diumenge, 12 de gener de 2014

LA TESI DOCTORAL DE FABRICE BERNISSAN, "TOPONYMIE GASCONNE ENTRE ADOUR ET ARROS. Contribution à la lexicographie, à l’ethnologie et à la philologie occitanes", CITA EL LLIBRE 'ONOMÀSTICA DE FULLEDA (GARRIGUES)"

Traducció nostra del francès de la part que parla del nostre llibre:
 
II.1.6 . Catalunya
[...]
Entre les moltes monografies de què disposem hem optat per descriure Onomàstica de Fulleda (Garrigues), llibre signat per Santi Arbós i Gabarró i editat a Barcelona el 2003. Aquest llibre de 200 pàgines és el número 25 de la col·lecció Monografies.

Aquest estudi té en compte els objectius fixats pel departament de Lingüística romànica de la Universitat de Barcelona el 1991 i exposats per Isabel Llopis Llort . Es tracta de recollir i descriure els noms de llocs i persones d'un municipi determinat, de col·locar els topònims en els mapes, de transcriure fonèticament i en català els noms recollits per tal que constitueixin materials per a posteriors recerques lingüístiques. Es tracta a la fi de fixar el patrimoni lingüístic i històric d'un poble amb un afany d'historicitat. Els mitjans emprats són la recol·lecta oral de materials dels parlants, els desplaçaments efectuats sobre el terreny, el despullament de les fonts documentals. El mètode de treball és el definit per l'Institut Cartogràfic de Catalunya.

L'onomàstica de Fulleda està organitzat de la següent manera: vint pàgines es dediquen als agraïments, al sumari, la introducció i la presentació de les nombroses fonts utilitzades. Un breu paràgraf es refereix massa ràpid als testimonis entrevistats durant els estudis de camp. Després, un llarg inventari d'onomàstica de 150 pàgines on figuren en ordre alfabètic els materials recollits per l'autor. La conclusió d'una desena de pàgines proporciona una sèrie d'observacions lingüístiques relatives a l'onomàstica. Tot això precedeix un apèndix (índex), un plànol i un mapa del municipi.
El patró d'organització dels articles és el mateix que en les altres obres d'aquesta sèrie: una entrada lematitzada no numerada seguida quan és possible per una transcripció fonètica, les referències donades dins el context escrit (però absents, curiosament, quan es tracta del discurs oral). Les remarques poden o no seguir les atestacions: per exemple, la descripció d'un lloc o la localització, un reenviament a una altra entrada o un sinònim.
 
 
[...]

http://www.theses.fr/2009PA040161/abes