FITXA DE LA PRESÓ DE LLEIDA DE JOSEP PUJOL ALMACELLES, 'ESCALETA', DE TARRÉS, RESIDENT A #FULLEDA, REPRESALIAT PEL FRANQUISME A LA POSTGUERRA

 

Registro-Índice de la Población Reclusa (1938-1955). Archivo General de la Administración.

AGA_TP_0006_0017_01353R

https://pares.cultura.gob.es/pares-htr/select-page.action

Josep Pujol Almacelles (o Almacellas) era natural de Tarrés de ca les Escaletes, conegut al nostre poble com l’Escaleta, es va casar a Fulleda amb Maria Prats Salvadó (encara que totes les informacions orals ens diuen que era coneguda com a Nuri o Núria!), de ca la Cecília. 

Detingut a les Borges Blanques almenys des de mitjans d’abril de 1936. Va ser jutjat en un consell de guerra (anul·lat pel Parlament de Catalunya el 2016), en què se’l va acusar d’haver estat president de la secció local d’Esquerra Republicana de Catalunya, president del Comitè Local Revolucionari i que va intervenir en la crema dels objectes de l’església i va acompanyar uns milicians a la recerca de dos veïns d’Arbeca que van ser assassinats a Juneda. A més, es diu que durant la seva direcció del Comitè Local Revolucionari es van imposar multes a elements de dreta i es van detenir dos capellans, posteriorment afusellats a Lleida, i una dona que els amagava i que va estar empresonada un any. Condemnat a mort, sense possibilitat d'una defensa justa, fou afusellat a Lleida el 16 de gener de 1940.

La parella va tenir dos fills: Jaume Pujol Prats, caputxí, també conegut com fra Adrià de Fulleda, i  Cecília Pujol Prats. Sembla que aviat la viuda devia marxar de Fulleda cap a Barcelona, potser a servir, i els dos fills van quedar un temps a càrrec de l’àvia Cecília que vivia al carrer de Sant Pere en una casa actualment derruïda. Algunes informacions diuen que el fill va anar un temps a l’escola de Fulleda, però respecte a la filla no es posen d’acord. D'altra banda, darrerament se'ns ha fet arribar que els germans Pujol Prats van ser ajudats d'alguna manera pel metge fulledenc resident a Barcelona Nicolau Masgoret Gabarró. 

COMMEMORACIÓ L'ANY QUE VE DEL 150è ANIVERSARI DE L’ENFRONTAMENT DE #FULLEDA (31-03-1875) DURANT LA TERCERA GUERRA CARLINA

 

En el transcurs de la Tercera Guerra Carlina (1872-75), la matinada del 31 de març de 1875, va tenir lloc un combat a Fulleda entre la partida carlina del “cabecilla Masgoret” –segurament, el fulledenc Francesc Masgoret Macip-, composta per uns 100 homes, i tropes governamentals de la comandància militar de les Borges Blanques. Segons alguns diaris, la partida va ser desallotjada tot provocant-los tres morts, dos ferits i 45 presoners, mentre que les tropes del govern només van tenir dos ferits. Es diu també que el capitost Masgoret va fugir pel fet d’haver estat avisat anteriorment, tot i que el seu cavall va ser capturar i subhastat.

De Francesc Masgoret es diu que era home de confiança de Donya Blanca,  nom popular de M. de les Neus Bragança i Löwenstein-Werthein-Rosemberg, filla del rei de Portugal Miquel I i esposa de l’infant carlí Alfons Carles de Borbó i d’Àustria-Este (1849-1936), cap de l’Exèrcit Reial de Catalunya entre 1872 i 1874. Possiblement exiliat després de la guerra, retrobem diversos fills seus a Suïssa. Descendents seus serien els de cal Sico, Ton del Sico, Ferrer, Po, els de cal Masgoret de les Borges Blanques...

Un altre germà –Salvador- va ser comandant militar de Fulleda en aquest període i es va exiliar a França. Personatge faldiller i de fort caràcter... Un net seu era el metge Nicolau Masgoret Gabarró (relacionats també amb cal Barraquer, on s'ha conservat un fons documental molt interessant de l'època, consultable gràcies a Carme Batet), que practicava la caça a Fulleda, una filla del qual, Francesca Masgoret Llardent, va ser regidora del PSC a l’Ajuntament de la capital catalana (1979-1991).

És molt possible que altres germans d’aquesta nissaga, com Joan Masgoret, estiguessin implicats en la Tercera Guerra Carlina: “Raza de indómitos guerrilleros de abolengo legitimista, la familia Masgoret dio en la última guerra tantos defensores a la causa como hombres útiles, para sostener el fusil, contaba en su seno. Eran de los primeros a salir a campaña y de los últimos a replegar la bandera.” 

El 31 de març de l’any que ve es complirà el 150 aniversari d’aquests fets. Caldria commemorar, doncs, d'alguna manera aquests fets que formen part de la nostra història.

SEMBLA QUE EL CABECILLA CARLÍ MASGORET FINALMENT ERA DE #FULLEDA (1875)

Gerard París amablement ens ha comentat el següent respecte a aquesta entrada del blog:

"He consultat el llibre El Nen de Prades: un capitost adolescent a la tercera guerra carlina, de Robert Vallverdú i Martí. A la pàgina 48 menciona que el 30 de març de 1875 la partida del Nen de Prades estava a la cruïlla de les Borges del Camp cobrant l'impost de mercaderies als traginers que acudien al mercat setmanal de Reus, citant una notícia apareguda al "Diario de Tarragona".

En efecte, el "Diario de Tarragona" del 1-4-1875 dóna compte de l'acció del Nen de Prades a les Borges i també de l'acció sorpresa de Fulleda:
En Fulleda fué sorprendida anteanoche la ronda carlista que mandaba Masgoret por otra liberal de la provincia de Lérida que la causó 2 muertos y 51 prisioneros, es decir, toda la ronda excepto el cabecilla que pudo escapar, merced a ser hijo del pueblo donde se causó la sorpresa y haber tenido aviso antes que los individuos de la ronda, a quienes ni siquiera dio aviso para que
se pusieran a salvo. El caballo de dicho cabecilla quedó en poder de las tropas.
Diario de Tarragona, 1-4-1875, pàg. 

Per tant, es podria descartar la presència del Nen de Prades a Fulleda en aquella ocasió, i més aviat sembla que aquest "cabecilla Masgoret" sigui un fill del poble, segurament aquest Salvador Masgoret Macip que ja està documentat."

Si pel que sembla i diu el Diario de Tarragona, la ronda d'uns cinquanta homes la manava un Masgoret fill de Fulleda, certament ens decantem per Salvador Masgoret Macip, nascut l'11 d'abril de 1835 i avi del metge de Barcelona Nicolau Masgoret Gabarró (1903-1979) i besavi de la regidora (1979-1991) socialista barcelonina Francesca Masgoret Llardent.