PATRIMONI HUMÀ, PEDRA I AIGUA, A LA MARXA HEROICA DE #FULLEDA

 La sínia del Nofre.

 Aixopluc.

 La font de la Marieta.

El corral de l'Ametller. 

 Pou.

La font d'en Salat.

CAMINADA DE #FULLEDA: PASSAT EN PAU I RUÏNES I FUTUR PER LEGALITZAR

 Restes del corral de l'Ametller

Edificació enrunada on encara s’aprecien restes del que devia ser l’habitatge, el corral i una cisterna, que dóna nom a una raconada de la partida de la Font de la Marieta. Tot i que alguns mapes el situen fora del terme, tots els informants estan d’acord que pertany al terme de Fulleda. Havia estat habitada de forma permanent almenys als segle XIX.

Aliena a l'espai al temps, la bassa espera llei i aigua...

FULLEDA AL 'NOMENCLÁTOR DE LOS PUEBLOS DE ESPAÑA' DE 1858

Ara que estem a punt de deixar de ser "un pueblo de España" recuperem aquestes dades demogràfiques del segle XIX fulledenc. La primera columna indica l'Ajuntament (Fulleda), la segona ens dóna els nuclis de població (Fulleda; Setó, Miravall i Cantó), la tercera és la categoría d'aquests nuclis (lugar, alquería), la quarta representa el número de cèdules inscrites (segurament famílies), la cinquena el nombre d'habitants, la sisena és el total de famílies i la setena el total d'habitants del municipi.

 

Pel que es dedueix hi havia tres famílies, amb un total de 16 persones (un 3% de la població), que vivien en 'alquerías', és a dir, masos o masies. Possiblement, el nom de Cantó es refereixi a la Masia, mentre que Miravall i Setó devien ser el cognom de les famílies propietàries o que habitaven al corral de l'Ametller i a l'hostal (?) del Mas Roig, sense poder precisar quina ho feia en cada un d'aquests llocs.