Amics
i amigues de Fulleda,
No cal que digui que per
edat i per mèrits el paper em ve una mica gran. Però venint de Fulleda no podia
dir que no, així que m’hi he posat. D’índex de l’explicació faré anar una frase
d’una cançó del Raimon, no gaire antiga, del 86: “Primer parlaré de mi, després
parlaré de tu, més endavant de nosaltres, per callar-me tot seguit”.
1.
Parlo de mi: He pensat, d’on em ve la relació?
El primer contacte,
m’han dit seria a finals dels anys 70. Segons mon pare, amb 8 o 10 anys vaig pujar
4 o 5 anys amb ell, als partits de futbol de Festa Major que manegaven entre el
Martí Minguella i ell i que enfrontaven un combinat fulledenc amb els veterans
del Borges. D’aquests partits no me’n recordo (sembla ser que rodaven totes les
festes majors del voltant) però si que recordo un partit de futbol de festa
major en que vaig jugar jo, amb 20 anys, amb el Castelldans (on vaig estar un
parell de temporades). Vam quedar 6-7 per cert, que no està mal per valtres,
però pel Castelldans que jugava a 2ª regional i per mi, que feia de porter, no
era un resultat bo.
Un dels primer records
conscients diria que ve de l’institut, a 3r BUP i COU, al 88. Anava a classe
amb la Lurdes Arbósla
Lurdes arbós. O del “bossa”, el Jordi Arbós que anava al
paquet dels esquiadors de l’Espluga en aquelles setmanes blanques memorables. Fins
aquí la relació no buscada.
La relació més
conscient entenc que comença a partir d’un oncle meu, l’oncle Pep, el Pepet del
Tramega de l’Espluga Calba, que mentre vaig estudiar a Lleida, a la facultat, visitava
un dia a la setmana, això entre els anys 90, 91, 92. L’oncle (que a l’època que
us explicaré es feia dir Mario) havia desertat del front i va estar amagat 10
anys. Primer, perquè arran dels fets de l’Espluga va desertar i després, a la
postguerra, va continuar emboscat fins a l’any 47 o 48. Emboscat en el triangle
que formarien l’Espluga, Senan (i per extensió Fulleda) i Montblanquet que és
on, buscant un lloc més anònim, va acabar vivint ell i la seua família a partir
del moment en què més o menys es va entregar i fins a mitjans dels anys 50.
Fruit de la necessitat de sobreviure jo crec que aquell home ho sabia tot del
bosc, de les plantes, de les bèsties, de la geografia, dels “senyals”. El terme
de Fulleda, que en realitat no deixa de ser totes les capçaleres del terme de
l’Espluga, se’l coneixia perfectament, i coneixia la gent i del peu que
calçaven. El que ell m’explicava, combinat amb la meua afició per
l’excursionisme i en general, per l’entorn, em comencen a portar per aquests
verals. Recordo per exemple, amb 19 anys, al pont del desembre del 90, que amb el
Toni, el meu company d’excursions de tota la vida, ara soci, vam pujar amb
autostop (“dit”) de Borges a l’Espluga i vam caminar cap a Fulleda i cap a Senan,
a Montblanquet, al Tallat, i l’endemà, fins a l’Espluga de Francolí. Aquella era
la primera vegada que xafava el terreny i me’n recordo força clarament.
He parlat més del
lloc, ara parlo més de persones. A la Setmana Santa del 92 vam enredar a vindre
d’excursió al prepirineu, a la Montse Arbósla Rosita i el Ramon, quan encara tenia pocs compromisos.
En tot cas, el fet
més determinant que em vincula amb Fulleda serà quan, encara estudiant,
decideixo centrar el meu projecte de fi de carrera en els termes de Tarrés i Fulleda,
l’any 97. El vaig titular “Impacte ambiental del despoblament” i l’estudi, que
després va sortir publicat, pretenia demostrar els efectes perjudicials sobre
el medi ambient del despoblament i del seu impacte sobre el paisatge,
l’abandonament dels camps, els camins i en definitiva, del territori. En ocasió
del treball, vaig entrar quasi bé a totes les cases d’aquests dos pobles i vaig
posar nom i cara a pràcticament tothom. És evident que després d’això, cap
d’aquests dos pobles o millor dit, de la seva gent, per mi no poden ser mai un
poble qualsevol.
Ara, quinze anys
després, per qüestions professionals he tingut l’ocasió de revisitar Fulleda (i
aviat, també Tarrés casualment). Des del despatx on treballo hem treballat per
dotar d’un nou atractiu al poble, o millor dit per posar negre sobre blanc i
convertir allò que entenc com l’actiu més potent que teniu, el paisatge, en una
oferta real. N’hem dit la “Ruta dels Miradors” i m’ha servit per tornar, per redescobrir
(i com diu el Raimon “perquè no dir-ho també”) per descobrir racons nous. Que té
de diferent aquesta ruta respecte tantes altres. Principalment, a part de
l’atractiu intrínsec dels llocs per on passa, per la situació que ocupa aquest
terme en el seu context diríem regional, et permet fer-te una idea d’un
territori molt vast a cavall de Lleida i Tarragona. I lligant-ho amb això...
... que m’agrada de Fulleda?
ara que fa més de 20 anys que m’hi
relaciono ja ho puc començar a veure... hi ha llocs, indrets, que m’hi
sento més emparat, m’hi trobo bé. Fulleda és un. Es troba alt però no exposat,
ho veus bastant tot però no et veuen gaire a tu. Més aviat passa desapercebut,
però hi és. Està fora de les vies més transitades, no té un passat esplèndid ni
grans casalicis amb famílies notables com al Vilosell o l’Albi, però el poble i
l’entorn com es diu al món del vi –aquí feliçment en auge-, estan maridats, en
comunió. El poble senzill, les talaies discretes que l’envolten, un sembrat, el
so de la campana, una vinya, el bosc o millor dit, els boscos (perquè hi ha pi
blanc, pi roig, pinassa, roureda,...), una font, un tros d’ametllers, o
d’olivers, un tractor que passa, una furgoneta, una cabana, ... Per tot això
m’hi trobo bé. I perquè m’hi trobo bé m’interessa i em preocupa el que hi
passa. I per això, sempre pregunto ..
2.
Ara parlaré de tu “de vosaltres”
Al capdavall és el
que s’espera d’un pregoner, que parli del qui l’ha convidat, que l’ensaboni una
mica.. Un company de les Borges, el Miquel Andreu, molts el coneixeu, diu que Fulleda
és un matriarcat. Li dono part de raó i segurament hi estareu bastant d’acord. Altrament,
molta gent que no ha sentit mai, li ve de dir ”la Fulleda ”,quants cops us hi
heu trobat? Com a Bovera “la bovera”. I mira que fa estrany. I no cal dir qui
ha estat un petit motor al poble durant anys, l’associació de dones, un motor amb
vocació transformadora.
Respecte
al futur del poble, fa un any hi vaig reflexionar amb ganes per fer l’escrit
que va sortir al Peti qui Peti, “Fulleda 2042” . en faig un resum.
Fa anys que
hi dono voltes: quin futur tenen pobles com Fulleda d’aquí a 25, 30, 40 anys si
encara hi ha món? Penso que els qui ara duen les regnes del poble, encara que
fos ocasionalment, haurien de pensar a anys vista per ajudar a encertar millor
les decisions que prenen ara. La repercussió o els fruits de certes decisions
d’avui es materialitzaran en una o diverses generacions posteriors.
Centrem-nos
en un escenari no massa llunyà, a 30 anys, l’any 2042. En condicions normals, allà
hi parlava de com podia quedar la situació, no m’hi estenc....
Aquí llenço
algunes idees i consideracions:
A nivell
social
Interpretar
el poble com una família entenent la família com a camp base. Fulleda ha
d’aspirar a retenir habitants si més no simbòlicament. Els fills o descendents
han de poder dir que són fills de Fulleda o que se senten fulledencs. Persones
que no hi viuen però que hi vénen a passar festes, caps de setmana o dies solts
(ja que en el futur, l’auge del teletreball i el treball autònom, el concepte
de cap de setmana pot quedar diluït a dies de treball i dies de descans). El
concepte d’habitant pot ser més lax que avui, i cal aspirar a compartir
residents amb més d’un lloc. Talment com una família, si els fills s’hi troben
bé, si hi ha caliu, tornen. Al contrari, tot queda desdibuixat i llunyà. Si
l’ambient de Fulleda és obert, positiu i cordial, sense recances, s’estarà
jugant a favor d’una diàspora més àmplia que tot d’una fa d’un petit poble, un
poble gran.
I aquí hi
afegeixo: us proposo que visqueu amb les finestres ben obertes. Hi ha pobles
que tenen autoodi (penso en alguns). I n’hi ha que tenen massa orgull. Qualsevol
poble ha de tenir autoestima i orgull (com diu la cançó del súper 3). És
essencial per sobreviure. Però si et passes una mica, la línia amb la
arrogància és fina. Si no la passem un foraster es pot sentir més acollit i
algun hi tornarà i potser algun s’hi quedarà més temps. És ben sabut, el punt
mig és la virtut, ni massa ni massa poc. Penso amb l’Espluga Calba, les
finestres ben obertes.
A nivell econòmic
Cal partir de
la base que el ventall d’opcions d’activitat econòmica de Fulleda és limitat, per
nombre d’habitants, per situació i per orografia. Dins de les opcions reals de
desenvolupament, al meu parer el paisatge és el valor de base per catalitzar
alternatives econòmiques: un restaurant, un alberg, una casa rural, un
pitch& putt, etc. etc. o la mateixa activitat primària via molí, celler i
agrobotiga. No endebades, cal pensar en un petit pol d’activitats que generin
entre totes elles juntes de 5 a
20 llocs de treball directes, aquest és l’objectiu assumible i desitjable. I
dic paisatge com a valor “de base” perquè per oferir una proposta gastronòmica,
de lleure o fins i tot, de producte agrícola, ramader o forestal, l’única forma
de singularitzar-lo és per la via del paisatge encara privilegiat del municipi.
Fulleda mai podrà sobresortir per ser barat, per estar al peu d’una carretera
transitada, per quantitat de producció, per la presència de granges intensives
de milers de caps (principalment per no disposar d’una aigua que no té), per
grans masses forestals, etc.. L’única via és recórrer a lligar l’oferta
(turisme, oli, vi, fusta,...) a un paisatge de qualitat. I aquest paisatge
encara té una segona derivada: contribuir a vincular més aquella diàspora a la
que em referia abans i inclús retenir-la per teletreballar, sempre o a
temporades.
Tercerament,
hi ha una alternativa que a dia d’avui no és encara gaire viable, l’aprofitament
de la biomassa boscosa sobrant. No ho és per l’alt cost d’extreure el material
del bosc, però la tecnologia i el mercat de l’energia hi bufen a favor i ho pot
ser aviat. Ser proactiu en aquest tema ens pot posicionar en avantatge.
A nivell de serveis
La xarxa de
comunicacions és vital. No pas les carrerades o camins, com fa 100 anys, ni les
carreteres com ahir o avui, sinó les autopistes de la informació, les
veritables autovies del futur. La generació que ens rellevarà ja serà
íntegrament tecnològica de manera que la ubicació física en molts casos serà
irrellevant. Serà rellevant la velocitat i la capacitat d’enviar i rebre
informació i d’ubicar-se virtualment en una classe, en una reunió de treball o
en una simple consulta mèdica. En aquest cas, l’element clau és l’ample de
banda i Fulleda ha de treballar per oferir el màxim en aquest sentit.
Quant als
equipaments, no em repeteixo respecte l’article..
A nivell
administratiu
Apostar per
mancomunar el màxim de serveis amb municipis veïns. Disposar d’un artefacte
administratiu operatiu i ja en marxa pot fer més portador el probable embat
centralitzador de municipis o de supressió d’escales administratives. Si més no
ho serà des de la pròpia voluntat i encaixat a mida, no pas d’ofici, des d’un
despatx ministerial.
Si es conjuguen tots
o alguns d’aquests factors potser hi ha futur. Molt em temo que no n’hi ha
gaire si es deixa tot al devenir incert del dia a dia. Sempre hi pot haver una
inversió inesperada del curs de les coses que faci que en una generació,
l’èxode rural de mitjans segle XX s’inverteixi a favor d’un èxode urbà. Res
avui no ho fa pensar, de manera que des de l’esforçada política local i des de
la militant societat civil veig obligat lluitar contra les inèrcies fatals que,
no per –conscientment o no– assumides en l’imaginari col.lectiu hem de donar
per inevitables.
I aquí hi
afegeixo: “Never doubt that a small group
of thougful, commited people can change the world. Indee, it is the only thing
that ever has”. Margaret Mead (?)
3.
i més endavant de nosaltres
I parlaré de
nosaltres, perquè vulguem o no, fem i farem un camí compartit, no sé si amb
segona residència o no (com m’heu sentit dir sovint, jo penso que més aviat no,
si més no abans de jubila’m que encara ho veig lluny). Per parlar d’això,
casualment em cau a les mans el núm.
10 del Somgarrigues (any 2000), fa 13 anys. El vostre ciutadà més prolífic i
amic, el Santi Arbós, al seu article a la contraportada “Per un futur” feia 4
precs pensant en la comarca:
-
reconduir el
moviment opositor a l’abocador de Juncosa a posicions que serveixin per la
renovació en positiu. Molts cops és més fàcil anar a la contra que fer propostes
.. que treguin les Garrigues d’un etern procés d’agonia.
s’està fent. No es va
fer quan ell va dir, fa 13 anys, però amb el temps s’ha anat construint un
projecte alternatiu a la comarca. Alternatiu a què? Alternatiu a queixar-se, a
plorar, a aconseguir el favor de l’administració, a estar nit i dia implorant
lo del reequilibri territorial. Això és un bucle destructiu que hem de trencar i
ara hi ha una generació de gent que “fa”, que s’ho fa. Té el seu projecte i el
tira endavant. Si hi ha ajudes perfecte, però principalment són les nostres
mans i les nostres idees les que ens han de projectar al futur. El model el
triarem nosaltres, però per fer-ho no hem de ser subalterns de res ni de ningú.
I això vol dir portar la iniciativa.
-
tenir present
les noves tecnologies (...) que mouen l’economia actual
s’està fent. Qui no
té internet a casa? Tot i així em remeto a l’article. S’està fent però no prou,
heu d’aspirar al màxim, al màxim de “raig”, si voleu tenir futur.
-
jubilar una
vella classe política pretesament democràtica que ha perpetuat modes d’actuació
... ineficaços. Caldria trobar noves formes de participació ciutadana
mitjançant l’assemblearisme i l’associacionisme
s’està fent. Hi ha
llocs que més, llocs que menys, però hi hagut un relleu generacional important
a una colla de pobles de la comarca i això indirectament, lliga amb el canvi de
model, del queixar-se al fer, del queixar-se a portar la iniciativa.
-
vertebrar el
món dels estudiosos a través d’un IEG (...)
s’ha fet, però no es
diu institut sinó centre i precisament Fulleda n’acollirà aviat la trobada
bianual.
Espero, per molts anys, anar passant i
anar fent parada (i fonda a vegades) a Fulleda, i ja ho sabeu, pel que
convingui. Bona festa major!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada