En l'acte d'homenatge pel nostre company desaparegut enguany Genar Pascual que va tenir lloc diumenge al Sindicat de Fulleda va prendre la paraula Martí Santamaria, amic seu, que el va recordar aproximadament amb aquestes sentides paraules:
Per als que
no sou de Fulleda, us diré que hi ha un blog que es diu Peti Qui Peti on es pengen notícies relacionades amb Fulleda. Fa pocs
dies, aquest blog anunciava l’ homenatge en memòria seva i es podien fer comentaris. Després de molta estona davant el PC i amb la intenció d’escriure, només vaig aconseguir escriure:
“No estarem a
l'altura del que tu mereixes, però ho
farem el millor que sabrem”.
Estic segur que aquest acte no seria gaire del
seu grat, ja que no li agradava
ser protagonista en res i preferia passar a ser com un més, encara que sempre
estava disposat a treballar.
En Genar no volia ser mai al capdavant, com a exemple ús diré que en tantíssims quilòmetres que vàrem fer amb els clàssics, mai va anar al davant i ell amb el seu Alpine i jo amb un Mini... Vosaltres que també heu fet sortides, el recordeu alguna vegada al capdavant?
El seu record el tinc present diàriament, era una persona molt
detallista, sempre tenia present els gustos i aficions dels altres, mireu fins
a on arribava, que sabent la meva afició pel te, em va regalar un rellotge de
sorra per poder controlar el temps i cada dia a
l'esmorzar l'utilitzo i com aquest hi ha altres exemples.
Un altre característica era el seu caràcter, mai el vaig veure enfadat,
ni una mala cara ni una crítica a ningú,
sempre amb un somriure de complicitat. “Fins i tot la Maria ha dit, jo
tampoc... Només en Francesc el
seu germà ha dit: Jo si!!! I moltes vegades!!!”
Tenia costum de desdramatitzar les situacions
i veure la part positiva a les coses, poques vegades prenia partit, crec que no
volia decebre ni molestar ningú,
el seu esperit conciliador no li permetia reaccions irades, encara que res se
li escapava a la seva
capacitat d’observació, era posseïdor d’una qualitat molt poc freqüent que es la “empatia”.
El trobem a faltar, molts dies amb la Montserrat ens vénen
records de moments viscuts amb ell, va ser un exemple de com haurien de ser les
persones en aquesta vida.
El seu record és present ja que “ningú morirem definitivament mentre hi hagi alguna persona que ens
recordi”.
