'SAMAR', UN VERB DE #FULLEDA QUE JA NO SE SENT GAIRE!

"Aquesta cadira està samada per tot lo dia!"

"Lo SomGarrigues està samat per la tieta."

SAMAR: reservar, ocupar. 

Es tracta amb tota seguretat de vocabulari en greu perill d'extinció i que els menors de 50-60 anys segurament no coneixen.

Què diu el DCVB?

SALMAR (i més vulgar saumar i samar). v. tr. 
Tocar amb la mà una cosa que no és de ningú, per indicar que se la fan seva (Balaguer, Castelló de Farfanya). «M'hai saumat lo millor puesto»: m'he apropiat el lloc millor. Tornen a marxar al pas curt fins atènyer, més enllà, l'altre lloc salmat, on per propi impuls agafen nou delit, Santamaria Narr. 200. a) En els jocs d'infants, reservar-se per a ell un jugador tal o tal lloc. «Me'l salmo», és la fórmula usual (Lleida).—b) En el jocs d'infants, salmo és el mot amb què un jugador indica que posa a l'adversari una condició; per exemple, si li diu «Salmo, no córrer», l'adversari ja no pot córrer (Gandesa).
    Fon.: saɫmá (Ll., Gandesa); sawmá (Cast. de F.); samá (Balaguer).
    Etim.: derivat de salm, com el cast. ensalmar és derivat de salmo i significa ‘encantar, dominar per la màgia’.