ELS REPRESENTANTS DE #FULLEDA A LA CAMBRA AGRÀRIA DE MALDÀ EL 1891

 https://repositori.fpiei.cat/ca/dem/catalog/views/52129?query=Fulleda

El 6 de gener de 1891 es va constituir la Cambra Agrària de Maldà, la primera de tot l'Estat espanyol, i tot i el seu nom, va exercir la seva influència sobre una bona part del territori de les comarques veïnes.

Per Fulleda, hi va haver tres vocals: Ramon Prats Escolà (cal Po), Josep Antoni Prats Capdevila (cal Dominguet) i Antoni Masgoret Macip (cal Masgoret). 

Sense cap dubte, els noms de  Josep Antoni Esqué i Llorenç Riera que donàvem com a representants fulledencs en aquesta entrada són una errada atribuïble a l'autor de la tesi doctoral que referenciàvem.

MÍTING A #FULLEDA DE LA UNIÓ SOCIALISTA DE CATALUNYA (1934)

 Justicia Social : organ de la Unió Socialista de Catalunya: ANY 4, època 9 _ 14/07/1934

Rafael Folch i Capdevila.

Maria Pi Ferrer.

Maria Pi era la dona de Rafael Folch Capdevila. Marià Martínez i Cuenca (Cartagena, Regió de Múrcia, 14 de juny de 1899 – Ciutat de Mèxic, 16 d'octubre de 1984) fou un sindicalista i polític català.

EL MILITAR CARLÍ JOSEP BORGES ENTRÀ A #FULLEDA EL 5 DE SETEMBRE DE 1848 I SOFREIX UNA GREU DERROTA

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Borges_i_Granollers

https://ressomont-rogenc.cat/wp-content/uploads/2021/03/20210226-14-Segona-Guerra-Carlina-1848.pdf

 

BONES FESTES!!!

 

Jo li portaré la seda

més bona de tot Fulleda,

el seu vermut, oli i vi

i un pastís dolç i fi,

perquè es pugui alimentar.

Lam faralà,

faralà lailà,

anem allà.

Afegim aquesta estrofa nostra a un villancico de Francesc Salvat, datat entre finals del segle XVII i principis del XVIII, que anomena diversos pobles no gaire llunyans de l'actual comarca de l'Urgell: Maldà, els Omells, els Eixaders, Ciutadilla i Belianes. 

Esperem que l'autor ens pugui perdonar l'atreviment...

En aquesta composició, una sèrie de dones expliquen què portaran al Nen Jesús acabat de néixer. Es tracta d'una de les poques obres d'aquesta època i característiques que ens han arribat en llengua catalana.

BLAT ECOLÒGIC ALCALÀ DE #FULLEDA

"La setmana passada vam visitar aquest camp de Blat Alcalà Ecològic de Fulleda, un poble de la comarca de Les Garrigues que està a 15 quilòmetres de la farinera. D’aquí molt poc el Pau, el pagès, segarà i entrarà el blat ecològic a les nostres instal·lacions i, d’aquesta manera, començarem a molturar el cereal de la nova collita.

En resum, aquesta és la nostra filosofia, treballar amb cereals de proximitat, ecològics i cultivats per pagesos de confiança.

Salut i pa!"

POTENCIALITAT DE LA PEDRA, PRESENTACIÓ A LA FLORESTA I MALDÀ

CARRETERA DE MALDÀ A #FULLEDA (1925)

La revista Segarra es va publicar a Maldà en el període 1925-1927. Dissabte passat es va presentar en aquesta població la reedició facsímil d'aquesta publicació que compta amb un interessant introducció del malaguanyat Dr. Quim Capdevila Capdevila (1967-2017), maldanenc i professor de la UdL. Sigui aquesta entrada un petit homenatge a la seva figura.

Tot i que el nostre poble no surt gaires cops a la revista, sí que té aquest petit escrit en el primer número que data del 25 de juny de 1925. De l'Espluga Calba hi ha alguna col·laboració d'Isidor Sesplugues.

HOMENATGE AL Dr. QUIM CAPDEVILA A MALDÀ

Quim Capdevila, una gran persona que les nostres terres troben a faltar...

FRANCESC CANTÓ NAVAU, UN REPUBLICÀ DE CAL PARENT DE #FULLEDA OBLIDAT

L'amic Jordi Soldevila Roig, en el seu excel·lent llibre Aigua, burgesia i catalanisme. Mollerussa la construcció d'una ciutat (1874-1936) dedica un parell de paràgrafs (pàg. 131-132) a un personatge que em va cridar l'atenció principalment pels cognoms del seu pare:

"Francesc Cantó Navau, nascut el 1891 a Juneda (les Garrigues), fill del pagès Joan Cantó Prats i de Maria Navau de Maldà. Residents a l'antic carrer de Santa Cristina (a partir de 1910, Balmes). Ben aviat va començar a treballar de pagès com el seu pare.

Cantó va començar a implicar-se culturalment en l'Orfeó Mollerussenc, entitat on va acabar fent de tresorer el 1922. La proximitat amb el catalanisme el va portar a formar part de l'Acadèmia Montserratina durant la dictadura de Primo de Rivera, llavors anomenada Centre Cultural per l'obligació a canviar-ne el nom. Al centre Cultural hi va ocupar la vocalia el 1925. La proclamació de la República el va agafar proper al republicanisme d'ERC. Va ser amb aquest partit que va obtenir l'acta de regidor en l'accidentat bienni del 1934-1936. Cantó va acabar destituït, acusat de participar als Fets d'Octubre del 1934. No va recuperar l'acata de regidor fins després de les eleccions del febrer del 1936. Un cop iniciada la Guerra Civil, es va desvincular dels primers ajuntaments revolucionaris."

Com dèiem, van ser els dos cognoms del pare -Cantó Prats- els que immediatament ens van fer sospitar d'un possible origen fulledenc de Francesc Prats Navau. Efectivament, un cop consultat el llibre d'arbres genealògics de Mn. Boada, ens vam adonar que Joan Cantó Prats era un fulledenc de cal Parent nascut el 1852:

Només ens quedava esbrinar on havia nascut Francesc Cantó Navau... a Juneda? No seria la primera vegada que s'atribueix a aquesta població algú que ha nascut en el nostre poble. Doncs sí, gràcies al Manel Pelegrí Gavarró, veritable expert en la genealogia local, vam localitzar la partida del baptisme de Francesc Cantó que va tenir lloc a l'església de Santa Maria de Fulleda el 15 de juliol de 1889. Havent nascut el dia abans, 14 de juliol, sembla que el seu republicanisme estava absolutament determinat!!! 

UNA GRAN PEDREGADA SOBRE FULLEDA I ALTRES POBLES, EL 25 DE MAIG 1850

Al maig, cada dia un raig... diu la dita, però a vegades també pedrega i de valent...

La Época  (5/6/1850), núm.384, pàg. 3.

DOCUMENTACIÓ AMB REFERÈNCIA A FULLEDA A L'ARXIU EPISCOPAL DE VIC

FRANCESCA FONTOVA UNA DE LES PRIMERES METGESSES DE CATALUNYA TENIA ARRELS FULLEDENQUES

7. FRANCESCA FONTOVA i ROSELL. Nascuda a Lleida el 3 1 d'octubre de
1877, segons dada del Registre Civil; però segons la partida de baptisme l'1
de novembre). Acabi el batxillerat a Lleida el 6 de juny de 1895, amb nota
de Sobresalient. A l'expedient de batxillerat tenia 6 sobresalients, 6 notable i
4 "bueno" entre les 16 assignatures. Féu els estudis de medicina a Barcelona
entre 1895 i 1903. L'examen de grau de llicenciat el fa el 27 de juny de
1903, amb qualificació d'aprovat. A l'examen pràctic li va tocar un cas de
càncer de la mama (37).
Els pares eren Joaquim Fontova i Capdevila, veterinari, nascut a Maldà i
domiciliat a Lleida al carrer de Blondel núm. 52 i la mare Francesca Rosell i
Arnó. Els avis eren Jaume Fontova i Magdalena Capdevila, de Maldà i, per
banda materna, Josep Rosell, de Fulleda, i Francesca Arnó, de Lleida.
En el seu expedient hi ha un document prou interessant que reflecteix el que
passava amb les dificultats per estudiar les noies. Es un escrit llarg del pare,
de 7 d'octubre de 1895, "en nombre y representación de su hija Francisca
Fontova y Rosell, soltera, menor de edad". Assenyala que la filla ha acabat
els estudis de batxillerat, tenint ja des del principi la idea d'estudiar una
carrera "para matricularse de medicina por la que ha tenido siempre especial
predilección" "hubo de encontrarse con tanta sorpresa como disgusto de que
la inscripción que solicitaba no era posible por cuanto la prohibia cierta
Circular de la Dirección General de Instrucción Pública, su fecha de 25 de
septiembre de 1883, por la cual se manda... ... admitir a matricula a l0s
estudios de segunda enseñanza (el batxillerat) a las señoras y señoritas que
l0 soliciten, sin derecho empero a cursar después la de la facultad"'.
Diu que la circular era desconeguda, que no s'havia publicat al Butlletí de la
Província, ni comunicat als Instituts, ni informat a les que es matriculaven i
esmenta la R.O. de 16 de maig de 1882 "que prohibia también en l0
sucesivo a la mujer la matrícula para estudios superiores".
L'escrit és prou llarg, de quatre pàgines, i sembla que el problema sigui molt
difícil. De fet al cap de set dies, el 14 d'octubre, i la instància havia d'anar a
Madrid, es concedeix el permís. Hi havia dificultats perb es resolien de
pressa. Per salvar la cara es diu que sempre que els professors garanteixin
que no hi haurà desordres a la classe per la presencia de les senyoretes. I els
professors, que en el cas de medicina són els del curs d'ampliació, Eduard
Lozano, Odón de Buen i J.J. Luanco, informen sense dificultats.
Francesca Fontova va exercir a Lleida. En una revista de caràcter feminista,
"La Mujer Moderna" publicada a Manresa per Sofia Quer l'any 1904,
trobem un anunci del seu despatx a Lleida, al carrer de Blondel, a la primera
pàgina, junt amb un altre de Trinitat Sais, que exercia a Barcelona i
col·laborava a la revista. Les dues eren companyes de curs.
N'hem perdut el rastre en el Col·legi de Metges de Lleida i el doctor Manuel
Camps ens ha informat que, segons consta en nota al marge de la seva
inscripció de naixement al registre Civil, va morir a Avilés, Astúries, el 25
d'agost de 1961 quan tenia més de vuitanta anys.


http://www.raco.cat/index.php/Gimbernat/article/viewFile/44768/54532

LA CAMBRA AGRÍCOLA DE MALDÀ I FULLEDA

El 6 de gener de 1891 es va constituir la Cambra Agrària de Maldà, la primera de tot l'Estat espanyol, i tot i el seu nom, va exercir la seva influència sobre una bona part del territori de les comarques veïnes.

Per Fulleda, hi va haver tres vocals: Ramon Prats Escolà, Josep Antoni Esqué i Llorenç Riera. Pels cognoms, només el primer ens és reconegut, de cal Po, i els altres dos no els aconseguim localitzar.

Tota la informació la podreu trobar a la tesi doctoral de Jordi Planas i Maresma.

FULLEDA A "LO PENSAMENT CATALÀ" DEL 1901

L'escriptor Manuel Gaya i Tomàs (Maldà, Urgell, 1851 – Lleida, 1912), notari lleidatà, recordava en el número 27-28 de la revista Lo pensament català, del 17 de novembre de 1901, la gent que passava abans pel seu poble comprant i venent.

"(...) y altres portavan peix de Tarragona, vensills d'Aragó, graneres y tenalles de Valencia, forques d'Alentorn, plats y tupins de la Selva, porrons de vidre de Fulleda, cantis de Verdú, trementina y oli de Ginebre de Tuxent, çafrá de la Manxa, ó més bé de Rocafort de Queralt, marranxons de les masies de Solsona, cireres de Solivella, presichs de Puig-grós, codonys de Vallfogona de Riu Corp, ensaramenyes del Vilet (...)"

UN DETALL DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A FULLEDA

De l'obra "La Guerra de Successió a la Conca de Barberà", de Josep M. Grau i Pujol, editada pel
Centre d'Estudis de la Conca de Barberà que us podeu descarregar d'AQUÍ, us extractem una carta que indica que el 3 de setembre de 1707, segurament, l'enemic espanyol ja havia arribat a la nostra població. No devien tenir gaire bona festa major!

VII. Carta dels jurats de Valls als de la Selva del Camp informant sobre notícies militars a l’Urgell, Garrigues i Conca de Barberà. Valls, 3 de setembre de 1707

AMSC, fons municipal, caixa 44

“Magnífichs señors:
Rebem la de vostra magneficiència ab la deguda estimació y responent a ella direm que en est instant ha arribat un propi, teníam en la part de Montblanch y Poblet per qui avem tingut notícia que lo enemich tenia las obedièncias fins a Maldà, y que sos batidors auran arribat a Fulleda, tenint parat son camp entre Castellnou y Bellpuig y conforman ser en número molt crescut y si se inclinan per estos paratges ab la celeritat obran se pot temer de alguna invasió. Lo prior del Tallat ab 400 homens, y alguns 200 del vegueriu de Montblanch ha prés los colls de Sanant,Tarrés y Tallat que axí lo insinuan los cònsuls de Montblanch ab sa carta tenim rebuda esta tarde.Nostra cavalleria se té intelligencia se troba en Santa Coloma y Monmàneu. Los designes pendrà lo enemich no se han pogut saber ab certesa, però de ells se parla ab varietat y si podem acquirir-ho y del demés donarem a vostra magneficiència avís com també esperam
vostra magneficiència lo donarà si té alores notícias y ho executarem gustosos com tot lo demés sien servits manarnos....
Valls, y setembre 3 de 1707....”