JOSEP RUBIÓ PRESENTA LA TESI DOCTORAL SOBRE LA GUERRA CIVIL A LES GARRIGUES

Josep Rubió, president del Centre d'Estudis de les Garrigues, que va ser a Fulleda aquest passat mes d'abril presentant l'exposició sobre la Guerra Civil a les Garrigues, farà la lectura de la seva tesi doctoral aquest dijous a la Universitat de Lleida.

http://cegarrigues.blogspot.com/2011/05/lectura-de-la-tesi-doctoral-de-josep.html

TESI DOCTORAL SOBRE MATARÓ QUE ESMENTA ELS VIDRIERS DE FULLEDA

A la tesi doctoral Les estratègies familiars i la mobilitat social dels menestrals a Catalunya: segles XVII-XIX. El cas de Mataró de Carme Ros Navarro (Universitat Pompeu Fabra, 2003), s'esmenta els vidriers de Fulleda, especialment la família Cantó (cal Margendom). Així a la pàgina 139, s'analitza el creixement d'aquesta indústria al XIX a Mataró i es diu que, en part, és conseqüència de l'arribada de mà d'obra d'altres centres vidriers. Doncs bé, després de Barcelona, amb set operaris, és Fulleda, amb cinc, la població que més vidriers aporta a la capital del Maresme.

http://www.tesisenred.net/TDX-0712104-122532

LA CAMBRA AGRÍCOLA DE MALDÀ I FULLEDA

El 6 de gener de 1891 es va constituir la Cambra Agrària de Maldà, la primera de tot l'Estat espanyol, i tot i el seu nom, va exercir la seva influència sobre una bona part del territori de les comarques veïnes.

Per Fulleda, hi va haver tres vocals: Ramon Prats Escolà, Josep Antoni Esqué i Llorenç Riera. Pels cognoms, només el primer ens és reconegut, de cal Po, i els altres dos no els aconseguim localitzar.

Tota la informació la podreu trobar a la tesi doctoral de Jordi Planas i Maresma.

ABSOLUTISME I LIBERALISME A LLEIDA 1814-1828

A la tesi doctoral Absolutisme i liberalisme a Lleida 1814-1828 d'Antoni Sánchez i Carcelén, torbem diverses referències a Fulleda:

"Un document de la Junta administrativa de la carretera de Tarragona del 18 de
setembre de 1817 ens dona una relació de tots els pobles lleidatans que havien de pagar
una quota per tal de finançar la seva construcció. Eren: Lleida, Torregrossa, Vimbodí,
Artesa, Sant Martí de Maldà, Fulleda, Juneda, Vinaixa i Borges. El capità general va
ordenar als mossèn d’aquestes localitats el seu ajut, amb l’objectiu de promoure aquest
recaptament entre els seus fidels, a part d’assenyalar que la construcció d’aquesta
carretera donaria treball als aturats, reduint la misèria i els vicis (pàg. 155)."

A finals de 1827 es van recollir una sèrie d'armes al corregiment de Lleida i a Fulleda, segons el batlle Francesc Bonet, van ser:

"El comú 1 escopeta, el rector Josep Culleré 1 escopeta, la resta 2 carabines i 8 escopetes (pàg. 798-799)."

Amb aquestes armes, Fulleda queda classificada com a poble de "mitjana activitat" (pàg. 807).

També és anomenada la nostra població entre les que van destacar en les lluites entre els reialistes i els malcontents (carlins) (pàg. 809).