dijous, 28 de maig de 2015

CONTINUA LA CONVERSA AMB L'AMABLE TARRAGONÍ

L'amable lector de Tarragona ens fa arriba el següent comentari nou:

Hola novament a tots.

Assec si la meva intervenció de l'altre dia us va poder resultar ofensiva a algun de vosaltres. Si va anar així us demano disculpes des de ja. NO era la meva intenció ni molestar-vos ni ofendre-us en cap concepte.

Vaig pensar que aquest era un blog d'informació general i cultural i vaig trobar a part d'allò (...i és un fet evident) una publicació molt partidista cap a les postures independentistes. Una presència gairebé obsessiva diria jo.

Respecte profundament que cadascun de vosaltres voti a qui vulgui (...no faltava més) i que sigui sobre opcions polítiques independentistes també (...no faltava més). Com algú va dir en això consisteix precisament la democràcia.

La qüestió és que últimament a Catalunya absolutament tot està polititzat i el pitjor, sempre en el mateix sentit nacionalista: institucions públiques, la llengua, la pràctica totalitat dels mitjans de comunicació pròpiament catalans, ràdios, televisió, organitzacions culturals, publicacions locals i municipals, l'escola, la universitat, la caixa de llet, l'ampolla d'aigua, l'esport....en fi, tot. Dic el de la llet perquè fins a la taca negra de la vaca de Llet Nostra és el mapa de Catalunya. Gairebé res escapa a això. És gairebé impossible trobar a Catalunya una visió plural, en Fulleda tampoc. Tot és nacionalisme. No hi ha possibilitat de comparar amb el diferent, i això, sincerament, ens aboca a una pobresa cultural. És la meva opinió.

Pels quals no som independentistes creure'm, comença a ser una realitat asfixiant, omnipresent, inevitable, i el pitjor, una realitat que qüestiona la nostra pròpia identitat com a catalans.

Em comenta un de vosaltres que d'aquí a una mica hauré de viatjar només a l'altre costat del ric Ebre. Si fos així ja m'hauria anat de Catalunya, però Catalunya és tan meva com vostra. És democràcia.

No crec que els problemes de Catalunya neixin en la resta de l'Estat (...és la meva opinió), ni tan sols al govern central (...després d'Andalusia Catalunya és la Comunitat que més diputats aporta al congrés). Al Congrés hi ha més catalans que madrilenys, encara que sempre se'ns ompli la boca dient que “Madrid imposa això o l'altre”.

En fi, no us entretinc més. Seria un debat molt llarg.

La llengua, els partits polítics, la cultura i gairebé tot en aquesta vida han de servir per enriquir i no per dividir i desunir, és la meva opinió.

La vida té tantes cares com a ulls la mirin. Cal respectar la mirada de tots, inclosa la meva i la vostra.

Jo em conformo amb que els nostres fills puguin conèixer la majoria d'aquestes mirades per després triar la que millor els convingui. Conèixer per triar. Sona molt bé. Avui dia crec que a Catalunya això no és possible. La majoria dels nostres fills es veuen abocats a una omnipresent realitat, a una realitat adoctrinada.


Aviat ens veurem per allí.

Gràcies i repeteixo, disculpes a tots. Espero les accepteu de bon grat.

I Encara que hi hagi línies “editorials” que no siguin en absolut del meu grat, us felicito per la vostra publicació i pel vostre esforç per mantenir viva a Fulleda i a la seva gent. És genial que sent una població tan petitona tingueu una publicació com aquesta.

Salutacions.

Enric.

Li responem:
 
Poca cosa més a dir. Per intentar unificar una mica els nostres punts de vista (distants, sens dubte, en l'assumpte nacional català), podríem dir que estem d'acord d'una manera o altra que entre tots, en llibertat, hem de triar el que més ens convingui. Per altra banda, si en alguna cosa no ens hem expressat prou correctament des d'aquest blog i algú s'ha pogut sentir molest, doncs, li demanem disculpes.  Lluitem pels nostres ideals, però no per fer sentir malament a ningú. Si somiem un futur lliure, també ha de ser un futur de tots.
 
Santi 

2 comentaris:

matagallerofulledenc ha dit...

Es clar, jo soc un adoctrinat segons ell, segurament ho van intentar en l'escola franquista i d'altres llocs, clar que aixo no deuria molestar, però el que no soc i això es segur, es que no soc un assimilat!!, que es el que voldrien que forem.

Fulledenca Adoptiva ha dit...

Ell mateix ho diu, "coneixer per triar", però si fas negació del no coneixement mai podràs dir que has fet una tria amb tot el coneixement de causa.