Al més de maig, l'amic Josep Poca Gaya de l'Espluga Calba, ens feia arribar informació sobre els orígens fulledencs del MH Artur Mas Gavarró. Ara ens assabentem de la seva sobtada mort i volem retre-li un petit homenatge en la veu poètica de Rosa M. Anglès, tot acompanyant en el sentiment la família i amics.
Rost el camí, vaig buscant quan s’aplana,
aquí i allà, un esbarzer desvagat,
sense voler, veig que m’ha esgarrapat;
tiro endavant faci fred o solana.
En l’horitzó cerco un punt amagat,
sento que em venç l’ensopida desgana,
m’haig d’espolsar la tebior i la galvana,
llagues als peus m’hi han fet un forat.
De tant en tant una veu m’és amiga,
surt d’entremig de boscatge i feram,
i em trobo algú pel mateix viarany.
Sort que m’ha vist, m’acompanya en un tram:
és com si en sec em minvés la fatiga,
com si per fi ja brotés algun tany.
ROSA M. ANGLÈS
