"Tot just un parell de quilòmetres frontera endins, el parador de carretera de Tarrés està tancat i barrat. D’allà surt un trencall al nucli, que és a pocs metres. “És molt fort que a Vimbodí ja puguin posar terrasses”, lamenta el Pere, que regenta el restaurant bar El Sindicat. “Si d’aquí al límit de terme potser no hi ha ni 500 metres!”, exclama, mentre recorda que al poble, de 98 habitants, no hi ha hagut cap cas. “No entenc que no tinguem les mateixes condicions; l’alcalde ha passat abans i també m’ha dit que no ho troba just”, recalca. I és que el Pere i la Montse, per a més inri, van agafar el local tot just el 10 de març. El van obrir l’11… fins al 13. Fa una setmana han obert una petita part d’agrobotiga ampliada, i en entrar estan fent tractes amb la Judit, que els porta licors de la destil·leria que té –una de les poques que hi ha al país– al poble veí de Fulleda. “Costarà tornar a començar, la gent té doble recança, de sortir i de gastar, perquè no hi ha un duro”, lamenta ella. Fent un tomb pel poble, costa trobar algú. La Dolors estén la roba en uns baixos mentre vigila la filla petita, que juga al carrer. És mestra en un institut a Reus, i com que fa teletreball, es pot quedar amb ella. “Aquí la vida no diferirà gaire quan canviem de fase, només hi ha una botiga al poble”, confirma.La Conca de Barberà té frontera amb les Garrigues, però també amb l’Urgell. Just a tocar de la ratlla hi ha Belltall, sobre la carretera C-14, que és un cas ben curiós, perquè els veïns poden anar indistintament al CAP de Montblanc o al de Tàrrega. Així, a quina regió sanitària pertanyen? El fet que trobem obert l’hostal Feliuet ens respon automàticament la pregunta. “No et pensis, ho vam haver de buscar a l’Ajuntament, que érem a la de Tarragona, perquè no ho teníem clar!”, exposa el Ricard, que es prepara per fer menús si algú para a dinar, tot i que la circulació viària en un i altre sentit només està permesa per a casos de necessitat. De fet, només hi passen camions, alguns dels quals fins i tot el saluden. “L’Ajuntament ens va dir que podem anar a comprar a Tàrrega”, remarca. Tot fent un tallat, explica que ha vingut poca gent fins a aquella hora. “Al matí estàvem a sis o set graus només”, constata. I certament fa un vent fred. És hora de buscar una altra frontera."
http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1788456-el-virus-tenia-fronteres.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada