LA PLAÇA

La Plaça

La plaça s’arrecera en un temple vell
i el jardinet que esborra l’antic fossar
on reposen músiques per recordar
ballades que encara ens ericen la pell.

Esclaten divendres de barrina al matí,
llates, cavallets, cordes, quatre taulons,
toies, ramellets i aquelles cançons
que sonant predeien de l’agost la fi.

Si l’envelat ja no hi és queda l’escut:
creu de calvari, quatre barres, llorer,
de lluny se sent encara la puput

i les dones que acudeixen al marxant,
sentors de peix, verdura... tot hi va bé:
les hores de la campana van cremant.