TARRÉS I FULLEDA

L'ofici que més m'agrada
Miquel Pueyo
Delegat del Govern a Lleida

Tarrés i Fulleda

LA MARINADA, AQUEST vent fresquet que sol bufar després de la posta del sol, constitueix el consol dels municipis de terra endins als quals arriba, durant l'estiu. A Lleida, per exemple, no hi arriba i l'hem d'anar a trobar més enllà, especialment cap a la banda de la Segarra i les Garrigues.
Ara que fa dies que suportem una xafogor insòlita, aquest dilatat "plourà o no plourà" que fa patir els milers d'aimadors dels caragols acampats als Camps Elisis, ara que hem reprès les converses tradicionals sobre aquest clima extremat que ens fa passar de les boires de l'hivern a les calorades de l'estiu, sense aturar-nos gaire en les delícies primaverals, és un bon moment per pensar si no es podria convocar un concurs de marinades, una classificació occidental dels municipis que la tenen més suculenta, duradora i agradosa.
Divendres era de viatge a Tarrés i Fulleda, dos bellíssims poblets garriguencs fronterers amb l'Urgell i la Conca de Barberà, on la presència del bosc mediterrani i la possessió d'algunes fonts suavitzen les temperatures de la terra de secà. Com que ambdós municipis estan situats en terra de vents, fins i tot al matí bufava un vent de l'est caritatiu i frescal, en contrast amb la calorada lleidatana de la qual fugia. Se'm queixava una senyora de Tarrés, poblet arrecerat en un repeu dels Costers Morers, que a l'estiu, al vespre, feia massa fresca i tot, i jo me l'escoltava amb una enveja inconfessable. A Fulleda, mentrestant, no només tenen marinada, sinó també llevantades, serè i ponent, entre altres vents característics, m'expliquen mentre cauen quatre gotes gruixudes d'aigua calenta que s'evaporen en un tres i no res.
I ja un cop al cotxe, tornant a Lleida, reflexionava sobre aquests valors intangibles com el vent, com la marinada, que no apareixen a les guies turístiques ni a les campanyes de promoció, potser perquè no tenen qui els arxivi ni etiqueti, i vaig arribar a la conclusió que ja m'estava bé, que no tot s'ha de poder pesar ni comptar.

Etiquetes: Tarrés,Fulleda


http://www.segre.com/index.php?id=324&tx_ttnews[tt_news]=37242&tx_ttnews[backPid]=291&cHash=35c92fae54