Avui fa 95 que a Fulleda va comparèixer, a l'Ajuntament, el Comitè Republicà Revolucionari Local i proclamaren la República Catalana.
De tot lo cual saixeca la present acta que firmen els esmentats senyós de que certifica.
Qui eren aquests fulledencs? A veure si entre tots els identifiquem:
Andreu Masó i López (1881 [o 1888]-1942): advocat barceloní casat amb una fulledenca i habitant de cal Pons o cal Masó, actualment cal Carlos. En entrades anteriors d'aquest blog ja se n'ha parlat.
Josep Minguella i Solé (1900): de cal Ferrer.
Ramon Cantó i Prats (1884-1971): de cal Parent.
TERRA IGNOTA EDICIONES
Filla de Vimbodí però amb arrels a Fulleda, Duch situa aquesta novel·la l’any 2126, quan el protagonista torna a la casa familiar del poble i descobreix documents, objectes i llibres dels seus avantpassats.
Fatum
Roger Galofré Mercadé
PAGÈS EDITORS
L’escriptor amb vincles familiars amb Fulleda construeix en aquest llibre entre la ciència-ficció i la distopia una societat del XXII. El protagonista viu convençut que fa el bé, fins que descobreix una realitat que ho canvia tot.
La cua del peix que es mossega la cua
Jacint Pau
EDITORIAL NUMANCIA
Pau, veí de Fulleda, publica el que ell en diu “cabòries en estat aforístic”. Més de 300 sentències breus que reflecteixen pensaments de fons amb to irònic i crític
I no seria el darrer problema que tindria aquesta fulledenca amb la justícia... Es dóna la circumstància que el Josep Sala Domènech era el seu oncle, germà de sa mare...
https://pandora.reus.cat/viewer.vm?id=223455&lang=ca&page=3
Enguany, que es commemora el centenari d'aquests fets, aquesta creu de Fulleda que teòricament haura de ser al Museu Diocesà de Tarragona es troba en parador desconegut.
Fem una crida a les autoritats civils i eclesiàstiques perquè aquest tema es clarifiqui i els fulledencs puguem conèixer el patrimoni que era de la nostra parròquia.
A nivell anecdòtic, hem sentit a comentar que la creu va ser portada amb carro fins a Montblanc -o potser a Vimbodí?- per dues persones del poble i deprés carregada amb tren cap a Tarragona...
Fulleda s'ataülla
tan diminuta:
Enmig d'olivers, fondre'ns
en records i cabana!
https://www.onomastica.cat/wp-content/uploads/Fulleda.pdf
Fa temps que no tenien aigua o hi era molt escassa. Enguany, però, després d'un hivern molt plujós totes les piques tornen a estar plenes.
Contràriament al que es pugui pensar a primera vista, aquí el nom d'aquesta font (i serra, camí, partida...) fa referència al fet que estava situada a la part solana del fondo i no pas que el seu propietari es digués en algun moment Solà. Fins al segle XVII sempre es parlava de la font del Solà que després es va canviar per d'en Solà. Coses que passen i que podeu ampliar en aquest article (pàg. 86-88).
marçal a l'avinguda
amb cels blavosos
com qui s'acomiada
de l'hivernal horari.
i ja en fa més de trenta
bones anyades
que, dels Països Baixos,
s'arrelen a Fulleda...
Hi fan de guarda,
albes silencioses,
al forn del vidre,
tot veient gent de dia...
de nit, ànimes nues.
vell Calvari de pedra,
l'aigua s'entolla
a les dues bassetes:
records de la infantesa...
.jpg)
