Entre els documents de la família Gili de Vimbodí s'hi troba:
-Carta de l’Ajuntament de Fulleda al de Vimbodí on es demana que lliuri «lo morral» a Antoni Inglès. La signa Antoni Calbet en nom de Francesc Codines, per no saber escriure. Fulleda, 19 de juliol de 1856, (q, 2fs.). Sortides.
"Una col·lecció de documents procedents de la família Gili de Vimbodí (segles XVI-XIX)"
Josep M. Grau i Pujol
Vimbodí
Però, què és un morral. El DCVB ens diu:
MORRAL m.
|| 1. Boçal; peça còncava de corda, de corretja, de filferro, etc., adaptable als morros d'un animal per a impedir-li de menjar o de mossegar; cast. bozal. Un morral de mula, doc. a. 1523 (Alós Inv. 33). S'alcalde que fassa posar morral an es cans, Roq. 20.
|| 2. Sarró o talec que es posa penjat sota els morros d'una bístia, i que conté civada o altre gra perquè l'animal pugui menjar mentres camina o mentres està aturat; cast. morral, cebadera.
|| 3. Sarró de tela, de filat o de pell, que els pastors, caçadors, soldats o vianants porten penjat per l'espatlla per a portar-hi queviures, caça, instruments, etc.; cast.zurrón, alforja, guilma. Morral de les podadores: cabasset especial per a portar-hi les podadores (Gandesa).
|| 4. Corda de les morralles o cabeçada, que serveix per a subjectar i conduir els animals de cabestre (Camp de Tarr.); cast. ronzal.
|| 5. nàut. Pollaca o floc d'un xabec (Palma).
|| 6. Residu de menjar enganxat pels llavis (val.); cast. bocera.
|| 7. pl. Trossets de llenya que queden després de cremar els formiguers (Urgell, Segarra).
|| 8. Roca tallada verticalment (Cast.); cast. morro, cantil.
|| 9. Persona grossera d'enteniment o de tracte (or., occ., val.); cast. morral. Ja se sap que tots es senyors són uns morrals, Ignor. 52.
Morral: llin. existent a Barc., Berga, Masnou, Terrassa, etc.
Loc.—a) Portar o Traginar molt de morral: esser molt curt d'enteniment o ignorant (Empordà). Si en tragina de morral, aquest noi!, Ruyra Parada 46.—b)Donar-ne o Donar-li pel morral: complaure en tot, donar gust a qualcú assentint a allò que diu o procurant de fer-s'hi agradable (Vallès, Cardona).
Refr.
—«A grossa bèstia, morral gros»: significa que cal fer les coses en proporció al volum o importància del qui les ha de rebre.
Fon.: muráɫ (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); moráɫ (occ., val., mall.).
Intens.:—a) Augm.: morralàs, morralarro.—b) Dim.: morralet, morraletxo, morraleu, morraliu, morraló, morraloi.—c) Pejor.: morralot.
Etim.: derivat de morro amb el sufix -al que serveix principalment per a formar noms de peces d'indumentària (cf. camal, cuixal, etc.).
|| 1. Boçal; peça còncava de corda, de corretja, de filferro, etc., adaptable als morros d'un animal per a impedir-li de menjar o de mossegar; cast. bozal. Un morral de mula, doc. a. 1523 (Alós Inv. 33). S'alcalde que fassa posar morral an es cans, Roq. 20.
|| 2. Sarró o talec que es posa penjat sota els morros d'una bístia, i que conté civada o altre gra perquè l'animal pugui menjar mentres camina o mentres està aturat; cast. morral, cebadera.
|| 3. Sarró de tela, de filat o de pell, que els pastors, caçadors, soldats o vianants porten penjat per l'espatlla per a portar-hi queviures, caça, instruments, etc.; cast.zurrón, alforja, guilma. Morral de les podadores: cabasset especial per a portar-hi les podadores (Gandesa).
|| 4. Corda de les morralles o cabeçada, que serveix per a subjectar i conduir els animals de cabestre (Camp de Tarr.); cast. ronzal.
|| 5. nàut. Pollaca o floc d'un xabec (Palma).
|| 6. Residu de menjar enganxat pels llavis (val.); cast. bocera.
|| 7. pl. Trossets de llenya que queden després de cremar els formiguers (Urgell, Segarra).
|| 8. Roca tallada verticalment (Cast.); cast. morro, cantil.
|| 9. Persona grossera d'enteniment o de tracte (or., occ., val.); cast. morral. Ja se sap que tots es senyors són uns morrals, Ignor. 52.
Morral: llin. existent a Barc., Berga, Masnou, Terrassa, etc.
Loc.—a) Portar o Traginar molt de morral: esser molt curt d'enteniment o ignorant (Empordà). Si en tragina de morral, aquest noi!, Ruyra Parada 46.—b)Donar-ne o Donar-li pel morral: complaure en tot, donar gust a qualcú assentint a allò que diu o procurant de fer-s'hi agradable (Vallès, Cardona).
Refr.
—«A grossa bèstia, morral gros»: significa que cal fer les coses en proporció al volum o importància del qui les ha de rebre.
Fon.: muráɫ (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); moráɫ (occ., val., mall.).
Intens.:—a) Augm.: morralàs, morralarro.—b) Dim.: morralet, morraletxo, morraleu, morraliu, morraló, morraloi.—c) Pejor.: morralot.
Etim.: derivat de morro amb el sufix -al que serveix principalment per a formar noms de peces d'indumentària (cf. camal, cuixal, etc.).
Ens inclinaríem per les definicions número 1, 2, 4 o, potser, 3.
Tot i així, no sabrem segurament mai si es va tornar el morral del Francesc Codines... I mira que li devia fer falta!!!
