#FULLEDA EN LLENGUA DE SIGNES CATALANA

 

JOSEP GALLART, RAMON MIRÓ I SANTI ARBÓS DE #FULLEDA AHIR A LA POBLA DE CÉRVOLES PRESENTANT EL TREBALL "PROCÉS A L'ALBI (1613). HISTÒRIA I LLENGUA", DINS DE LA TERCERA JORNADA 'GARRIGA'

 

VOCAL NEUTRA A #FULLEDA EN POSICIÓ PRETÒNICA SEGONS EL BOLLETÍ DEL DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA (1909)

Bolleti del diccionari de la llengua catalana, Volum 4, p. 226.

A #FULLEDA: "SANT JOAN BOTA PEL DAVAT, SANT PERE BOTA PEL DARRERE!"

 

Hi havia una imatge de Sant Joan Baptista a l'altar de Sant Josep el 1933, però a hores d’ara no n’hi ha cap a l'església de Fulleda. En la toponímia, hi ha una punta o tossal de Sant Joan, a la zona de la Granada, encara en ús i d’origen desconegut. La nit de la vigília de Sant Joan s’havia celebrat amb focs al carrer en moltes cases i una gran foguera a la plaça organitzada pel jovent, que en els darrers anys ha quedat reduïda a una revetlla a la Sala.

COM -TEÒRICAMENT- ES PRONUNCIARIA #FULLEDA EN DIFERENTS LLENGÜES

CATALÀ: https://es.howtopronounce.com/catalan/fulleda 

Espanyol: https://es.howtopronounce.com/spanish/fulleda

Anglès: https://es.howtopronounce.com/fulleda

Francès: https://es.howtopronounce.com/french/fulleda

Italià: https://es.howtopronounce.com/italian/fulleda

Portuguès: https://es.howtopronounce.com/portuguese/fulleda

NARONJAT, UNA ALTRA PARAULA QUE EL DCVB REFERENCIA A LA #FULLEDA DEL SEGLE XVIII

 https://dcvb.iec.cat/results.asp?word=naronjat

ENTRADA DE SANTI ARBÓS DE #FULLEDA AL BLOG DE LA 'REVISTA DE LLENGUA I DRET'

 https://eapc-rld.blog.gencat.cat/2023/11/16/cinc-llengues-en-situacio-extrema-a-la-periferia-britanica-panoramica-i-reflexio-santi-arbos

AMB ACCENT DE #FULLEDA... QUÈ VOLEN DIR?

 

ÈXIT D'ASSITÈNCIA A LA XERRADA DE MAGÍ CAMPS AL DIMARTS DE LA SETMANA CULTURAL DE #FULLEDA

El filòleg i periodista Magí Camps, davant una concorreguda Sala, va exposar el seu punt de vista sobre l'estat del català i què cal fer per redreçar-ne la complicada situació actual. Al final de la xerrada, hi va haver força intervencions del públic en un diàleg enriquidor. L'acte s'acabà amb la signatura d'exemplars de dos llibres de Camps.

«HI HA PAGÈS QUE PER ANAR BEN AVINAT NECESSITA TRES PORRONS DE VI AL DIA» (#FULLEDA).

 https://dcvb.iec.cat/

Abans es bevia més i els porrons eren de Fulleda també!!!

MOTS DE #FULLEDA PERDUTS AQUESTS DARRERS CENT ANYS

CORRENT

6. Caràcter i manera d'esser, conjunt de tendències que formen el caràcter de les persones (Tarr.); cast. genio, natural. «No faceu cas de les seves rareses; té aqueix corrent!» (Tarr., Fulleda).



GARGANXÓ o GARGANSÓ m.
|| 1. Part superior i interior del coll; gargamella (Borredà, Esterri, Cardós, Senterada, Ponts, Massalcoreig, Ll., Tortosa, Maestr., Llucena, Val., Sueca); cast. garganta, garganchón. Allarga'm la bóta, vols?, tinc lo garganxó sec, Moreira Folkl. 104.
|| 2. Gargamelló (Tamarit de la L., Artesa de S., Ribera de Sió, Fulleda); cast. campanilla, galillo.
|| 3. Nou del coll; part exterior del coll (Bonansa, Gandesa); cast. nuez.
Fon.: gəɾɣəɲʃó (Borredà); gaɾɣaɲʧó (Bonansa, Tamarit de la L., Ll., Massalcoreig, Fulleda, Gandesa, Tortosa, Benassal, Morella, Cinctorres, Llucena, Val., Sueca, Biar); gaɾɣansó (Esterri d'À., Cardós, Artesa de S., Ribera de Sió).
Etim.: sembla venir d'una forma llatina *gargantiōne, derivada de *garganta (cf. Coromines Card. 293).

https://dcvb.iec.cat/

Algú en té encara algun record?

UNA PARAULA DOCUMENTADA A #FULLEDA SOBRE ELS FORNS DE VIDRE AL DCVB

 https://dcvb.iec.cat/

A l'entrada 'Vidre' d'aquest diccionari diu que les mides de l'atiall eren de 12 per 15 centímetres. Aquestes dades van ser facilitades per un vidrier de Manresa anomenat Miquel Vives, el 1922, potser el mateix que havia treballat al forn de Fulleda el 1884...

REFRANY DE #FULLEDA: "Quan lo cel fa bassetes, aigua a portadoretes"

 

https://stel.ub.edu/paremio-rom/ca/refranys/quan-lo-cel-fa-bassetes-aigua-portadoretes

foto

ELS DE #FULLEDA SÓN NOMÉS FULLEDENCS O SE'LS CONEIX PER ALGUN ALTRE GENTILICI O MALNOM?

https://www.esadir.cat/Toponims/Pa%C3%AFsos%20Catalans/Catalunya/Garrigues/Fulleda

FULLEDENC, FULLEDENCA... I ALGUNA COSA MÉS?

DITA DE #FULLEDA PER SANT PERE QUE ÉS AVUI...

També recordem que aquesta vigilia passada es feien focs a Fulleda com per Sant Joan:

"Sant Joan bota pel davant,

Sant Pere bota pel darrere!"

Que en "correcte fulledenc", versió mig fonètica, és:

"San Juan bóte pal devan,

Sam Pére bóte pal radére!"

A #FULLEDA, DE LES ROSELLES EN DIEM 'RUELLES'

Mar de ruelles
amb onades vermelles
de la marinada.
Ja s'atansa la sega...
ressona la corneta!

'SAMAR', UN VERB DE #FULLEDA QUE JA NO SE SENT GAIRE!

"Aquesta cadira està samada per tot lo dia!"

"Lo SomGarrigues està samat per la tieta."

SAMAR: reservar, ocupar. 

Es tracta amb tota seguretat de vocabulari en greu perill d'extinció i que els menors de 50-60 anys segurament no coneixen.

Què diu el DCVB?

SALMAR (i més vulgar saumar i samar). v. tr. 
Tocar amb la mà una cosa que no és de ningú, per indicar que se la fan seva (Balaguer, Castelló de Farfanya). «M'hai saumat lo millor puesto»: m'he apropiat el lloc millor. Tornen a marxar al pas curt fins atènyer, més enllà, l'altre lloc salmat, on per propi impuls agafen nou delit, Santamaria Narr. 200. a) En els jocs d'infants, reservar-se per a ell un jugador tal o tal lloc. «Me'l salmo», és la fórmula usual (Lleida).—b) En el jocs d'infants, salmo és el mot amb què un jugador indica que posa a l'adversari una condició; per exemple, si li diu «Salmo, no córrer», l'adversari ja no pot córrer (Gandesa).
    Fon.: saɫmá (Ll., Gandesa); sawmá (Cast. de F.); samá (Balaguer).
    Etim.: derivat de salm, com el cast. ensalmar és derivat de salmo i significa ‘encantar, dominar per la màgia’.

EL NOM D'UNA MALALTIA DELS CIGRONS A #FULLEDA (DCVB)

LLOP

7. Malaltia dels cigrons, que es tornen negres i s'assequen (Fulleda). 

http://dcvb.iecat.net/

Mn. FRANCESC PORTA I CARDELLÀ, RECTOR DE #FULLEDA I FILL DE VALLS, UN COL·LABORADOR AMB POCA SON DE L'OBRA DEL DICCIONARI DE Mn. ALCOVER

http://www.raco.cat/index.php/Urtx/article/download/169048/266292

Per algun tipus d'error, en la necrològica que en va fer Mn. Antoni M. Alcover hi constava com a Mn. Josep Porta.

http://fulleda-pqp.blogspot.com.es/2011/05/necrologica-de-mossen-josep-porta.html

A #FULLEDA, A LES 'PATATES' EN DÈIEM 'TRUMFOS'...

http://aldc.espais.iec.cat/files/2013/11/Mapa-1106.pdf

117. Arbeca
118. Fraga
119. Granyena de les Garrigues
120. Vinaixa
121. Vimbodí

A Arbeca només anomenaven 'patates' a les de xurrer o a les silvestres que es posen en vinagre. Les enquestes es van fer entre 1964 i 1978... segurament, ara donarien resultats molt diferents. 'Patata' ja sigui per influència de la llengua estàndard o per la pressió del castellà o per ambdues raons ha acabat per triomfar a gairebé tot arreu.