Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicenç Aguado. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vicenç Aguado. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de febrer del 2017

"SÓC EL PARE PONÇ DE #FULLEDA...", DIU UN PERSONATGE DE 'L'ESCULTOR DE DÉU' DE VICENÇ AGUADO


"Sigueu benvinguts a aquesta humil granja de Milmanda que em correspon dirigir: Sóc el pare Ponç de Fulleda i estic a la vostra disposició per a tot allò que hagueu de menester." (pàg. 123)



Aquest personatge secundari de ficció apareix en la molt recent obra de Vicenç Aguado L'escultor de Déu, una novel·la històrica sobre la vida de l'escultor del gòtic català d'origen grec Jordi de Déu que va treballar a Poblet, el Vilosell, Vinaixa... Potser en Ponç era de Fulleda o ho havien estat els seus avantpassats...

dijous, 5 de novembre del 2015

UN LAUBURU A #FULLEDA

El lauburu és un dels símbols recents de la cultura basca que apareix entre els segles XVI i XVIII i que es generalitza en el XIX i XX.


El lau buru (que es tradueix en basc per "quatre caps"), no és res més que una esvàstica, comuna des de l’antiguitat als pobles indoeuropeus i d’altres zones del món, el nom de la qual sembla provenir del llatí labarum.

Per parlar només de l’Estat espanyol, aquests símbols es troben també, principalment, a Galícia, Astúries, Cantàbria, Aragó, País Basc i Navarra. Algunes interpretacions afirmen que el gir cap a la dreta és el símbol de la vida, i el gir cap a l'esquerra, el símbol de la mort, raó per la qual apareix d'aquesta forma en monuments funeraris, encara que això sigui absolutament discutible. També es consideren símbols solars d'origen celta.

Pel que fa a Catalunya, no sembla que sigin gaire freqüents encara que Joan Yeguas i Gassó n’hagi documentat tres al Pla d’Urgell -“Curiositats arquitectòniques d’època moderna al Pla d’Urgell”, Mascançà, Anuari 6, 2015- entre 1780 i 1829:




Cal Ricardo del Poal


A la comarca de les Garrigues, de moment, en trobem un al Vilosell (1775), a la Granadella i Granyena, segons ens informen els amics Vicenç Aguado i Mateu Esquerda, a més del de Fulleda (1813).

En zones properes de l’Urgell, Santi Arbós n’ha documentat dos, un a Montblanquet i l‘altre als Omells de Na Gaia, però ja de data posterior, cap a finals del segle XIX.


Montblanquet (1887)


Els Omells de Na Gaia (1889)

Pel que fa a la llinda de Fulleda (ara cal Carlos, i abans cal Masó i, originàriament, cal Pons), trobem a més d’un petit lauburu a la part superior, una inscripció que caldria analitzar.


Cal Carlos de Fulleda


Joan Yeguas creu possible a l’obra esmentada que el lauburu arribés a les nostres terres “fruit de l’abundant emigració occitana”. Sense descartar-ho totalment i tenint en compte que aquesta emigració és més aviat cosa d’èpoques anteriors a finals del XVIII, pensem que la presència d’aquest símbol en cases d’aquesta zona podria ser conseqüència del desplaçament al nostre país de picapedrers del País Basc, fet que crec documentat fins al segle XIX o XX. De tota manera, un cop “popularitzat”, no es pot descartar que fos reproduït per picapedrers locals.


dimarts, 20 de setembre del 2011

MANUSCRIT DE FULLEDA A LA BIBLIOTECA MUSEU VÍCTOR BALAGUER DE VILANOVA I LA GELTRÚ

A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú (Garraf) l'amic Vicenç Aguado del Vilosell ha trobat la següent referència en els seus fons (és part documentació que va portar Toda de Poblet):

Mz 1 Ms. 1092

Idus (15) juliol de 1310

1 f. de pergamí; 54,2 + 2,5 x 38

Trasllat fidel d'un document en què la Universitat i els habitants de Fulleda per una part i els habitants i la Universitat de l'Espluga Calba per l'altra, que estaven enfrontats pel domini dels boscos i les pastures, nomenen àrbitres i arbitradors amigables i componedors a Guillem de Miralles "iurisferitus" de Montblanc, a Guillem de Montagut, "iurisferitus" de Regali?, i a Pere Andreu, "iurisferitus" de Cervera.

Don Pere per la gràcia de Déu abat del monestir de Poblet és el senyor de Fulleda i la noble dona na Blanca per la gràcia de Déu abadessa de Vallbona és la senyora de l'Espluga Calba.

Posats d'acord signen el document els representants de les dues viles.

Sig+num mei Romeu Borras de Montblanc, notari

És còpia exacta de l'original feta el dimarts dia 13 de juliol de 1361 davant dels testimonis Guillem de Campo bono e Montblanc i ... tancant el document i hi posa el segell penent.

Al revers: "Fulleda... nº 39", "Instrumentum fac...fuyllada". "Ponatur in cadascum de fulleda". "1052"(en vermell). Conserva un segell pendent