divendres, 30 de desembre de 2016

EL TERME DE #FULLEDA EN EL PROCÉS DE CASTRALITZACIÓ DE L'ESPAI CONQUERIT




L'article, pel que a Fulleda, parla d'una individualització molt primerenca respecte al territori inicial del castell de Tarrés, ja al segle XII. Altres quadres, com Torrelles, Espluga Roja i Vall Quadros no reeixiran i es diluiran en el terme tarresà. 

(...)
Tot aquest espai nou s'organitza, doncs, un cop
foragitat completament el perill musulmà. I tanmateix,
el territori es cobrirà igualment de castells
termenats i l'interior d'aquest es sargirà
de quadres. Els primers s'erigeixen perquè
ipsum castrum siat poblatum141 i les segones
s'ofereixen a un cavaller perquè aquest hi construeixi,
per exemple, ipsa statica cum III bestorres
de petra et calce142. Són, per tant, els
elements propis de la concepció feudal del territori,
en els quals es subjectaran els mecanismes
de conceptualització de l'espai, d'estructuració
jurisdiccional, de control de la població
i d'extracció de la renda. De forma ben coherent,
el senyor de Tarrés, Ramon de Boixadors,
per a empentar el desenvolupament socio-econòmic
d’aquest castell termenat quarteja el
terme, entre 1151 i 1156, en quatre quadres:
Vall Quadros, l'Espluga Roja, Torrelles i Fulleda
(FIGURA 5). En constituir-les, es servarà el
format castralitzat i jerarquitzat per a estructurar
el territori, incentivar el poblament i desenvolupar
l’aprofitament agrícola dins d’uns
termes ben coherents i atents al marc físic
sicuti aquas versunt143.

(...)

La puixança de Vilagrassa, que cerca refermar
la pròpia identitat enfront de la inicial matriu
targarina és, en realitat, reflex de la sinèrgia
general arreu del país. Al llarg de la segona
meitat del segle XII s'imposen fórmules de
concentració de poblament procedents d'una
suma de factors diversos. No sols és l'emergent
empenta urbana, la puixança dels sectors
secundari i terciari i la formulació d'expressions
de solidaritat col.lectiva sinó, alhora, la
creixent tensió feudal, la forta pressió senyorial
i els nous esquemes de producció i control
de la renda i els pobladors, així com l'afermament
de les vies de possessió de poder tant
entre barons com en el novedós poder reial158.
La intersecció d'aquest conjunt d'elements
envigoreix les concentracions de poblament i
les singularitza, tot fonamentant nous nuclis i
fins i tot individualitzant unitats específiques.
No és casual, doncs, que amb celeritat determinades
quadres arrelin una immediata definició
castral, amb l'adaptació dels propis plantejaments
castlans, com és el cas de Fulleda
escindida de Tarrés. Alhora, dins del mateix
clima general, cal estructurar tot el conjunt de
terres noves esteses des de Lleida fins a la
costa tarragonina159. En els anys 60 del segle
XII els grans termes castrals sudorientals es
fragmenten a l'entorn de nous castells termenats
que actuen a manera de nuclis centradors
de població: d'Arbeca sorgeix els
Omellons, dels Castellots s'escindeix Borges
i de Vinaixa es separen els castells termenats
del Vilosell i l'Albi, evolució immediatament
continuada amb la partió d'aquest per a donar
pas a un castell de Cèrvoles envigorit en l'especificitat
física i en el domini de Poblet. L'extens
Castelldans a la darreria del segle es desprèn
del sector septentrional del terme, on
sorgeix el castell termenat de Puigverd, del
qual ben aviat es separa, ja entrant al segle
XIII, Margalef, que passa a centrar el propi districte
castral.

(...)