Com
si fos ahir, han passat ja 30 anys des de la inauguració del monument que
commemorava el segon centenari del naixement d’Agustina Saragossa i Domènech,
Agustina d’Aragó, el 8 de març d’un ja llunyà 1986, amb la presència destacada
de l’expresident de la Generalitat MH Josep Tarradellas i del president del
Parlament de Catalunya MH Miquel Coll i Alentorn. Cal fer justícia i recordar que l’actor
principal de tota aquesta història va ser el Ramon Santamaria Prats que llavors
era l’alcalde i que va rebre el suport d’una part important de la població de
Fulleda, encapçalada per una Comissió Mixta Pro-homenatge a Agustina d’Aragó, i
d’algunes institucions governamentals. Sense ell, segurament res hauria
possible i la Fulleda d’avui dia també seria molt diferent. Malauradament,
Ramon Santamaria moriria l’agost d’aquell mateix any i no veuria completat el
monument amb el canó definitiu que arribaria pel març de 1987, en una altra
diada que comptaria amb l’assistència de Narcís Serra que en aquell moment era
ministre de Defensa espanyol. Serveixin, també, aquestes breus paraules com a sentit
homenatge a la seva figura i a la de tots aquells altres –molts!- que van
col·laborar d’una manera o altra en aquells actes, amb un record especial a
aquells que ja no es troben entre nosaltres.
Aquelles
celebracions d’homenatge a l’heroïna amb arrels fulledenques van suposar una
projecció del nostre poble mai vista i són l’origen d’una sèrie de
transformacions en positiu que encara ens afecten. Tot i així, desgraciadament,
Fulleda continua enfrontant-se al seu problema més greu: una brutal crisi de
població. És per això que, des de l’emoció en el record d’aquelles diades, cal
continuar la lluita per la supervivència i benestar del nostre poble en un país
plenament lliure.
Visca
Fulleda!!!
Visca Catalunya!!!
