DES DE NALEC, A LA RECERCA DELS AVANTPASSATS DE #FULLEDA

 https://x.com/joansalvia_4/status/1842913198032162885?s=48&t=k-onse6hzhPxQEqN_d-vQ

ENTERRAMENTS A LES ESGLÉSIES: NOTÍCIES DE #FULLEDA DE PRINCIPIS DEL XIX

En l’article “Cementerios y sepulturas como obstáculos en la construcción de iglesias barrocas: entre la eternidad y el control económico” d’Anna Isabel Serra Masdeu de la Universitat Rovira i Virgili hi ha una referència (pàg. 41) a l’església parroquial de Santa Maria de Fulleda:

“La economía era el baremo que nunca se olvidaba a la hora de registrar lo que se sabía (y pagaba) del origen de las sepulturas. En el interior de la iglesia de Santa María de Fulleda había cuatro sepulturas, tres de las familias Cantó, Josa y Saltó, que desconocían sus privilegios, y la cuarta, de la familia Vives, que tenía su título en el archivo de la sacristía. Pero ninguna de las familias pagaba nada por la fábrica.”

Aquesta informació era conseqüència de la resposta a una relació de l’estat de les parròquies feta per l’arquebisbe de Tarragona Mon y Velarde els anys 1804 i 1805. Entre les preguntes, n’hi havia sobre l’estat del cementiri i sobre l’existència d’enterramentes en l’interior dels temples.

De les quatre famílies, tres eren antigues –Cantó (XIV), Josa (XVI) i Saltó (XVI)- mentre que els Vives s’havien assentat a Fulleda i altres poblacions properes durant el segle XVIII exercint la professió de vidriers.

Segurament, tot i les prohibicions, es va continuar enterrant a l'església durant el segle XIX. Se sap que durant la Guerra Civil es va profanar alguna tomba del temple fulledenc.

FULLEDA AL 'NOMENCLÁTOR DE LOS PUEBLOS DE ESPAÑA' DE 1858

Ara que estem a punt de deixar de ser "un pueblo de España" recuperem aquestes dades demogràfiques del segle XIX fulledenc. La primera columna indica l'Ajuntament (Fulleda), la segona ens dóna els nuclis de població (Fulleda; Setó, Miravall i Cantó), la tercera és la categoría d'aquests nuclis (lugar, alquería), la quarta representa el número de cèdules inscrites (segurament famílies), la cinquena el nombre d'habitants, la sisena és el total de famílies i la setena el total d'habitants del municipi.

 

Pel que es dedueix hi havia tres famílies, amb un total de 16 persones (un 3% de la població), que vivien en 'alquerías', és a dir, masos o masies. Possiblement, el nom de Cantó es refereixi a la Masia, mentre que Miravall i Setó devien ser el cognom de les famílies propietàries o que habitaven al corral de l'Ametller i a l'hostal (?) del Mas Roig, sense poder precisar quina ho feia en cada un d'aquests llocs.