s’arrecera en un temple vell
i el jardinet que esborra l’antic fossar
on reposen músiques per recordar
ballades que encara ens ericen la pell.
Esclaten divendres de barrina al matí,
llates, cavallets, cordes, quatre taulons,
toies, ramellets i aquelles cançons
que sonant predeien de l’agost la fi.
Si l’envelat ja no hi és queda l’escut:
creu de calvari, quatre barres, llorer,
de lluny se sent encara la puput
i les dones de Setmana Cultural,
amb cançons o teatre, tot hi va bé
per fer nostra Fulleda gran tot s'hi val!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada