Pau Bergadà (1882-1898, regent)
Natural
de Llorenç de Rocafort (Sant Martí de Riucorb, Urgell), on va néixer el 24 de
gener de 1835. Era de cal Bergadà, una casa pairal amb força vocacions
religioses i que, fins i tot, ja al segle XX, acabaria donant dos canonges de
la seu metropolitana de Tarragona: Francesc i Ramon Bergadà Solà.
Va
començar a redactar en espanyol el llibre de la Confraria de Sant Esteve i
d'altres. El 1889 signa un manifest amb altres capellans de l'arquebisbat de
Tarragona on es considera que "el liberalismo es pecado, y pecado
gravísimo de funesta herejía" (El
Siglo Futuro: 2-11-1889, pàg. 1-2).[1]
Si
hem de fer cas de certes fonts, era de caràcter dificultós i va tenir problemes
amb els feligresos:
"Para mosen, uno de Fulleda, apodado Pablo de los
machos.
Hace pocos días estaba currelándose una misa; sintió no sé qué rumores entre los
oyentes, se quitó los atavíos, y á puñetazo limpio hizo entrar en orden á
aquella caterva espiritual.
No debió cogerles de sorpresa el exabrupto, porque días
antes se había dirigido á sus ovejos, llamándolos brutos, indecentes, bárbaros,
granujas, bestias, animales, etc.
Y acaso tenga razón el mosen; porque quien tolera tales
insultos, y vuelve á que se los repitan, bien merecidos los tiene." (El Motín: 21-11-1889, pàg. 4)[2]
En la Santa Visita del 28 d’octubre de 1898,
l’arquebisbe fa constar que no hi ha anotacions de les certificacions de les
misses des de l’any 1891, però l’exonera de verificar-ho “por ser tarde y por
razón de sus achaques”. Els problemes de salut devien ser molt evidents i van fer
que fos substituït a mitjans del mes de novembre d’aquell mateix any. Es va
retirar a Constantí (Tarragonès), on morí el 23 de maig de 1905 a l'edat de 70
anys.
