NOTES SOBRE LA CONFRARIA
DE SANT ESTEVE DE FULLEDA
[Publicat originalment dins la revista Peti Qui Peti, número especial, 2012]
Santi Arbós
El 18 de desembre de 1734, Josep Brusi, vicari general i
oficial de l'arquebisbat de Tarragona, atorga llicència a la congregació dels
fadrins de Fulleda per tal de constituir una confraria sota l’advocació de Sant
Esteve. A principis de l’any següent, el 20 de gener, té lloc la reunió d'una
sèrie de fadrins com a vocals a l'església, amb presència de Josep Josa (batlle),
Pere Joan Cantó dit del carrer del Forn (regidor), Salvador Ventosa (regidor) i
Macià Ballester (vicari) per fundar efectivament la confraria de Sant Esteve,
que és aprovada el 6 de febrer següent per l’esmentat Josep Brusi.
Ordinacions
La confraria es regia per unes ordinacions que constaven
d’onze articles que resumits són:
1)
Tots els nois solters a partir
dels 14 anys havien de pertànyer a la confraria.
2)
El 26 de desembre, Sant Esteve, se
celebraria una festa religiosa solemne.
3)
Elecció dels majorals de la
confraria mitjançant el vot secret i obligatori de cada confrare, el mateix dia
de Sant Esteve.
4)
Els majorals que deixen el càrrec
han de presentar els comptes del seu mandat davant del vicari i del batlle en
el termini de vuit dies des de Sant Esteve.
5)
Quota de dos sous anuals per cada
confrare a pagar el 15 d’agost.
6)
Tots els confrares tenen
l’obligació d’anar un parell de dies a fer formiguers a l’eixermada que cultiva
l’entitat. En cas que no hi puguin o no hi vulguin anar, els majorals llogaran un
home que els substitueixi i els confrares absents els pagaran el jornal.
7)
Els confrares serviran en els
oficis religiosos de l’església en les diades solemnes segons les instruccions
dels majorals.
8)
En cas de malaltia greu d’un
confrare, uns altres dos l’han de vetllar, de nit i de dia, i si convé han
d’anar a buscar el metge, el cirurgià o els medicaments necessaris.
9)
En cas de mort d’un confrare, tots
els altres han d’assistir a l’enterrament i a una missa d’aniversari al dia
següent.
10)
Els fadrins forasters que s’estableixin
a Fulleda podran formar part de la confraria amb les mateixes condicions que els
naturals del poble.
11)
Obligació d’anotar en el llibre de
la confraria una llista dels confrares, els comptes detallats de l’entitat i el
nom dels majorals. També s’haurà de fer un calaix amb dos panys i claus, una en
poder del vicari i l’altra del majoral major, per dipositar-hi els ingressos
mensuals.
L’incompliment d’alguns d’aquests preceptes (3, 6, 7, 8 i 9)
comportava el pagament de mitja lliura (200 grams) de cera
obrada.
Administració
Generalment, la confraria estava
dirigida per dos majorals, el major i el menor. Durant el segle XVIII s’observa
que molts cops el majoral menor és elegit majoral major al cap d’uns quants
anys (de dos a sis). A partir de 1851, el majoral menor d’un any es convertia
en major de l’any següent.
Sembla que el segle XVIII i
principis del XIX és una època d’estabilitat en el govern de la institució i
els conflictes són mínims i es resolen adequadament. Així, el 1752, els dos
majorals dimiteixen per desavinences i són substituïts; el 1760, el majoral major es casa i també és
substituït; i el 1782, mor el majoral major, ocupa el seu lloc el menor i se
n’escull un altre de menor.
El segle XIX, a partir del tercer
decenni, és un període convuls en la vida de l’entitat. El 1822, s’escullen dos
majorals, però el pare del menor es nega que el fill serveixi, els confrares no
volen repetir l’elecció i la confraria es queda sense direcció; el 1824, el
majoral menor elegit no vol ocupar el càrrec i se n’escull un altre; el 1833,
per absència o desaparició del majoral major, el menor passà a major i
s'escollí un altre de menor. La crisi sembla que s’agreuja a partir de 1860,
quan només ens consta un majoral, igual com en els períodes 1862-64, 1887-88 i
1892-98. A
més, el 1861 no sembla haver-hi elecció; el 1869, el majoral major s’absenta i
sembla que hi havia un menor que es va casar i va sortir de la confraria; el 1889,
no es documenta cap majoral; el 1890, dimiteixen els dos majorals i es substitueixen
per altres dos; el 1898, el majoral fuig a França...
El segle XX representa l’agonia
definitiva de l’associació. En el període 1900-08 només hi ha documentat un sol
majoral anual i el 1909-10 la confraria es pot donar pràcticament per desapareguda.
Tot i així, aconsegueix reviure a partir de l’any 1911, sota la direcció de dos
majorals (llevat del 1912), fins al 1920. Els anys 1921-24, no hi ha majorals,
la confraria és dirigida pel capellà i la seva activitat és mínima. Les
darreres anotacions són de gener de 1924.
Posteriorment, l’any 1947, hi va
haver un intent de refundació de l’entitat que no va tirar endavant.
Vida econòmica
Dels comptes de la confraria donats
anualment i generalment en forma detallada, llistem una sèrie de partides que
apareixen en un moment o altre de la història de l’entitat:
-Ingressos: quota dels confrares, captiri (del pa, del blat, del basí, del tabal,
dels ous de la Quaresma, del majoral major, del majoral menor), venda (de blat
o préstec amb interès, de llobins, de palla, de ciris, de formiguers), esquellots,
ball a la Plaça el dia de Sant Esteve o de la Mona, sortejos (mones, conills,
llebre, mocador...), pena del batlle a favor de la confraria, cant de goigs (Sant
Antoni Abat, Sant Esteve)...
-Despeses: cera (ciris, atxes), eixermada (llavor, sembrar, cremar formiguers,
llaurar, segar, batre, anar a vendre blat, lloguer d'un ruc), bandera (compra,
soga, ramellet), tabal (compra, reparació), músics, material pirotècnic
(pólvora, coets, trons), refresc del dia del sant i de l’eixarmada (vi,
aiguardent, garnatxa, mistela), oficis religiosos (Sant Esteve, aniversaris
dels confrares difunts, portar el Sant a la processó), conill per a l'ofertori,
passar comptes, estovalles i roba (comprar, crespar, planxar, rentar, sabó),
llàntia (compra, reparació, oli, blenera), fuster (banc, caixeta, dau i
caragola, tarima, golfos, canastró, claus, pany), torrons, coques de torrons,
teies per il·luminar, paner...
Annex: Darrers Majorals
(1900-20)
1900: Josep Gavarró Cuadrat; 1901: Francisco
Josa Domènech; 1902: Joan Moragues
Queralt; 1903: Francisco Besora Mir;
1904: Pau Arbós Farré; 1905: Narcís Gili Setó; 1906: Lluís Serra Romeu; 1907: Mateu Romeu Elies; 1908: Josep Bonet; 1911: Ramon Setó i Lluís Roca; 1912:
Lluís Roca; 1913: Josep Elies Prats i Jaume Gavarró Ventosa; 1914: Jaume Gavarró Ventosa i Josep
Gassull Codines; 1915: Josep Gassull
Codines i Josep Codines Prats; 1916: Josep
Codines Prats i Josep Romeu Prats; 1917:
Isidre Saragossa Romeu i Josep Minguella Solé; 1918: Josep Minguella Solé i Abel Gassull Codines; 1919: Abel Gassull Codines i Salvador
Gili; 1920: Salvador Gili i Ramon
Pasqual.
[1] Aquest
treball ha estat elaborat a partir de la consulta del Llibre de la confraria del Prothomàrtir
St. Esteve fundada en la parròchia y Iglésia de Fulleda sufragànea de la Paral.
de la Espluga Calba (Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona).
