INDIANS, GENEALOGIES I UN ADVOCAT CASAT A #FULLEDA: UNA HISTÒRIA QUE TORNA EN FORMA DE NOVEL·LA PREMIADA

 

Pere Anglas, guanyador del premi Nèstor Luján 2026.

La novel·la El sastre de Barcelona, amb què Pere Anglas ha guanyat el Premi Nèstor Luján 2026, revisita el passat indià català i posa el dit a la nafra: algunes de les grans fortunes del segle XIX —presentades sovint com a models d’esforç i emprenedoria— no s’expliquen sense l’esclavisme. El llibre arrenca a Cuba, l’octubre de 1852, quan Antonio López y López, futur primer marquès de Comillas, envia la seva esposa Luisa Bru Lassús i els seus fills de retorn a Barcelona per escapar d’una epidèmia de còlera. En un gest de gratitud, Luisa allibera un nen de tres anys, fill d’una esclava que havia alletat la seva filla gran. El nen rep el nom de Lluís Massó.

Aquest detall literari ressona de manera inesperada amb una història real que ens porta fins a Fulleda i fins a un personatge tan ambigu com fascinant: Andreu Massó i López (Barcelona, 1881 - Tarragona, 1942).

Advocat barceloní, casat a Fulleda i finalment afusellat pel franquisme a Tarragona, Massó no destaca segurament per les conviccions progressistes sinó per un cert oportunisme polític i social, tal com mostren les dades conservades. Però el que el fa especialment interessant és la seva genealogia: era parent directe de la mateixa Luisa Bru Lassús, esposa d’Antonio López López, primer marquès de Comillas. L’arbre familiar el situa dins l’òrbita d’unes nissagues —López, Bru, Güell— que van acumular riquesa a Cuba i que avui són objecte de revisió crítica.

Així, mentre Anglas utilitza la ficció per qüestionar el mite de l’indià, la història d’Andreu Massó i López ens recorda que les genealogies catalanes són plenes de paradoxes: un advocat executat pel franquisme, d’ideologia vacil·lant i vida complexa, formava part —encara que llunyanament— del mateix univers familiar que va donar lloc a una de les fortunes més grans i més controvertides del país.

Una novel·la que revisa el passat i una genealogia que el confirma: la història sempre torna a Fulleda, i sovint ho fa per camins inesperats...