ANTONI MASGORET CANTÓ DE #FULLEDA ERA EL 16 DE GENER DE 1939 A SANT SEBASTIÀ. QUÈ HI FEIA?

Foto d'Antoni Masgoret CAntó conservada a cal Sico.

https://www.calameo.com/books/004157730cf236e0d60cc

Ja tenim molta informació de l'Antoni, que va fugir segurament per no fer el servei militar, va fer cap a Suïssa, on feia de traductor, i es va casar a París. Certament, un dia va retornar a Catalunya i sembla que va acabar vivint a Barcelona. Però, després, es devia assentar a Mataró on sembla que va tenir descendència. Sembla que per la Guerra Civil (1936-39) i com a element de dretes va decidir fugir a l'Espanya nacional i per això es trobava a Donosti aquell any.

Recordem que l'Antoni era fill de Francesc Masgoret Macip que, com el seu germà Salvador, eren carlins abrandats.

Si algú en té alguna notícia, li ho agrairíem molt. Gràcies!

VIDRIERS DE #FULLEDA I ALTRES LLOCS REVITALITZEN LA INDÚSTRIA VIDRIERA DE MATARÓ AL SEGLE XIX

"Els anys 1631-1638, el rector Folquer afirmà que el vidre de Mataró s’enviava a Barcelona, Madrid, Castella, França i altres parts, i que hi havia tres forns de vidre a la vila. El 1632, el virrei Ferran d’Àustria es va desplaçar fins a Mataró per veure fabricar vidre.La tercera etapa comprèn des de mitjan segle XVII fins al segon quart del segle. XIX. Si bé a la segona meitat del segle XVII i l’inici del XVIII la producció de vidre a Mataró encara tingué una certa importància, després de la Guerra de Successió s’encetà una etapa de decadència que es va perllongar fins al segon quart del segle XIX, quan es va iniciar una nova etapa coincidint amb la incipient revolució industrial. Molts vidriers procedents de forns de vidre d’altres indrets de Catalunya es desplaçaren fins a Mataró per a treballar en la producció de vidre. Venien de sant Andreu d’Alfar, Rajadell, Fulleda i altres localitats catalanes."

http://vidre.elmaresme.cat/cap-2-el-vidre-antic-a-la-comarca-del-maresme-del-segle-v-ac-fins-al-1800/

TESI DOCTORAL SOBRE MATARÓ QUE ESMENTA ELS VIDRIERS DE FULLEDA

A la tesi doctoral Les estratègies familiars i la mobilitat social dels menestrals a Catalunya: segles XVII-XIX. El cas de Mataró de Carme Ros Navarro (Universitat Pompeu Fabra, 2003), s'esmenta els vidriers de Fulleda, especialment la família Cantó (cal Margendom). Així a la pàgina 139, s'analitza el creixement d'aquesta indústria al XIX a Mataró i es diu que, en part, és conseqüència de l'arribada de mà d'obra d'altres centres vidriers. Doncs bé, després de Barcelona, amb set operaris, és Fulleda, amb cinc, la població que més vidriers aporta a la capital del Maresme.

http://www.tesisenred.net/TDX-0712104-122532