A #FULLEDA, FA 399 ANYS, LA CONFRARIA DE SANT ESTEVE VA RECAPTAR NOU DINERS PER SANT JOAN

 https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000021510#imatge-124

En aquesta imatge corresponents als comptes de la confraria de Sant Esteve de Fulleda, podem veure els ingressos del mes de juny de 1626, quan actuava de majoral Pere Saltó, on s'esmenten les diades de Corpus, Sant Joan i Sant Pere, a més a més dels diumenges. Hem de fer constar, d'altra banda, que fins a la dècada dels 70 del segle XX, es feia al nostre poble i organitzats pel jovent focs per Sant Joan i per Sant Pere, aquests darrers ara totalment perduts i el primer reduït a una sola foguera simbòlica o simplement una revetlla amb havaneres.

Pel que fa a la toponímia, al terme municipal fulledenc hi ha una partida de Sant Pere, a més d'un carrer de Sant Pere, relacionats amb la proximitat d'una antiga ermita de Sant Pere del Coll, avui desapareguda, però de la qual encara es parlava al segle XVIII i que devia ser propera a l'actual dipòsit d'aigua. També hi ha una punta de Sant Joan, a la zona de les Granades, tocant a la Masia, el nom de la qual no sabem pas del que ve.

BON DIA DE LA MONA, GENT DE #FULLEDA I D'ARREU!

 Mona tradicional catalana.

A Fulleda, a part de la diada del 26 de desembre, trobem que la confraria de Sant Esteve puntualment tenia una certa activitat lúdica en el temps de Pasqua, amb el sorteig de mones (1741, 1759-60 “De las monas de ous”, 1769, 1771-73, 1776, 1778-80, 1782-84, 1800, 1802-03, 1806-08, 1843, 1846, 1881) i el ball (1800 “Balladas del dia de la mona”). També l'any 1803 s'esmenta un “Escrivà de las monas, y torrons y encantada”.

La confraria ja és història, però la tradició de les mones, ara amb un aspecte força diferent, continua ben viva: bona diada!

CONFRARIA DE SANT ESTEVE (#FULLEDA, 1643): "LO DIA DE NADAL........ 1 S[OU] 7 [DINERS]"

 https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000021510#imatge-101

Diners que va recaptar el majoral Jaume Saragossa de la Confraria de Sant Esteve el 25 de desembre de 1643, avui fa 381 anys.

BON NADAL!!!

DOCUMENTACIÓ DE LA CONFRARIA DE SANT ESTEVE DE #FULLEDA A L'AHAT

https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000021510

https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000021361

https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000021505

ESTUDIS SOBRE LA CONFRARIA DE SANT ESTEVE DE #FULLEDA

 Imatge de Sant Esteve al seu altar de l'església de Fulleda.

A profitant que avui és Sant Esteve, si hi teniu interès, podeu consultar un parell d'articles sobre la confraria d'aquest sant que acollia antigament els fadrins de Fulleda.

"La confraria de Sant Esteve de Fulleda (1735-1948). Evolució, majorals i crisis"

"La Confraria de Sant Esteve de Fulleda anterior a 1735"

 

MAJORALS DE LA CONFRARIA DE SANT ESTEVE DE #FULLEDA (1735-1948)

https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000021361#imatge-2

Avui, diada de Sant Esteve, publiquem la llista completa dels majorals de la confraria de Sant Esteve de Fulleda entre els anys 1735 i 1948.El primer nom és el del majoral major i, el segon, és el del menor. Si hi hagut algun canvi de majorals, el nom del que substitueix s’anota entre parèntesis.

1735: Ramon Capdevila, Lluís Romeu

1736: Josep Pasqual, Pere Antoni Saltó

1737: Josep Cantó, Joan Ventosa

1738: Domènec Prats, Ramon Romeu

1739: Lluís Romeu, Pere Joan Prats

1740: Ramon Capdevila, Josep Ferrer

1741: Joan Ventosa, Josep Arrufat

1742: Ramon Romeu, Josep Roig

1743: Pere Joan Prats, Ramon Bosch

1744: Domènec  Prats, Josep Romeu de la Raval

1745: Joan Ventosa, Josep Palau

1746: Josep Arrufat, Josep Gasull

1747: Josep Roig, Josep Prats del Portal

1748: Josep Farré, Josep Romeu

1749: Josep Romeu, Josep Moretó

1750: Josep Palau, Salvador Ventosa

1751: Josep Gasull, Gabriel Domènech

1752: Josep Prats del Portal (Josep Romeu Maior), Pau Romeu de la Raval (Pere Josep Prats)

1753: Salvador Ventosa, Pau Romeu

1754: Domènec  Prats de la Plaça, Ramon Pons

1755: Josep Gassull, Josep Gili

1756: Gabriel Domènech, Joan Queralt

1757: Josep Romeu, Francesc Ventosa

1758: Ramon Pons, Salvador Elies

1759: Joan Queraltó, Ramon Arbós

1760: Francesc Ventosa (Josep Romeu de la Plaça), Manuel Cantó

1761: Salvador Elies, Josep Josa

1762: Ramon Pons, Magí Prats

1763: Manuel Cantó, Francesc Cantó

1764: Ramon Arbós, Josep Pasqual

1765: Magí Prats, Francesc Romeu de la Plaça

1766: Josep Josa, Manuel Codines

1767: Ramon Pons, Josep Queraltó

1768: Manuel Cantó, Josep Rossell

1769: Josep Romeu, Carlos Saragossa

1770: Ramon Pons, Pere Joan Cantó

1771: Josep Queraltó, Josep Romeu del Fossar

1772: Josep Rossell, Ramon Romeu

1773: Pere Joan Cantó, Pere Joan Prats

1774: Josep Queraltó, Silvestre Saragossa

1775: Josep Romeu, Francesc Pons

1776: Pere Joan Cantó, Josep Cantó

1777: Silvestre Saragossa, Ramon Prats

1778: Josep Cantó, Josep Vallverdú

1779: Francesc Pons, Ramon Pellissó

1780: Ramon Josa, Pere Joan Domènech

1781: Anton Cantó, Josep Domènech

1782: Ramon Josa (Josep Prats de la Plaça), Josep Prats de la Plaça (Salvador Pons)

1783: Pere Joan Domènech, Josep Noguer

1784: Josep Domènech, Josep Ferrer

1785: Josep Prats i Nogués, Joan Rossell

1786: Salvador Cantó, Joan Cantó

1787: Josep Ferrer, Josep Gavarró

1788: Joan Cantó, Josep Gili

1789: Josep Ferrer, Sebastià Canela

1790: Isidre Gili, Josep Cantó

1791: Manuel Pons, Silvestre Arbós

1792: Joan Codines, Ramon Moretó

1793: Silvestre Arbós, Ramon Romeu

1794: Josep Cantó, Francesc Prats

1795: Ramon Romeu, Josep Rossell

1796: Francesc Prats, Magí Queraltó

1797: Josep Cantó, Pere Joan Elies

1798: Francesc Prats, Ramon Gavarró

1799: Mateu Romeu, Francesc Bonet

1800: Manuel Cantó i Rubió, Manuel Romeu i Capdevila

1801: Pere Joan Elies, Ramon Prats i Vila

1802: Manuel Romeu i Capdevila, Josep Cantó i Queraltó

1803: Ramon Prats, Ramon Pellissó

1804: Josep Cantó, Francesc Bonet

1805: Ramon Pellissó, Ramon Pasqual

1806: Francesc Bonet, Manuel Cantó de davant de l’Abadia

1807: Ramon Pasqual, Pau Romeu

1808: Ramon Pons, Joan Queralt

1809: Pau Romeu,Pau Prats

1810: Ramon Pons, Francesc Bonet

1811: Pau Prats, Joan Masgoret

1812: Joan Queraltó, Vicenç Pons

1813: Francesc Prats, Joan Prats

1814: Ramon Pons, Francesc Josa

1815: Salvador Gili, Pere Joan Canela

1816: Ramon Pons, Josep Saragossa

1817: Salvador Gili, Roc Minguella

1818: Josep Cantó i Oliva, Francesc Ventosa

1819: Ramon Pons, Pau Arbós

1820: Roc Minguella, Josep Prats i Llobera

1821: Josep Cantó i Oliva, Francesc Codines

1822: Roc Minguella (---), Josep Queraltó (---)

1823: Josep Prats i Llobera, Francesc Cantó 

1824: Roc Minguella, Josep Romeu (Francesc Prats)

1825: Francesc Cantó, Miquel Gavarró

1826: Josep Cantó, Jaume Queraltó

1827: Francesc Cantó, Josep Ventosa

1828:   Francesc Codines, Sebastià Minguella

1829: Josep Prats, Josep Masgoret

1830: Jaume Bosch, Josep Romeu i Capdevila

1831: Sebastià Minguella, Francesc Romeu

1832: Josep Prats de la Plaça, Joan Domènech de la Bassa

1833: Miquel Gavarró (Salvador Masgoret), Salvador Masgoret (Josep Codines)

1834: Manuel Cantó i Oliva, Joan Cantó i Domènech

1835: Joan Domènech de la Bassa, Josep Prats de davant la Iglésia

1836: Josep Codines, Josep Bonet

1837: Manuel Cantó i Oliva, Ramon Prats i Moix

1838: Josep Bonet, Ramon Prats i Sardà

1839: Josep Prats i Torramadé, Josep Prats i Pons

1840: Joan Domènech i Vallverdú, Josep Pedrissa

1841: Josep Bonet, Isidre Saragossa

1842: Josep Pedrissa, Ramon Prats i Saumell

1843: Ramon Prats i Moix, Anton Cantó i Domènech

1844: Josep Prats i Pons, Francesc Josa

1845: Ramon Prats i Saumell, Jaume Romeu i Domingo

1846: Pau Masgoret i Garriga, Bonifaci Mir

1847: Jaume Romeu, Bonaventura Cantó

1848: Bonifaci Mir, Joan Rossell

1849: Jaume Romeu, Pau Prats

1850: Josep Bonet, Francesc Ventosa

1851: Francesc Ventosa, Joan Rosich

1852: Joan Rosich, Manuel Cantó

1853: Manuel Cantó, Joan Codines  

1854: Joan Codines (Joan Rossell), Salvador Masgoret

1855: Salvador Masgoret, Ramon Prats

1856: Ramon Prats, Josep Setó

1857: Anton Setó, Francesc Queraltó

1858: Francesc Queraltó, Francesc Gavarró de la Bassa

1859: Francesc Gavarró, Miquel Solé

1860: Ramon Carré

1861: ---

1862: Josep Prats i Ferré

1863: Pasqual Domènech i Solé

1864: Josep Anton Prats i Capdevila

1865: Ramon Cantó i Masgoret, Joan Domènech i Codines

1866: Joan Domènech i Codines, Pau Queraltó i Bosch

1867: Pau Queraltó i Bosch, Isidre Saragossa i Queraltó

1868: Miquel Cantó i Rubió, Josep Codines i Cantó

1869: Josep Codines i Cantó

1870: Pere Roca i Queraltó, Pasqual Romeu i Civit

1871: Pasqual Romeu i Civit, Francesc Romeu i Pujol

1872: Francesc Romeu i Pujol, Josep Josa i Pasqual

1873: Josep Josa i Pasqual, Ramon Masgoret i Gavarró

1874: Ramon Masgoret i Gavarró, Ramon Pasqual i Arbós

1875: Pau Moragues i Romeu, Josep Elies i Sans

1876: Josep Elies i Sans, Josep Romeu i Bonet

1877: Josep Romeu i Bonet, Salvador Gili i Romeu

1878: Salvador Gili i Romeu, Josep Setó i Domènech

1879: Anton Serra i Sans, Josep Rosich i Balcells

1880: Josep Rosich i Balcells, Ramon Besora i Rosich

1881: Anton Setó i Besora, Josep Minguella

1882: Josep Minguella i Prats, Francesc Canela i Biosca (o Josa)

1883: Francesc Canela i Josa, Josep Bonet i Ribé

1884: Josep Bonet, Jaume Queraltó

1885: Jaume Queraltó, Josep Pasqual

1886: Josep Pedrissa i Prats, Antoni Canela

1887: Jaume Ventosa

1888: Ramon Prats i Domènech

1889: Antoni Canela, Emili Rubió    

1890: Ramon Carré (---), Josep Gili (---)

1891: Francesc Queraltó, Francesc Pasqual (servidors)

1892: Manuel Gassull

1893: Josep Masgoret

1894: Ramon Prats Sans

1895: Josep Saragossa

1896: Joan Masgoret

1897: Pere Bonet Gili

1898: Antoni Masgoret i Cantó (Pau Prats)

1899: Pau Prats

1900: Josep Gavarró i Cuadrat

1901: Francesc Josa i Domènech

1902: Joan Moragues i Queralt

1903: Francesc Besora i Mir

1904: Pau Arbós i Farré

1905: Narcís Gili i Setó

1906: Lluís Serra i Romeu

1907: Mateu Romeu i Elies

1908: Josep Bonet

1909-1910: ---

1911: Ramon Setó, Lluís Roca

1912: Lluís Roca

1913: Josep Elies Prats, Jaume Gavarró Ventosa

1914: Jaume Gavarró Ventosa, Josep Gassull Codines

1915: Josep Gassull Codines, Josep Codines Prats

1916: Josep Codines Prats, Josep Romeu Prats

1917: Isidre Saragossa Romeu,          Josep Minguella Solé

1918: Josep Minguella Solé, Abel Gassull Codines

1919: Abel Gassull Codines, Salvador Gili

1920: Salvador Gili, Ramon Pasqual

1921-1924: ---

1947: Ramon Moragues Prats, Ermengol Josa Elies

1948: Enric Gili Romeu, Josep Roca Elies

BOIRA DE SANT ESTEVE A #FULLEDA

Sis de la tarda,
les cases i la plaça
la boira esborra.
Fantasmes dels confrares
ens envolten la bassa...

RECORDANT LA CONFRARIA DE SANT ESTEVE DE #FULLEDA

https://fulleda-pqp.blogspot.com/search/label/confraria%20de%20Sant%20Esteve

LLISTES DE CONFRARES DE SANT ESTEVE DE #FULLEDA EN EL PERÍODE 1871-77

https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000021505#imatge-3

Jorn de Sant Esteve,
esvaïda festassa
de fadrinalla: 
les ballades de coques
a l'ombra de la Plaça...

US PRESENTEM ANTONI MASGORET CANTÓ, MAJORAL DE LA CONFRARIA DE SANT ESTEVE DE #FULLEDA DE 1898

En aquesta entrada antiga ja parlàvem d'aquest personatge i avui en podem tenir la imatge extreta per la Montse Arbós d'una fotografia de cal Sico. Una vida gens avorrida... que mereixeria una biografia...

IMATGES DE LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE 'TRACES' AQUEST PASSAT DISSABTE A ARBECA

En el llibre Traces hi ha dos articles de gent de Fulleda. La Rakel Sánchez estudia la figura del pintor tarresà Damià RoiG i Fa, mentre que Sant Arbós es capbussa en la confraria de Sant Esteve de Fulleda anterior a l'any 1735.

PRESENTACIÓ A ARBECA DEL LLIBRE 'TRACES' QUE COMPTA AMB TREBALLS DE GENT DE #FULLEDA

La presentació tindrà lloc el proper dissabte 29 d'octubre i el volum recull els treballs presentats a la X Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues que es va desenvolupar a Arbeca l'octubre de 2014. Recordem que la IX Trobada va ser a Fulleda el 2012.

En el llibre, que porta el títol de Traces, hi podreu trobar el treballs de Raquel Sánchez, sobre el pintor tarresà Damià Roig, i el de Santi Arbós que tracta de la confraria de Sant Esteve de Fulleda en l'època anterior a l'any 1735.

Us hi esperem!

SANT JOAN I SANT PERE A #FULLEDA, FESTES DEL FOC I TOPONÍMIA

http://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000021510#imatge-41

En aquesta imatge corresponents als comptes de la confraria de Sant Esteve de Fulleda, podem veure els ingressos del mes de juny de 1633, on s'esmenten les diades de Sant Joan i Sant Pere. A més, fins a la dècada dels 70 del segle XX, es feia al nostre poble focs per Sant Joan i per Sant Pere, aquests darrers ara totalment perduts i el primer reduït a una sola foguera simbòlica.

Al terme municipal fulledenc hi ha una partida de Sant Pere, a més d'un carrer de Sant Pere, relacionats amb la proximitat d'una antiga ermita de Sant Pere del Coll, avui desapareguda, però de la qual encara es parlava al segle XVIII i que devia ser propera a l'actual dipòsit d'aigua. També hi ha una punta de Sant Joan, a la zona de les Granades, tocant a la Masia, el nom de la qual no sabem pas del que ve. 

ORDINACIONS I UNA MICA D'HISTÒRIA DE LA CONFRARIA DE SANT ESTEVE DE #FULLEDA (1735-1948)

El 18 de desembre de 1734, Josep Brusi, vicari general i oficial de l’arquebisbat de Tarragona, atorga llicència a la congregació dels fadrins de Fulleda per tal de constituir una confraria sota l’advocació de Sant Esteve. A principis de l’any següent, el 20 de gener, té lloc la reunió d’una sèrie de fadrins com a vocals a l’església, amb presència de Josep Josa (batlle), Pere Joan Cantó dit del carrer del Forn (regidor), Salvador Ventosa (regidor) i Macià Ballester (vicari) per fundar efectivament la confraria de Sant Esteve, que és aprovada el 6 de febrer següent per l’esmentat Josep Brusi.

La confraria es regia per unes ordinacions que constaven d’onze articles que resumits són:

1)      Tots el

s nois solters a partir dels 14 anys havien de pertànyer a la confraria. Aquesta obligatorietat sembla que era discutida ja, com a mínim, pels voltants de 1812, ja que en la justificació d’un llistat –“nota”- de confrares es fa constar que “és molt del cas renovar esta nota per a traurer-ne algun de raro que no vol pagar lo dit nual”. Ja el 1807, en el cas de la confraria de Solivella, l'arquebisbe Josep Manuel de Aguirre contestava a una pregunta de la parròquia manant que fos absolutament lliure la pertinença dels fadrins a l'associació (Sans: 211).

2)      El 26 de desembre, Sant Esteve, se celebraria una festa religiosa solemne.

Podem dir, a grans trets, que el rector de la parròquia cobrava per aquest ofici, juntament amb el fet de passar els comptes (2 sous), inicialment la quantitat de 14 sous, que cap al final del segle XVIII aniria augmentant fins a situar-se en 1 lliura i 10 sous, és a dir, 30 sous, una mica més del doble. Un import que es mantindria aproximadament, amb les noves equivalències monetàries (16 rals o 4 pessetes), fins al final de la confraria el 1924. Tot i així, va ser una quantitat subjecta a diversos canvis, a l’alça (fins a 1 lliura, 13 sous i 9 diners, és a dir, 4,50 pessetes o 18 rals) i a la baixa, i bastants cops no es va arribar a pagar, sobretot en èpoques de crisi de la institució.

3)      Elecció dels majorals de la confraria mitjançant el vot secret i obligatori de cada confrare, el mateix dia de Sant Esteve.

4)      Els majorals que deixen el càrrec han de presentar els comptes del seu mandat davant del vicari i del batlle en el termini de vuit dies des de la festivitat de Sant Esteve. Aquesta espècie de control o tutela exterior de caràcter civil per part de l’ajuntament s’expressa perfectament, per exemple, en la cerimònia d’elecció dels nous majorals a mitjan segle XVIII:

“Dia 29 10bre 1747: foren elegits per Maiorals de S^t Esteve, Joseph Farré y Joseph Romeu, y foren presos de jurament per lo S^r Batlle Ramon Josa prometent dits Maiorals que servirian de bona gana y bé, y que mirarían  per la confraria com a cosa pròpria”.

5)      Quota de dos sous anuals per cada confrare a pagar el 15 d’agost. Aquesta quota variarà com ja comentarem, mentre que en la confraria de Solivella es mantindrà estable en aquests dos sous (Sans: 194-195).

6)      Tots els confrares tenen l’obligació d’anar un parell de dies a fer formiguers a l’eixermada que cultiva l’entitat. En cas que no hi puguin o no hi vulguin anar, els majorals llogaran un home que els substitueixi i els confrares absents els pagaran el jornal.

7)      Els confrares serviran en els oficis religiosos de l’església en les diades solemnes segons les instruccions dels majorals.

8)      En cas de malaltia greu d’un confrare, uns altres dos l’han de vetllar, de nit i de dia, i si convé han d’anar a buscar el metge, el cirurgià o els medicaments necessaris.

Només tenim algunes notícies molt esporàdiques, dels primers temps de la confraria, en què es fes efectiu aquest vessant social de l’entitat. Així, per exemple, el 1736 trobem una despesa d’una lliura i quatre sous per al confrare Francesc Pasqual “difunt” i, el 1737, s’anota que s’ha gastat “en la malaltia Anton Comes confrare” quatre sous i quatre diners.

9)      En cas de mort d’un confrare, tots els altres han d’assistir a l’enterrament i a una missa d’aniversari al dia següent.

El rector de la parròquia cobrava per aquesta missa d’aniversari inicialment 10 sous, quantitat que va augmentar a 12 sous cap al 1761 i que el 1795 es va fixar definitivament en 15 sous, fins el 1878, quan trobem les darreres anotacions per aquest concepte. En el cas de Solivella, el preu és de 8 sous al segle XVIII i 15 al XIX (Sans: 200).

Durant el segle XVIII, aquests aniversaris són molt esporàdics i mai no n’hi ha més d’un per any. Al segle XIX, en algunes èpoques determinades que semblen coincidir majoritàriament amb conflictes bèl·lics, augmenta el nombre que, però, no passarà mai dels tres anuals. En el període de la Guerra del Francès (1808-14) enregistrem nou misses d’aniversari, un màxim significatiu; mentre que durant la I Guerra Carlina (1833-40) n’hi ha quatre;  en el bienni 1847-48, inclòs dins la II Guerra Carlina, altres quatre; xifra que també es repeteix per a la III Guerra Carlina (1872-76). El 1866, en època de pau, també es diuen tres misses d’aniversari.

10)  Els fadrins forasters que s’estableixin a Fulleda podran formar part de la confraria amb les mateixes condicions que els naturals del poble. No sembla, però, que en aquest cas s’estableixi cap obligatorietat con sí que succeïa en la confraria de Sant Esteve de Solivella (Sans: 190).

11)  Obligació d’anotar en el llibre de la confraria una llista dels confrares, els comptes detallats de l’entitat i el nom dels majorals. Per la feina de passar els compte, el vicari rebia en un principi una gratificació de dos sous. També s’haurà de fer un calaix amb dos panys i claus, una en poder del vicari i l’altra del majoral major, per dipositar-hi els ingressos mensuals.

     

L’incompliment d’alguns d’aquests preceptes (3, 6, 7, 8 i 9) comportava el pagament de mitja lliura (200 grams) de cera obrada.

De l’estudi del llibre de la confraria, amb la importància que presenta la compravenda de cera en diferents formats (ciris, atxes...), sembla clar que l’objecte principal d’aquesta entitat sigui la de proporcionar il·luminació a l’església, ja sigui a l’altar, a determinades celebracions litúrgiques interiors (Sant Esteve, festes de precepte...) o manifestacions exteriors (processons, viàtic...).

Posteriorment, l’any 1947, hi va haver un intent de refundació de l’entitat. Segons la llibreta de la confraria d’aquell temps, aquesta data coincidia amb el centenari d’unes obres realitzades a l’església, i la restauració de la confraria -molt ben acollida pels joves-  s’emmarcava en “la tasca de restauració material y espiritual de la Parròquia”.

Les condicions que havien de complir els confrares eren:

1)      Ser veí de la parròquia de Fulleda.

2)      Inscriure’s a la confraria.

3)      Haver complert els 14 anys.

4)      Assistir als actes de la confraria.

5)      Satisfer la quota assenyalada. En un primer moment es determina que sigui de 5 pessetes anuals, amb la possibilitat que es pugui canviar amb l’avinença dels joves.

Els socis que complien aquestes condicions tenien dret a una missa resada per la seva ànima després de morts i a càrrec de la confraria. Una obligació per la qual havien de vetllar els majorals.

Tots els anys s’havien de nomenar un parell de majorals, per torn i començant pel de major edat, amb les següents tasques.

1)      Treure l’atxa en les festes anyals (Cap d’any, Reis, Sant Josep, Pasqua, diumenge de Rams, Invenció de la Santa Creu, Sant Agustí, festa del Roser, Corpus, Assumpció de la Verge, Exaltació de la Santa Creu, Sant Ramon, Tots Sants, Nadal i Sant Esteve).

2)      Treure l’atxa en les processons solemnes.

3)      Treure l’atxa en tots els viàtics.

4)      Cobrar els anuals del altres socis en la festa de Sant Esteve.

En aquest nou període de la confraria, el feligrès de la parròquia Sebastià Prats (cal Prats) va fer-se càrrec del cost d’una imatge de sant Esteve procedent d’un establiment d’Olot (Garrotxa). D’altra banda, la família de cal Masienc va regalar unes estovalles. Mentre que els joves van pagar les obres de l’altar (mosaic, pedra artificial, material elèctric, paleta...), així com els canelobres i un Sant Crist d’alabastre. En els comptes de 1947 veiem que les despeses ascendeixen a 1.593,50 pessetes, mentre que les entrades de l’exercici (27 socis a 45 pessetes, un parell de col·lectes i un donatiu particular) s’eleven a 1.413,30 pessetes, la qual cosa implica que hi va haver un dèficit de 180,20 pessetes que va ser cobert amb un préstec de la Confraria del Roser que segurament no es devia tornar mai.

Les darreres anotacions d’aquest últim període corresponen a l’any 1948, amb el nomenament de dos majorals i la constància que existia el deute abans esmentat amb la confraria femenina.