Dissabte passat, 24 de març, i dins de Congrés sobre la Pedra Seca a les Terres de Lleida es va presentar a Lleida una comunicació de Joan-Ramon González i M. Pilar Vázquez amb el títol "La bassa d'en Gallart (Fulleda), rèquiem per quatre pedres".
Joan Ramon González, responsable del Servei d'Arqueologia de l'IEI, va exposar en forma rigorosa i amena les circumstàncies del "descobriment", estudi i desaparició d'aquesta bassa fulledenca. Alguns apunts sobre el que va dir:
-La descoberta de la bassa per part dels serveis tècnics que estaven treballant en la darrera remodelació de la carretera entre Fulleda i Tarrés va ser feta quan els treballs ja estaven força avançats i el replantejament del projecte era dificultós. Segurament, si s'hagués fet un bon estudi previ, es podria haver dissenyat un trajecte diferent que hauria salvat aquesta peça del nostre patrimoni.
-Es van plantejar diferents possibilitats: desviar la carretera, traslladar a un altre lloc la bassa pedra a pedra o documentar-la i continuar amb les obres, cosa que suposaria la seva desaparició. Es va optar per la darrera solució per temes econòmics i temporals en l'execució de les obres de la carretera.
-Sembla que podria ser del segle XVIII i que hauria estat en ús fins a mitjans del segle XX. A la sola, s'hi han trobat restes de ceràmica de tipus Verdú.
Curiosament, tot i que la bassa va desaparèixer el 4 de novembre de 2011, serà dels elements del patrimoni rural de Fulleda dels quals disposarem de més informació... Fins i tot, s'està estudiant la possibilitat de fer-ne una reproducció a escala a tres dimensions. I mentrestant, altres basses, com la propera del Rossic, i molt altre patrimoni, es van enrunant per tot arreu del nostre terme...
