LES VENTOSES
El solitari lledoner embolcalla
amb ses alenades d’ombra amoroses
les piques i l’aigua tranquil·la que calla
el nostre secret plàcid de les Ventoses.
A mig camí de la font de la Marieta,
a prop de la vinya fondal i la bassa,
aixopluc de l’enamorat i poeta,
no s’hi estronca mai l’aigua vella i lassa.
S’escola el temps com el líquid element
que de sota l’antiga roca revé
cap a aquest paradís del cos i la ment
que la marinada amanyaga humida
i el serè del matí acarona bé:
fulledenca i curativa font de vida!
El solitari lledoner embolcalla
amb ses alenades d’ombra amoroses
les piques i l’aigua tranquil·la que calla
el nostre secret plàcid de les Ventoses.
A mig camí de la font de la Marieta,
a prop de la vinya fondal i la bassa,
aixopluc de l’enamorat i poeta,
no s’hi estronca mai l’aigua vella i lassa.
S’escola el temps com el líquid element
que de sota l’antiga roca revé
cap a aquest paradís del cos i la ment
que la marinada amanyaga humida
i el serè del matí acarona bé:
fulledenca i curativa font de vida!
8 comentaris:
Preciós!
Sí, és un lloc meravellós...
Si l'anònim es referia a la foto, estem d'acord, però el que també és preciós és el sonet. Felicitats, ja no recordava la faceta poètica ....
A veure si tindrem poetes-esses entre nosaltres i no ho sabrem! Què tal un recull - concurs de poesia sobre el nostre terme, les nostres festes, la nostra gent? Hi hauria participació?
PENSEM-HI!
Tot és proposar-s'ho...
gràcies
Què bé que tinguem entre nosaltres algú que pugui crear una icona del nostre escenari quotidià de forma poètica, i amb rima i mètrica. Fantàstic.
em fareu posar vermell...
Publica un comentari a l'entrada