dijous, 16 de gener del 2025

SENTÈNCIES DE PROCESSOS CRIMINALS A LA CORT DE POBLET AMB ALGÚ DE #FULLEDA IMPLICAT


1495 (3, 24). Multa de 50 pacífics, en conjunt. Quatre individus. Es bateren amb un de Fulleda.

1646 (14, 9). Empresonament. Joan Saltó, de Fulleda. Paraules dites en consell de vila.

1715 (16, 13). Remès per 25 lliures (meitat a la cort i meitat pel procés). Ramon Biscarri, de Fulleda. Destralejar el cap de la seva dona!


diumenge, 12 de gener del 2025

EL PRESTIGIÓS ASTROFÍSIC RAMON CANAL MASGORET ÉS NÉT DE JERONI MASGORET CANTÓ (1881-?) DE #FULLEDA






 

JOSEP PRATS MIRET DE #FULLEDA, ACUSAT DE ROBATORI A RIUDOMS EL 1903



 Gaceta de Madrid, 30-01-1903.

Josep Prats Miret havia nascut a Fulleda el 1886 i es va casar amb Rosa Saragossa Balcells el 1913

Independentment del resultat final d'aquest afer, del qual no sabem si responia a una acusació fidedigna ni res més, podem extreure de tot plegat una dada més de l'emigració de caràcter laboral de la gent de Fulleda cap al Camp de Tarragona que està més que documentada fins a la data.


ANA DEL PILAR RINCON MARCA, MESTRA DE #FULLEDA (1905-13)


 Gaceta de Madrid, 24-02-1905.

A l'estudi "Les escoles de Fulleda abans de la Guerra Civil" de Montse i Núria Arbós, consta que Ana del Pilar Rincón Marca va exercir de mestra a Fulleda en el període 1905-13, per passar després a Pardines (Ripollès). 

De Pardines passa a Cervià de les Garrigues el 1917. Segurament el 1926-27 era a Barberà de la Conca des d'on sembla que és destinada al Pla del Penedès i a Piera (Anoia). 


SALVADOR MASGORET CANTÓ DE #FULLEDA, RESIDENT A LA FLORESTA, MEMBRE DEL JURAT DEL JUTJAT DE LES BORGES BLANQUES EL 1917


 El Palleresa, 3-09-1917.


-Salvador Masgoret Cantó (Fulleda, 1883–Borges B., 1940[1]), fill de Francesc Masgoret Macip: casat el 1910 a les Borges amb Maria Andreu Aixalà, va ser membre del sometent (1928) i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, regidor de l’Ajuntament borgenc (1925, 1930, 1931, 1935), membre de la CEDA a finals de la Segona República i se li van requisar 30 jornals de terra i altres propietats al començament de la Guerra Civil (Macià 2016).

[1] Agraïm aquesta dada a Rafael Pérez Masgoret (2-04-2024). Així mateix, el nostre agraïment al grup de whatsapp Som Masgoret’s per diverses informacions i aclariments.

MACIÀ, Marc (2016). «Dictadura i democràcia en el món rural català: Les Borges Blanques 1923-1945» (tesi doctoral, Universitat de Lleida), https://www.tdx.cat/handle/10803/365036?locale-attribute=en#page=1.


I LES DUES FESTES LOCALS DE #FULLEDA DE L'ANY 2025 SÓN...




dissabte, 11 de gener del 2025

NECROLÒGICA


Ha mort Mari Carmen Ródenas Ramírez, vídua del Ramon Gabarró Granero de cal Ramon del Miquel, a l’edat de 68 anys. La vetlla es farà al Tanatori-Crematori l’Hospitalet de Gran Via a partir de demà a les 12:30 h, i la ceremònia tindrà lloc el 13/01 a les 13:00 h al mateix tanatori. 

Descansi en pau. El nostre condol més sincer a la família i amics.

EL CLUB DE FUTBOL DE #FULLEDA PERD 5 A 3 DAVANT EL CERVIÀ EL 25 DE MARÇ DE 1934, DIUMENGE DE RAMS




dijous, 9 de gener del 2025

US PRESENTEM FRANCESCA GILI MIR DE CAL SEGAL DE #FULLEDA (1893-???)



Francesca Gili Mir va nèixer a Fulleda el 1893 a cal Segal, filla de Salvador Gili Elies i de Teresa Mir Farrerons de les Borges Blanques. Es va casar amb Enrique de la Piñera Portilla de Los Barrios (Cadis) i ens consten els següents fills:

-Enric de la Piñera Gili (1913-Fulleda, 1913).

-Teresa de la Piñera Gili.

-Purificació de la Piñera Gili (1910-Lió [França], 1920).




#FULLEDA REALITZA UN INVENTARI DELS VESTIGIS DE LA GUERRA CIVIL AL TERME MUNICIPAL I CREA UNA RUTA PER VISITAR AQUESTS ESPAIS


L’Ajuntament de Fulleda ha completat en 2024 un projecte d’inventari i senyalització dels vestigis de la Guerra Civil presents al terme municipal. Amb el suport del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, per a projectes d’activitats commemoratives, de recerca i de difusió de la memòria democràtica.


Aquest projecte té com a objectiu documentar aquests espais, entre els quals destaquen trinxeres, parapets de pedra seca i observatoris d’artilleria, per integrar-los a la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya.

Per donar visibilitat a aquest patrimoni, s’han instal·lat dos plafons informatius, un al Racó del Bolet i l’altre a l’Avinguda d’Agustina Saragossa i Domènech, que marquen el punt de partida d’una ruta que connecta els principals vestigis. Aquesta ruta permet als visitants endinsar-se en la història del territori, fent valdre el seu patrimoni històric, en aquesta ocasió vinculat amb la Guerra Civil.

Amb aquesta acció, el municipi reforça el seu compromís amb la memòria democràtica i la preservació del seu llegat històric.

Fulleda, situada a la comarca de les Garrigues, continua treballant per recuperar elements històrics com els marges de pedra seca i altres construccions tradicionals com els corrals convertint-los en punts d’interès turístic i cultural.
La L-2 a Fulleda

La L-2 va ser una línia defensiva que formava part del sistema de fortificacions que havia de defensar Catalunya arran de la caiguda del front d’Aragó i l’arribada de la guerra a terres catalanes. Aquesta línia fortificada discorria des de la Seu d’Urgell fins a la costa de Tarragona, travessant d’un extrem a l’altre la comarca de les Garrigues. Les fortificacions de la L-2 a les Garrigues es va començar a construir a mitjans d’abril de 1938 i van estar en construcció fins el mes de gener de 1939. Aquestes obres es van poder desenvolupar gràcies a la presencia de mà d’obra forçada provinent del camp de treball nº3 establert als Omells de Na Gaia.

D’aquesta L-2, Fulleda presenta dos conjunts fortificats entorn les proximitats del seu nucli urbà: un al nord i l’altre al sud.

El conjunt fortificat del sud es troba a la Serra del Penjat, es tracta d’una organització defensiva formada per un parell d’observatoris (un d’ells amb obra de formigó) amb una sèrie de defenses lleugeres en forma de parapets de pedra en sec i alguna petita trinxera. Aquesta organització defensiva estava destinada a dirigir i corregir el tir de l’artilleria a través dels seus dos observatoris, combinats amb un tercer ubicat a la Roca Tomasa (cota 589).

El segon conjunt fortificat i el més important es troba ubicat al nord de la població i als peus de la Roca Tomasa (cota 589), just en el límit municipal amb l’Espluga Calba, terme on es troben la majoria d’obres defensives. Es tracta d’una organització defensiva per a infanteria composta d’una vintena d’obres de formigó destinades a albergar al seu interior una metralladora i/o un fusell metrallador. Dins del complex també s’observen trinxeres amb parapets de pedra en sec emmascarats en forma de murs i marges de bancals.

A banda dels espais de la L-2, la localitat acull el monument del Racó del Bolet, un Espai de memòria ubicat a les afores del poble on es recorda un tràgic succés que va marcar la vida de la seva població i que encara avui es recordat pels seus habitants.
Espai de Memòria del Racó del Bolet

El memorial Racó del Bolet és un espai en record de les víctimes de la Guerra Civil i la postguerra. En aquest espai es commemoren els fets que van succeir el fatídic 12 de febrer de 1939, quan cinc infants d’edats compreses entre els 12 i els 16 anys van morir i quatre més, d’edats entre els 3 i els 15 anys, van resultar ferits a causa de l’explosió d’una caixa de bombes de mà abandonada durant la Guerra Civil.

El memorial del Racó del Bolet va ser inaugurat el dia 9 de febrer de 2014 per part de l’Ajuntament de Fulleda per tal de donar a conèixer i recordar el pas del conflicte per aquesta localitat. La munició i les bombes no entenen de bàndols ni d’ideologies, no distingeixen entre innocents i culpables, només deixen víctimes.

110.000 € FIXOS AL PUOSC PER A POBLACIONS DE MENYS DE 2.000 HABITANTS COM "ÀGER, BELIANES, #FULLEDA, SANT MARTÍ DE RIUCORB O TORNABOUS"



"Suport als municipis rurals

El PUOSC inclou una línia específica dajuts per a municipis rurals. Els municipis amb menys de 2.000 habitants rebran un import fix de 110.000 euros per a inversions.

A la vegueria de Lleida, dels seus 147 municipis, 117 tenen una població inferior a 2.000 habitants, entre ells Àger, Belianes, Fulleda, Sant Martí de Riucorb i Tornabous.

Amb aquesta mesura, el Govern cerca reforçar els serveis públics dels municipis més petits, combatre el despoblament rural, fomentar l'arrelament de la població en aquestes zones i facilitar-los el desenvolupament dels seus projectes de vida."


dimarts, 7 de gener del 2025

EL 1913, UN DE #FULLEDA VA VIURE EN PECAT PER AQUEST CARRER DE ZÚRIC EN COMPANYIA D'UNA FRANCESA...


El gran escàndol

s'abat fosc sobre Zúric:

la dolça Marta

i el Jeroni de Fulleda

en concubinat viuen!

dilluns, 6 de gener del 2025

COMUNICAT DE LA COMISSIÓ DE FESTES DE #FULLEDA


 🎄 Benvolguts veïns i veïnes de Fulleda,


Des de la Comissió de Festes volem donar les gràcies per aquesta nit de Reis tan màgica que hem viscut junts. En especial, gràcies als i les voluntàries que amb el seu esforç i il·lusió ho han fet possible. Sou l’ànima del poble!


Que passeu una bona nit de Reis, plena de màgia i somnis que es fan realitat. El millor regal és formar part d’aquest poble tan especial.


Comissió de Festes 🎉

SOPAR DE REIS A LA SALA DE #FULLEDA











 

REGALS A #FULLEDA PER A PETITS I GRANS PORTEN LOS REIXOS!




 

I ELS REIXOS (D'ORIENT) VAN FER CAP PUNTUALS A #FULLEDA COM CADA ANY!!!









 

dissabte, 4 de gener del 2025

CAÇA DEL SENGLAR A #FULLEDA I TARRÉS DEMÀ DIUMENGE DIA 5 DE GENER


Demà  diumenge 5, a Fulleda, es caçarà el senglar a la zona de les Granades, la Masia, al pou del Ferreret, fins la font del poble (Font Vella). Salut i precaució. 🐗 🐗

Zona APROXIMADA de caça.

A Tarrés, als Masos, Serres i Plans.

RAMONA, UNA NOVA MEMBRE DE LA NISSAGA MASGORET MACIP NO DOCUMENTADA FINS ARA


Ramona Masgoret Macip, germana entre altres de Salvador i Francesc, actius elements tradicionalistes durant la Tercera Guerra Carlina, no consta en el llibre d'arbres genealògics de Fulleda de Mn. Boada. Sabem ara que el 1890, sent vídua de Francesc Ferran -segurament- de Pira, es casa a Blancafort amb Josep Obradó, vidu de Teresa Prous.

Malgrat això, sí que apareix molt breument en el testament del seu pare, Josep Masgoret Elies, de l'any 1860. 

Del primer matrimoni entre Ramona Masgoret i Francesc Ferran ens consten, sense cap pretensió d'exhaustivitat, diversos fills: Josep (aprox. 1860-1922), Francesc (1869-1913), Maria (1871), Joan (1874)...