CARRER DE L'ESTRELLA DE #FULLEDA

Cap al capvespre
de tardor d'octubre
sento el silenci
al carrer de l'Estrella.

UNA INTERESSANT LLINDA DE #FULLEDA AMB LAUBURU I MOLT MÉS

https://www.facebook.com/photo.php?fbid=829544667143129&set=a.829544657143130.1073742020.100002628103488&type=3&theater

Respecte a una fotografia de l'amic Mateu Esquerda, corresponent a la inscripció d'una llinda de cal Carlos de Fulleda (cal Masó, cal Pons), es va encetar un intercanvi d'idees entre l'esmentat Esquerda, Joan Yeguas, Francesc Xavier Solé i Santi Arbós sobre com s'havia d'interpretar.

Es va arribar a la conclusió que sota el petit lauburu de què parlàvem ahir, s'hi podia llegir "Manel", format amb un anagrama de la Verge Maria per "MA" i les lletres "EL" a més d'una abreviació a sota per la "N". Segurament, es tracta del nom del propietari d'aquella època de la casa, Manuel Pons i Castellà (Fulleda, 1771-????).

Seguidament, "AÑY 1813". Precisament aquest mateix any va néixer una filla de Manuel Pons.

A continuació, la inscripció "A.M." inscrita dins d'un rectangle i en un altre tipus de lletra sembla correspondre a unes inicials d'època posterior. Sens dubte es deu tractar de les inicials d'Andreu Masó i López, advocat barceloní casat amb una fulledenca, que va ser propietari de la casa en les primeres dècades del segle XX. És possible que aquesta "A.M." fes desaparèixer un inicial "PONS", cognom del Manel que trobem a sota el lauburu, i potser algun altre símbol.

Per finalitzar, això que sembla una fletxa -segons els entesos- seria una rella i simbolitzaria la casa d'un pagès. Per cert, en una altra llinda del nostre poble també trobem aquest element. Sabeu on és?

UN LAUBURU A #FULLEDA

El lauburu és un dels símbols recents de la cultura basca que apareix entre els segles XVI i XVIII i que es generalitza en el XIX i XX.

El lau buru (que es tradueix en basc per "quatre caps"), no és res més que una esvàstica, comuna des de l’antiguitat als pobles indoeuropeus i d’altres zones del món, el nom de la qual sembla provenir del llatí labarum.

Per parlar només de l’Estat espanyol, aquests símbols es troben també, principalment, a Galícia, Astúries, Cantàbria, Aragó, País Basc i Navarra. Algunes interpretacions afirmen que el gir cap a la dreta és el símbol de la vida, i el gir cap a l'esquerra, el símbol de la mort, raó per la qual apareix d'aquesta forma en monuments funeraris, encara que això sigui absolutament discutible. També es consideren símbols solars d'origen celta.

Pel que fa a Catalunya, no sembla que sigin gaire freqüents encara que Joan Yeguas i Gassó n’hagi documentat tres al Pla d’Urgell -“Curiositats arquitectòniques d’època moderna al Pla d’Urgell”, Mascançà, Anuari 6, 2015- entre 1780 i 1829:

Cal Ricardo del Poal

A la comarca de les Garrigues, de moment, en trobem un al Vilosell (1775), a la Granadella i Granyena, segons ens informen els amics Vicenç Aguado i Mateu Esquerda, a més del de Fulleda (1813).

En zones properes de l’Urgell, Santi Arbós n’ha documentat dos, un a Montblanquet i l‘altre als Omells de Na Gaia, però ja de data posterior, cap a finals del segle XIX.

Montblanquet (1887)

Els Omells de Na Gaia (1889)

Pel que fa a la llinda de Fulleda (ara cal Carlos, i abans cal Masó i, originàriament, cal Pons), trobem a més d’un petit lauburu a la part superior, una inscripció que caldria analitzar.

Cal Carlos de Fulleda

Joan Yeguas creu possible a l’obra esmentada que el lauburu arribés a les nostres terres “fruit de l’abundant emigració occitana”. Sense descartar-ho totalment i tenint en compte que aquesta emigració és més aviat cosa d’èpoques anteriors a finals del XVIII, pensem que la presència d’aquest símbol en cases d’aquesta zona podria ser conseqüència del desplaçament al nostre país de picapedrers del País Basc, fet que crec documentat fins al segle XIX o XX. De tota manera, un cop “popularitzat”, no es pot descartar que fos reproduït per picapedrers locals.

'AHIR VAIG OBRIR ELS ULLS' DE MARIA PONS I VIDAL

Una de les novetats d'aquest Sant Jordi va ser la novel·la Ahir vaig obrir els ulls de Maria Pons Vidal. Es dóna la circumstància que l'autora és descendent de cal Pons de Fulleda (ara cal Carlos i abans cal Massó), d'on un dels seus avantpassats va marxar cap als Alamús (Segrià) al segle XVIII. Els Pons provenien de Llorenç (Urgell) i van emparentar amb uns Josa fulledencs.