"Vuy dia 10 de Nbre. de 1809, yo Onofre Domènech, marit de Maria Domènech y Gavarró, estant per partir a Somatén per lo Rl. Servici y tement lo morir en dita expedició, volent per això disposar de mos béns fas la present declaració la qual vull valga com a última disposició mia en cas de morir en dita expedició..."
Onofre Domènech tenia aquell dia 32 anys complerts i nomena hereu universal dels seus béns al seu únic fill Ramon i en cas que aquest i la seva muller morin estableix "hereva universal la mia ànima y de ma muller" destinant totes les seves propietats a sufragis per la salvació d'ambdues ànimes. En tot cas, Onofre Domènech no va morir a la Guerra del Francès, però si que ho van fer la seva primera esposa i els seus tres fills, casant-se en segones núpcies amb Antònia Albis Canellas de Vimbodí, vídua de Joan Mateu de Bràfim. Curiosament un fill seu, Pau Domènech Albis, moriria afusellat a Bràfim, segurament en el context de les Guerres Carlines.
