Magdalena Arbós Rebordosa (o Regordosa o Rogordosa o Regoreda), coneguda en la seva vida religiosa com a germana Magdalena Arbós de Santa Inés) va ser una religiosa catalana nascuda als Omellons (Garrigues), l'11 de novembre de 1834. Era filla de Ramon Arbós Miravall de ca l'Arbós de Fulleda i de Rosa Rebordosa Ribes dels Omellons. Va ingressar a la congregació de les Dominiques de l'Anunciata el 8 de desembre de 1856 i va professar els seus vots el 5 d'agost de 1860.
Va conèixer personalment i va tractar amb el fundador de l'ordre, Sant Francesc Coll (el Pare Coll), tant abans com després d'entrar a la congregació. El seu testimoni històric va servir per documentar fets de la vida del sant missioner.
La relació amb sant Francesc Coll i Guitart és molt més directa del que podria semblar. El pare Coll, dominic, havia iniciat el projecte que acabaria donant lloc a la Congregació de les Germanes Dominiques de l'Anunciata. Durant l'any 1856 anava buscant i formant un grup de dones que volguessin dedicar-se a l'ensenyament i a la vida religiosa. I aquí apareix Magdalena.
La documentació explica que el desembre de 1856 Francesc Coll va anar de Lleida cap a Barcelona amb nou candidates, entre les quals hi havia Magdalena Arbós Regoreda, dels Omellons, Bernarda Gallomet, de Rosselló, i set candidates més.
El viatge es va fer en carruatge. És una escena que les fonts han conservat amb força detall: el pare Coll viatjava envoltat de les joves que s'incorporaven al seu projecte, alguns passatgers es van burlar d'ell, però ell va continuar resant el rosari amb absoluta serenitat. Magdalena Arbós va ser una de les dues dones que posteriorment van conservar el record d'aquell viatge.
Això ens permet afirmar que Magdalena no va conèixer Francesc Coll simplement com una religiosa posterior de la congregació: el va tractar personalment abans d'entrar-hi i va formar part del grup inicial de candidates. Magdalena Arbós és una de les testimonis clau en els processos de beatificació i canonització de Sant Francesc Coll i Guitart (1812–1875), el reconegut sacerdot dominic català i fundador de les Dominiques de l'Anunciata. Les seves declaracions s'inclouen en el recull de testimoniatges de l'època (Procesos o Testimonis) i aporten detalls històrics i de caràcter humà molt valuosos sobre el pare Coll.
En els seus testimonis escrits, Magdalena Arbós narra fets concrets com la forta empatia que Francesc Coll tenia cap als infants. Per exemple, relata de primera mà com el pare Coll, en veure plorar desconsoladament una nena a Guissona perquè no podia veure les germanes o els sacerdots, la va agafar ràpidament en braços per calmar-la i fer-li carantoines.
També dona fe de l'activitat incansable i de la virtut de la humilitat que caracteritzava el sant durant les seves missions populars i estades a diferents localitats de Catalunya.
Va morir a Prats de Lluçanès (Lluçanès) el 23 d'abril de 1904, a l'edat de 69 anys, encara que en alguns llocs es digui 71.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada