"Tanmateix, dins el districte de Siurana s’ha d’esmentar que els assentaments del Vilosell i Vimbodí tenien funcions militars, com també la Costa de la Cirera, a Fulleda —abans de la seva conquesta a mitjan segle XI—, Mas del Cirer (la Selva del Camp, Tarragona), les Borges del Camp (Tarragona), Planes de la Guàrdia (Vila-Rodona, Tarragona), Les Guàrdies (Renau, Tarragona) i La Guardiola (El Catllar, Tarragona)." (pàg. 228)
Segons això, Fulleda no formaria part del districte islàmic de Lleida sinó del de Siurana, però ja en una zona de frontera o propera entre ambdós.
"La toponímia del terme de Vinaixa és rica en noms de llocs andalusins. Aquests els situem molt pròxims a l’assentament de
Vinaixa. Destaquem la presència de Costa de la Cirera (Fulleda) i Comancireres (Vinaixa). Un altre cop tenim dos exemples més de la presència del topònim “Cirera” en el territori lleidatà fent referència a una torre de vigilància andalusina, que també identifiquem en el proper poble de Guimerà la Font de la Cirera, i el poble de la Cirera." (pàg. 250-51)
Caldria veure si tots els Cirera corresponen a topònims d'origen àrab o tenen altres explicacions. En el cas de Fulleda, s'hauria d'investigar si hi ha restes arqueològiques d'aquest origen a la zona de la Costa de la Cirera.
"Per altra banda, s’aclareix on s’ubicaven els castells termenats comtals que es forjaren a partir de la segona meitat del segle XI,50 i com aquests han anat derivant a entitats castrals menors com ara Fulleda i Omellons, entre d’altres." (pàg. 253)
Fulleda, inicialment, formava part del terme cadastral de Tarrés, però ràpidament s'independitzà.
"Vinaixa s’erigeix com la fortificació més extrema que defensa l’àrea sud-oriental del districte andalusí de Lleida, ja que l’espai comtal s’atura a la Serra del Tallat, castralitzant i feudalitzant els castells de Tarrés, quadra de Fulleda, l’Espluga Calba i Arbeca." (pàg. 254)
Vinaixa seria encara durant un temps un baluard islàmic lleidatà, mentre que les terres de Tarrés, Fulleda, l'Espluga i Arbeca s'incorporaven al comtat de Barcelona.
"Vinaixa, derivat de l’antropònim almoràvit d’Ibn ’Aixa, posa de manifest l’ideari religiós, de les àrees frontereres islàmica. A pesar que en el districte de Lleida la presència almoràvit no fou tan intensiva si ho comparem amb l’àrea llevantina, en quedà la petjada en el cas de Vinaixa. Sens dubte, aquest assentament quedà al límit de la frontera amb el comtat de Barcelona, a escassos quilòmetres dels termes castrals d’Espluga Calba, Fulleda i Arbeca. La seva àrea d’influència es trencà a partir del moment que la conquesta comtal fou efectiva sobre el territori islàmic de Lleida. Per aquest motiu, hi ha una assimetria entre la ubicació de Vinaixa i la pròpia àrea." (pàg. 295)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada