Encara que sembla que hi ha algun indici d'aquesta confraria fulledenca al segle XVII, és a partir del 1770 i fins al 1885 que hi ha una certa informació sobre aquesta entitat, si més no a nivell de comptes. Veiem que el 1798 els ingressos estaven formats pel captiri (segurament de pa) i el blat que es devia replegar. Mentre que les despeses se centraven en el dia de la festa del sant: foc i trons, pa beneït, oficis i missa, i el que es pagava al vicari per passar els comptes.
És útil de recordar que:
"El culte a sant Isidre com a patró dels pagesos no existia a Catalunya amb anterioritat a la dissetena centúria però, de mica en mica, s’anà introduint al Principat i va acabar substituint els cultes locals lligats al patronatge dels pagesos.1 De fet, el llaurador madrileny va ser canonitzat el 1622 i, des de la cort s’estengué el seu culte entre la pagesia".
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsPregonerUrgell/article/viewFile/263373/350874
2 comentaris:
Curios es, que un pages forani que el van fer sant el 1600, sigui el patro d'un ofici tant antic a casa nostra, no us sembla extrany?, per mi que hi ha quelcom que grinyola.
En molts llocs del Pais, abans del 1714 el sant patro dels pagesos era sant Galdric.
Bé... jo que sé... un canvi de modes, l'ajut del poder reial... el cert és que n'hi ha bastantes de confraries d'aquest sant en els nostre pobles.
Publica un comentari a l'entrada