Jo li portaré la seda
més bona de tot Fulleda,
el seu vermut, oli i vi
i un pastís dolç i fi,
perquè es pugui alimentar.
Lam faralà,
faralà lailà,
anem allà.
Afegim aquesta estrofa nostra a un villancico de Francesc Salvat, datat entre finals del segle XVII i principis del XVIII, que anomena diversos pobles no gaire llunyans de l'actual comarca de l'Urgell: Maldà, els Omells, els Eixaders, Ciutadilla i Belianes.
Esperem que l'autor ens pugui perdonar l'atreviment...
En aquesta composició, una sèrie de dones expliquen què portaran al Nen Jesús acabat de néixer. Es tracta d'una de les poques obres d'aquesta època i característiques que ens han arribat en llengua catalana.
