En l’article
“Cementerios y sepulturas como obstáculos en la construcción de iglesias barrocas: entre la eternidad y el control económico” d’Anna Isabel Serra Masdeu de la Universitat Rovira i Virgili
hi ha una referència (pàg. 41) a l’església parroquial de Santa Maria de
Fulleda:
“La
economía era el baremo que nunca se olvidaba a la hora de registrar lo que se
sabía (y pagaba) del origen de las sepulturas. En el interior de la iglesia de
Santa María de Fulleda había cuatro sepulturas, tres de las familias Cantó,
Josa y Saltó, que desconocían sus privilegios, y la cuarta, de la familia
Vives, que tenía su título en el archivo de la sacristía. Pero ninguna de las
familias pagaba nada por la fábrica.”
Aquesta
informació era conseqüència de la resposta a una relació de l’estat de les
parròquies feta per l’arquebisbe de Tarragona Mon y Velarde els anys 1804 i
1805. Entre les preguntes, n’hi havia sobre l’estat del cementiri i sobre
l’existència d’enterramentes en l’interior dels temples.
De les
quatre famílies, tres eren antigues –Cantó (XIV), Josa (XVI) i Saltó (XVI)-
mentre que els Vives s’havien assentat a Fulleda i altres poblacions properes
durant el segle XVIII exercint la professió de vidriers.
Segurament, tot i les prohibicions, es va continuar enterrant a l'església durant el segle XIX. Se sap que durant la Guerra Civil es va profanar alguna tomba del temple fulledenc.
