Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Albert Salvadó Usach. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Albert Salvadó Usach. Mostrar tots els missatges

diumenge, 2 d’agost del 2026

AHIR DISSABTE, EL CANT GREGORIÀ DE L'SCHOLA GREGORIANA DE CATALUNYA VA OMPLIR L'ESGLÉSIA DE #FULLEDA POSANT PUNT FINAL A UNA MAGNÍFICA SETMANA CULTURAL



Una església, plena a vessar de gent de Fulleda i de moltes poblacions del voltant, es va omplir ahir de cants gregorians amb l'actuació de l'Schola Gregoriana de Catalunya, que compta també amb el nostre conegut Albert Salvadó Usach.

Aquest acte posa el colofó a una Setmana Cultural que enguany ha tingut xerrades i actes molt interessants i amb força participació de públic. Enhorabona a l'Associació de Dones Marinada i fins l'any que ve!

A la tarda, l'Schola va actuar a Belltall.

diumenge, 10 d’agost del 2025

EL TARRÉS S'IMPOSA AL #FULLEDA EN UN PARTIT DE MÀXIMA RIVALITAT COMARCAL I NOMBRÓS PÚBLIC








Amb un nombrós públic que no es veia feia anys, l'equip de Tarrés de futbol sala es va imposar per set gols a un a l'esquadra local, en un partit que la majoria de gols es van fer a la segona part. Hi va haver molta rivalitat, amb multitud de cartells i banderes de tots dos pobles i diversos càntics de caire més o menys irònic. Tot i així, l'actitud de les dues aficions va ser correcta i festiva. Pel que fa al partit, tot i el joc dur d'algun moment, va transcórrer correctament en bona part també per la intervenció de l'àrbitre.

Felicitacions a tots i ens veim a Tarrés al partit de tornAda.

TOT ESTÀ PER FER, TOT ÉS POSSIBLE!

AMUNT FULLEDA!!!

dilluns, 15 d’abril del 2024

AVUI, 16 D'ABRIL DE 2024, LA ROSA PRATS PASCUAL, NASCUDA A #FULLEDA, FA 100 ANYS!!!



Avui la Rosa Prats Pascual, filla de Fulleda, celebra el seu centenari. En la seva presència, ressona l'essència del nostre estimat poble. És un veritable reflex del caràcter distintiu de Fulleda.

Com a éssers humans, som intrínsecament culturals, i aquesta cultura es desenvolupa en els entorns que habitem. Això explica les diferències entre la tranquil·litat dels nòrdics europeus i la vivacitat dels habitants del Mediterrani.

Fulleda, amb el seu terreny pedregós i el clima extrem, dominat per bàsicament dos vents: el serè i la marinada, és un lloc que exigeix resiliència. Les plantes que hi arrelen han hagut d'adaptar-se a aquestes condicions adverses, igual que els habitants que han forjat la seva cultura en la resistència.

La Rosita és un testimoni d'aquesta resistència. Com la terra mateixa, les plantes que la nodreixen i la gent que l’ha cuidat, ella ha abraçat aquesta força vital. Encara que no va treballar mai els camps de cal Po, el seu vincle amb la terra és profund, com els vents que caracteritzen Fulleda.

Com a supervivent que és, defensa amb fermesa allò que és seu i dels seus. Mostra una serietat impertorbable, expressant els seus sentiments a través dels seus actes més que de les paraules.

Mentre no es lamenta pel que no té, demana al cel que li brindi el que necessita, cercant sempre solucions en la terra. Generosa fins a l'últim alè, dona tot allò que pot als qui l'envolten.

Els seus fills, nets i besnets, criats en entorns més diversos, reconeixen en ella els valors fonamentals que han marcat la seva educació. Els veïns, molts d'ells també familiars seus, l'estimen i la respecten profundament.

Així doncs, avui és un dia per expressar el nostre profund agraïment a la Rosita de cal Po, per tot el que és i tot el que representa.

Que visqui molts anys més, i donem gràcies per totes les vivències compartides en aquest centenari que també és nostre.



Albert Salvadó Usach

16 d’abril de 2024

PER MOLTS ANYS!!!

divendres, 12 de maig del 2023

UN POEMA QUE PARLA DE #FULLEDA DE MERCÈ MANASANCH BONET DE BELLTALL




Aquest poema ens ha arribat a través de l'Albert Salvadó Usach que l'ha rebut del fill de l'autora, Josep M. Sans Masanch, curador de l'edició del llibre Flors de ma terra, recull de la poesia de Mercè Manasanch Bonet. Els Bonet vidriers van passar de Fulleda a Belltall, però van conservar el nom de la casa, cal Prim. 
 

dilluns, 24 de desembre del 2018

UNA ABRAÇADA DEL JORDI CUIXART PER A LA GENT DE #FULLEDA!!!


Ens la fa arribar l'Albert de cal Po que formava part d'un grup de cantaires i d'actrius i actors que van actuar ahir per als presos de Lledoners. L'Albert va poder parlar amb el Jordi Cuixart després de l'actuació.

LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!!!
INDEPENDÈNCIA!!!

dilluns, 16 d’abril del 2018

PROPOSTA D'HOMENATGE DE #FULLEDA A TXELL BONET I ALTRES REFLEXIONS SOBRE ELS TEMPS ACTUALS D'ALBERT SALVADÓ

Benvolgudes,

Avui, amés de ser el dia que celebrem el 87è aniversari de la proclamació de la segona república espanyola, voldria fer una proposta per tal que, esperant que no sigui com ara ens passa i pugui ser en condicions democràticament normals, es faci un reconeixement públic a la Txell Bonet, per tot el que està fent des de fa sis mesos i que segurament haurà de seguir fent en els propers temps.

Ja sé que no soc fill de Fulleda, però porto suficient temps passejant pel terme, nedant a la piscina, compartint taula amb vosaltres,... que em sento amb el dret de fer-vos aquesta proposta.

Per entendre perquè us la faig, he d’explicar el que he viscut aquest dia.

Aquest matí he estat realitzant un taller de “Fem Noviolència” als Lluïsos de Gràcia de Barcelona. En aquest primer taller inicial parlem de: 

-Què és la Noviolència.

-Com hem de conviure i transformar les emocions que tenim i acabem amb una pràctica de protecció.

A l’acabar el taller he participat en el dinar groc que s’ha celebrat a l’interior dels Lluïsos perquè estava plovent a la plaça on estava previst fer-lo inicialment.



El dinar groc ha estat fantàstic: un arròs a la valenciana boníssim i un flam o un plàtan. El benefici del dinar anava destinat a la caixa de solidaritat de les famílies de les represaliades polítiques que tenim a casa nostra.

He tingut la sort de seure prop de la mare i del pare del Jordi Sànchez, que són del barri, i el sol fet de veure com viuen la situació ja et demostra on va aprendre el Jordi aquest convenciment i aquesta fortalesa i que no pot desaparèixer malgrat els excessos de l’estat espanyol.

Al final del dinar i abans del cafè ens han dit que trigaríem mitja hora per tal d’esperar l’arribada de la Txell Bonet, donat que venia de La Model de Barcelona, on s’està fent la “Setmana per la Llibertat d'Expressió”:


Finalment ha arribat i, com també ha fet el pare d’en Jordi Sànchez, ens ha parlat.


La Txell ha repetit algunes de les coses que en la part de les emocions havia explicat en el taller: Volem una societat millor. A nosaltres ens mou l'amor!!!



A l’acabar, he anat a escriure una carta al Jordi Cuixart a la taula que hi havia per escriure als hostatges que tenim.

Mentre jo escrivia, la Txell ha vingut i ha demanat que la gent fes escrits llargs, explicant coses i no únicament expressant desitjos. I, com o portava ja més de mig full escrit, ha dit “feu com aquest senyor”. Jo li he dit que ho tenia fàcil, doncs li estava fent referència al Jordi de l’última vegada que vaig coincidir amb ell a Fulleda. I la Txell m’ha dit: “És el meu poble”. I això que m’ha dit, també m’ha emocionat.

Mentre anava cap a casa, pensava en ella. L’havia vist cansada, sempre que pot amb l’Amat als seus braços i em preguntava si ella havia dinat aquest dissabte. És un no parar i no ho fa únicament pel seu company i el seu fill. Hi dedica tot el que té per a totes nosaltres. Inclús he arribat a pensar que els viatges a Madrid devia ser una manera de descansar de la quantitat d’activitats on hi és present i dinamitzant.

I mentre pensava en ella, pensava que Fulleda té una gran sort de tenir-la com part del poble. I evidentment, com una cosa porta a una altra, he pensat que tenim l’obligació de retre un homenatge popular a la Txell com un cas clar d’exemple de la capacitat que té una dona que té a Fulleda com el seu poble i la necessitat que tenim de compartir amb altres com ella.

Segur que ara no és un bon moment, però estic segur que hi haurà un dia que “la raó del cor guanyarà la justificació de la bilis” i llavors, l’equip municipal que hi hagi, hauria de promocionar un acte de reconeixement i d’agraïment a la lluita feta per aquesta filla de Fulleda. Estic segur que sense ella el Jordi Cuixart no seria tant fort com ens demostra en els seus escrits.

Esperant que aquest desig sigui recollit per totes les persones que puguin ser alcaldesses i membres de l’Ajuntament de Fulleda en els propers anys i que no caigui en l’oblit, us deixo amb tot l’afecte i me’n vaig a veure “Preguntes freqüents”.

Una abraçada ben fraterna,

Albert Salvadó Usach